PACIFICADORS

        Fa uns dies vaig acabar de llegir-me en un temps molt curt una de les tal vegada millors novel·les d'aquest parell de monstres de la literatura espanyola actual que són Eduardo Gallego i Guillem Sánchez.

        Ambientada al la seu ja conegut univers de la Corporació, i situada algunes dècades després d'"Asedro", narra les vivències dels oficials d'una força de pacificació enviada al planeta Baharna per separar els dos costats, els Comuners i els Cavallers del Drac, després d'una crua guerra civil que va afectar gairebé tot el planeta.

        Encara que apareixen diversos militars, els protagonistes són dos, el coronel Daniel Hintikka, comandant en cap de les tropes corporatives al planeta, i a un segon pla, la seva companya, la tinent Verena Gray. Es presenta al militar com un home amb una llarga carrera a les seves esquenes, que està a punt de retirar-se, i que no té gens clar que farà llavors. Una sèrie d'esdeveniments col·locats estratègicament pels autors li fan variar el seu rumb previst. I així, el relat es converteix en una narració de la seva evolució com persona.

        Naturalment, la novel·la no és només això. També hi ha la seva dosi d'intriga, encara que tal vegada menor en quantitat que en obres anteriors, però no en qualitat, i de guerra, però amb un nivell molt més limitat que el de "L'Ambaixada", per exemple. Per altra banda, s'observa la consolidació d'un aspecte que es va iniciar fa alguns llibres, i és el d'incloure una part diguem-ne sentimental, que en aquest exemplar, ocupa bona part del llibre.

        Coses que no poden fallar en un llibre del Unicorp, i que naturalment estan presents aquí, són un humor disbauxat, que no respecta res, certa falta de confiança en els polítics, i la plasmació de les experiències dels dos autors. Així, el biòleg Eduardo Gallego fa una gran explicació de diversos ecosistemes del planeta, alguns d'ells amb característiques certament curioses, i mostra certa consciència ecològica, que es nota sobretot a la segona part del text.

       Pel costat de Guillem Sánchez, es fa palès la seva experiència com a militar d'èlit en alguns dels passatges més divertits de la novel·la. En ells, el lector aprèn com ha de moure's un comando en combat, les coses que no ha de fer, i la forma d'enfrontar-se a un franctirador. A més, les descripcions d'alguns dels soldats que apareixen, semblen molt influenciades pels records personals de l'autor.

        Es troben molts homenatges en aquesta novel·la. Hi ha alguns molt obvis, com les referències a l'obra de Jack Vance, i un tros considerable dedicat exclusivament a la immortal Iliada d'Homer. Però hi ha d'altres, com l'aparició d'extremitats artificials, que recorden a "La Guerra Interminable". A més, en un moment en que dos personatges parlen d'autors de l'antiguitat, es fan un autohomenatge, que no deixa de tenir gràcia.

        Finalment, es fan moltes referències a altres obres dels autors, alguns dels personatges de les quals es recuperen aquí, amb major o menor importància. Així, fan acte de presència personatges de "Immigrants", "Asedro", "Donar de menjar a l'assedegat", "L'Ambaixada", i d'altres. Crec que aquest és un dels aspectes més interessants del llibre per un lector despert: el localitzar tot el recuperat.

 

Descarregar la Crítica (4 Kb)

 

Esculli la pàgina a la que vol accedir