D'altra banda, H.G.Wells va inaugurar amb "La Guerra dels Mons" la llarga línia d'invasions extraterrestres que ha perdurat fins avui. Aquí està una de les coses que vull comentar. Algú té una idea genial. Poc després, uns altres la desenvolupen amb un nou enfocament. Però aquesta postura té un límit i arriba un moment que ja no queden enfocaments, valgui la redundància i l'única cosa possible és fer variacions menors del tema central.

       Un gran exemple d'això són les novel·les de "espasa i bruixeria", l'origen de les quals es pot rastrejar a "El Senyor dels Anells" de J.R.R. Tolkien. Allà es crearen un cert nombre d'elements com els dracs, els elvs, etc, que molts altres escriptors han utilitzat pels seus propis fins. Sens dubte, l'univers ha estat enriquit, però és el mateix. ¿I que tenim ara? Un munt de col·leccions que expliquen el mateix en diferent llocs. Aquí està el cas de la saga de "Els Regnes Oblidats" o la paròdia salvatge que és "MónDisc", i així ad nauseam.

       Existeixen molts més exemples, com va passar amb "StarWars" i les seves moltes imitadores, entre les que destaca "Galàctica. Estrella de Combat". ¿I que dir de totes les federacions espacials, casos dels múltiples lliuraments de "StarTrek" i "Babylon 5"? Però crec que amb aquesta mostra ja és suficient per comprendre que actualment no s'innova massa en el camp i molta gent es limita a explotar fórmules ja conegudes.

       Podria semblar que el paisatge és trist. Però encara hi ha esperances en forma de solucions totalment innovadores. Al cinema destaca especialment el cas de "Matrix", una pel·lícula que encara que basant-se en "El Mite de la Caverna" del filòsof Plató, el fet és que ha fet escola i ha marcat un abans i un després a la història del cinema. Desgraciadament, li ha passat el que ja he comentat de convertir-se en inspiració d'altres creacions.

       I en el cas dels llibres, on encara és més difícil ser original que al setè art, i parlo per experiència pròpia, últimament s'ha aconseguit l'impossible i s'han obert nous camins. Vaig a comentar dos grans exponents. El primer són les aventures del nen, ara ja adolescent, Harry Potter, en un món màgic als nostres dies. Ningú havia escrit abans sobre aquest tema, encara que ja li han aparegut imitadors en forma d'una noia hipnotitzadora, i s'ha de reconèixer que ha arrasat a les llibreries de tot el planeta.

       I el segon és la nissaga de "Cançó de Gel i Foc", de George R.R. Martín. El seu primer lliurament "Joc de Trons" és una novel·la on encara que es poden reconèixer molts llibres anteriors, alguns històrics i altres de ficció, els agafa tots i els uneix d'una forma mai vista i totalment nova. Almenys, aquesta és l'opinió del cronista. Segurament hi ha molts altres exemples, però aquí no hi ha espai per comentar-los.

       Però l'important i el que vull deixar clar és que encara hi ha esperança i la font de l'originalitat no s'ha assecat. Esperem que continuï rajant.