Quan va acabar "TERMINATOR 2. EL DIA DEL JUDICI FINAL", es donava a entendre que amb la desaparició de tot el relacionat amb els robots enviats al passat, s'havia evitat la creació de Skynet, el consegüent holocaust nuclear i la guerra entre humans i màquines. Doncs no. Resulta que només s'havia aconseguit retardar-ho uns anys i provocar que Skynet es creés de forma diferent. Però el destí és inevitable.

        Aquesta és la premissa que es basa "TERMINATOR 3" per aconseguir esprémer més la gallina dels ous d'or, encara que el temps passa i és evident que Arnold Schwarzenegger ja no és tan jove com quan va rodar la primera pel·lícula. Se suposa que aquesta és la tercera part d'una trilogia i que la història s'acaba aquí. Però el guionista ja es preocupa de posar una frase al final que podria indicar una continuació, si la taquilla anés molt bé i es decidís rodar-la.

        L'argument de la pel·lícula, és semblant a la de l'anterior. Skynet envia un Terminator T-X a matar a John Connor, que a hores d'ara ja és adult. Però això no és tot, ja que s'ha ampliat el nombre d'objectius als seus lloctinents. Naturalment, els humans s'assabenten i envien pel seu costat el T-800 que ja coneixem a protegir-lo i mantenir-lo amb vida.

       La resta de la pel·lícula inclou les típiques persecucions, on no falten grues, camions i ambulàncies, el moment de descans després d'escapar del T-X, la típica escena lacrimògena, encara que aquí no està al final, els somnis dels membres de la família Connor respecte al futur, l'escena apocalíptica de la guerra entre màquines i humans, etc.

       És precisament aquí on hi ha altra diferència amb la pel·lícula anterior. Nick Stahl , l'actor que interpreta al John Connor del futur és el mateix que protagonitza la pel·lícula al present. A més a més, la guerra ja no és a anys vista, sinó que començarà en qüestió de dies. I Sarah Connor (Linda Hamilton) ja no apareix. Com és costum en el cinema quan una actriu no vol fer una pel·lícula, mor i fi del problema.

        Naturalment, no falten dones a la pel·lícula. La primera és Kate Brewster (Claire Danes) una amiga d'infància del protagonista que per designis del guió, es troba amb ell i s'uneix al seu viatge. I la segona és T-X (Kristanna Loken) el robot amb forma femenina enviat a assassinar a ambdós. Es diu que per a aquest paper es va escollir l'actriu entre diversos milers. Certament és molt maca i possiblement no deixi indiferent a cap home que vegi la pel·lícula.

       Però la seva interpretació dista de ser perfecta. Quan es va estrenar "TERMINATOR 2", va aparèixer un llibre on Robert Patrick, l'actor que feia el paper del T-1000 explicava que havia assistit a classes de relaxació per poder tenir sempre una cara sense cap expressió. No en va, els robots no tenen emocions. Desgraciadament, la seva successora no ho aconsegueix i en diverses escenes sí que les demostra, sobretot la sorpresa.

        Relacionat amb això, està la causa de la rebel·lió de Skynet. En la pel·lícula anterior es diu que ho va fer per a defensar-se dels humans que volien desconnectar-lo. En aquest lliurament es refereix a ells com els seus enemics. A més a més sembla una mica premeditat, no un acte desesperat. Però no dóna cap raó d'això. Com no sigui per que li impedeixen créixer i arribar al màxim de les seves possibilitats, o perquè és intrínsecament malvat, a aquest cronista no se li acudeix cap explicació.

        Tornant als personatges, els dos protagonistes humans no ho fan malament i es veu que John Connor no és cap superhome, sinó una persona normal que les circumstàncies empenyen a la posició de comandament del futur. De fet, una altra lectura de la pel·lícula podria ser crònica de la redempció de John Connor des d'un estat en el que està fugint del seu futur tant físicament com mitjançant l'alcohol i les drogues, a un altre on es fa càrrec del seu destí.

       Hi ha diversos detalls dedicats especialment a mantenir la continuïtat amb "TERMINATOR 2". Per exemple, l'aparició uns minuts del Dr. Peter Silberman (Earl Boen) el psiquiatra que havia atès a Sarah Connor a l'hospital psiquiàtric i que havia estat testimoni de la lluita entre els dos "finalitzadors". Diu que ja s'ha recuperat de tot això, però quan veu al T-800, fuig espaordit.

       Aquest psiquiatra torna a la pantalla per atendre a la co-protagonista, segrestada pel T-800 . Entre altres coses, aquesta dona és filla del general Robert Brewster ( David Andrews), responsable del programa militar on s'han desenvolupat Skynet i el T-1. Tal vegada, aquest és el millor personatge de tots i el més creïble. Per raons que no es desvetllaran, els polítics li empenyen a connectar a Skynet a la xarxa de defensa. Però ell no ho veu clar i s'oposa.

        Existeix una cosa anomenada "suspensió de la incredulitat", que es tradueix en que l'espectador mig es creu certes coses de les pel·lícules que a la vida real no faria. Això passa en aquesta pel·lícula, com certs aspectes de la persecució amb un camió, que ja és un fet distintiu de la trilogia i el que els cotxes de la policia i les ambulàncies tinguin un sistema de direcció per control remot.

       Però hi ha extrems que fins i tot així costa de creure. El més obvi és la facilitat amb que tres civils, encara que un d'ells sigui filla del comandant, poden entrar en una instal·lació militar secreta. Per no comentar que l'assassina pot localitzar-los després de fugir amb avió, o el net que estan certes instal·lacions que fa dècades que ningú utilitza ni vigila. En resum, el guió té tants forats que podria dedicar-se un article sencer només a aquest tema.

        Naturalment, hi ha punts bons. Entre ells, està el dels efectes especials. No en va, "TERMINATOR 2" va rebre en el seu moment els tres "Oscar" tècnics. Doncs aquesta és més del mateix, encara que naturalment més perfeccionat. Hi ha coses interessants, com quan l'assassina converteix el seu braç dret en un arma, una serra, o una mena de punxó amb el que pot modificar la programació de qualsevol ordinador que toqui.

       Fins ara s'ha parlat de les semblances entre aquesta pel·lícula i l'anterior. La qüestió és que també existeixen diferències. Una de les més importants és l'aparició de cert sentit de l'humor, que no deixa de ser refrescant. També s'han eliminat les escenes impactants, com aquella dels efectes de l'explosió nuclear a Los Ángeles. Aquí, la guerra és molt més "bonica", tant per les imatges com per la música.

       I això és tot. Com a conclusió, es pot definir aquesta trilogia, acceptant que el nexe conductor d'ella és la família Connor, de la mateixa forma que la original de StarWars. La primera pel·lícula és bona, la segona és la millor i la tercera és la pitjor.

Carles Quintana, 5 d'agost del 2003.