Les Profecies a la Ciència-Ficció

LES PROFECIES A LA CIÈNCIA-FICCIÓ

Fa alguns mesos, vaig llegir un conte d'Eduardo Gallego i Guillem Sánchez, titulat "Com caigut del Cel". Ambientat dintre de 50 anys, explica com els Estats Units són dominats pels fonamentalistes religiosos. Relacionat amb això, es troba un recent reportatge del programa de TV3 "30 minuts", dedicat precisament a les esglésies nord-americanes, i la seva influència en George Walker Bush, actual president d'aquell país.

Vaig comprendre que existia un gran paral·lelisme entre ambdues situacions, i vaig recordar aquella dita de "La realitat sempre supera a la ficció". Hi ha molts exemples d'això. Per exemple, en "Voltes d'Acer", d'Isaac Asimov, que transcorre dintre de diversos segles, la població terrestre està per sobre els 8.000 milions. I les previsions actuals diuen que s'arribarà a tal quantitat dintre d'alguns decennis. Així que de nou un autor es va quedar curt.

Una de les principals raons d'això és que la majoria d'escriptors del gènere prenen com a punt de partida la tecnologia i societat del moment que escriuen, i fan una extrapolació lògica de la situació en un futur més o menys proper. El principal problema d'això és que no tenen en compte possibles canvis bruscs que desfacin la predicció. Un cas és aquell famós estudi de prospectiva que es va fer a finals dels anys 60, i que no va contar amb la crisi del petroli de 1973.

Tampoc podem oblidar totes aquelles novel·les escrites en l'atmosfera optimista dels anys posteriors a l'arribada de la humanitat a la Lluna, i on es donava per suposada la colonització del Sistema Solar Interior abans del tercer mil·lenni. Però va arribar la Guerra del Vietnam, que va produir una disminució del pressupost de la NASA. Així, mentre alguns projectes, com el d'un motor nuclear, van ser cancel·lats, d'altres, com el del Transbordador Espacial, van ser retardats. Resultat: encara no hem colonitzat Mart ni podem anar de vacances a la Lluna.

Ja que s'ha esmentat l'energia atòmica, assenyalaré el cas d'algunes novel·les de "La Nissaga dels Aznar", de Pascual Enguídanos Usach. Aquí es parla que al voltant de l'any 2000, totes les embarcacions civils durien propulsió nuclear. I a la nostra història, després dels experiments del Lenin soviètic i el Savannah nord-americà, no s'ha tornat a saber gens més del tema. Encara més, les centrals nuclears tenen una premsa molt pitjor del previst pels escriptors.

Però tornant al tema del segon paràgraf, hi ha casos on hem superat les millors expectatives dels autors. Per exemple, excepte uns pocs, com J.J.Benítez a "Cavall de Troia", amb l'ordinador quàntic col·locat dintre una vara de fusta, ningú va poder imaginar la importància que tenen els ordinadors i internet actualment. I que tal si comparem els actuals telèfons mòbils, cada vegada menors, amb els intercomunicadors de pit de "StarTrek".

I això no s'ha acabat aquí, ni de lluny. Estic convençut que en un futur més o menys pròxim, apareixerà una altre tecnologia revolucionària que ara no podem ni imaginar, i de nou es produirà algun canvi a la societat, que deixarà obsoletes totes les obres literàries de ciència-ficció situades en el futur que s'estan escrivint en aquests moments.

Finalment, m'agradaria fer esment que cronològicament, moltes pel·lícules del gènere ja han tingut lloc. Per exemple, "Batalla pel planeta dels Simis", la quarta de la sèrie, es situa el 1991. La pandèmia de "Dotze Micos" es desencadena a la fi de 1996, i aquí està "2001", que no necessita de cap comentari. I no ens oblidem de "Càntic per Sant Leibowitz", i moltes altres obres de temàtica posterior a un cataclisme nuclear que gràcies a Déu no s'ha produït.

Descarregar l'article (5 Kb)