Existeixen diversos exemples a favor i en contra a la literatura espanyola. En el primer costat, està la coneguda "Nissaga dels Aznar" de l'escriptor valencià Pascual Enguídanos Usach. Com correspon a quan va ser escrita, el tardofranquisme, la religió cristiana xopa l'acció. Així, s'aconsegueix una utopia socialista que es defineix com cristianisme, i al arribar els terrestres al planeta Redempció, no falta el sacerdot que beneeix el nou món i els missioners que converteixen als indígenes.

       Un gran representant del segon tipus és el gadità Ángel Torres Quesada. Entre les seves moltes novel·les, es troba "Els Sicaris De Déu", on no es deixa l'Església en molt bon lloc. Això si, en lloc de criticar la religió en si, ho fa amb els abusos de les persones que formen la seva burocràcia. Una cosa semblant és la que s'esdevé a "Com A Caigut Del Cel" d'Eduardo Gallego i Guillem Sánchez, on s'alerta dels perills de l'integrisme cristià.

       Fins ara, només he parlat de la religió cristiana, però la veritat és que en aquest planeta hi ha altres dues grans religions monoteistes, que també tenen el seu paper. Per exemple, a "Mart Vermell" de Kim Stanley Robinson, es parla de les colònies musulmanes a Mart. I a "El Martell De Déu", d'Arthur C. Clarke, ambientada al segle XXII, a més del Papa Joan Pau III, apareix una nova religió, unió de la cristiana i la musulmana, dirigida per la profetisa Fàtima Magdalena.

       Sobre el judaisme pròpiament dit no hi ha gaire, encara que en algunes ucronies com "Allò que el Temps s'endugué" de Ward Moore i "Anys D'arròs I Sal" de Kim Stanley Robinson, es comenta l'existència dels jueus. El que si que surt esmentat diverses vegades és l'estat d'Israel. Això és el que passa en certa novel·la de reconstrucció després d'un cataclisme nuclear que es titula "1999. Guerra Texas- Israel", així com sona.

       Però si hi ha una obra on Israel ha arribat lluny és a "La Gran Croada" de Poul Anderson, l'única novel·la de ciència-ficció que he llegit mai amb cavallers medievals que viatgen en naus espacials. Allí, una expedició de l'Imperi Israelita localitza uns humans descendents de croats del segle XIV que es van embarcar en un navili extraterrestre i arribaren a crear un veritable imperi galàctic, Papa propi inclòs.

       Tornant al cristianisme, s'ha dit que hi ha llibres on s'ataca l'Església per tot el que té de conservadora i poc adaptada al present, a més de que molts dels seus membres no segueixen massa el predicat per Jesucrist. Doncs bé, a Ciencia-Ficcion.com es publica des de fa uns mesos una novel·la per lliuraments "Extremaunción", de José María Boto Bravo, on existeix una Església Catòlica molt renovada, que no només s'ha mantingut en la Terra, sinó que s'ha expandit per altres planetes.

       Això no és el que s'esdevé a la història del futur d'Isaac Asimov, on la Bíblia només arriba a espectres restringits de la societat espacial, sense passar d'aquí, i a la sèrie televisiva "V". En ella, Diana, la cap dels invasors, fa assassinar a un religiós que es presenta davant ella amb la idea que li doni permís per predicar al seu planeta. Diu que seria una amenaça per l'estabilitat de la societat dels llangardaixos.

       I això és tot el que hi ha. Com pot veure's, la religió té molta presència al gènere, i és tractada tant des d'un punt de vista positiu com negatiu, a més d'aquells que es limiten a presentar-la com una característica més de la societat on se situa l'acció.