En els informes anteriors, s'ha parlat de les poderoses naus de combat que solquen la Galàxia i de vehicles terrestres i espacials. El que no es té gaire en compte, especialment pels ciutadans, és que tota aquesta formidable maquinària militar no podria mantenir-se en funcionament sense els subministraments que les naus de transports duen d'un costat a un altre incessantment. A elles es dedica aquest document. Durant decennis han fet un gran servei, des d'encarregar-se de l'evacuació de planetes i bases militars al transport de material vital en moments crítics.
Vaixell de càrrega lleuger
|
|
La nau més petita que compleix aquesta funció és el Transport Corel·lià YT-1300, un dels vehicles més versàtils, resistents i amb major facilitat de modificacions mai construïts, com ho demostra el famós Falcó Mil·lenari, que en principi pertany a aquesta classe. |
Actualment, degut sobretot a la seva experiència, al desenvolupament del seu successor, el YT-2400, i que ja no són tan necessaris com fa uns anys, queden pocs en servei, però durant la Guerra Civil Galàctica van complir missions importants.
Amb totes les modificacions que han patit, costaria reconèixer en els que encara subsisteixen el que consta a les especificacions originals. Encara que hi ha capitans que han millorat els escuts, o han potenciat les armes, l'Aliança, amb la seva escassesa crònica de material, va optar per la solució més econòmica i que alhora convenia més als seus propòsits: afegir comportaments de càrrega addicionals, que van doblegar la capacitat del celler. Però tots mantenen l'estructura bàsica, amb una càpsula de comandament, una secció de dormitoris i descans i el magatzem.
Massa petits per a servir com naus de avituallament, el seu tamany els feia ideals per dur material a llocs situats profundament en territori enemic, on navilis més grans serien fàcilment detectats i interceptats. A més, com era una nau molt comuna, utilitzant identificacions falses, podia aterrar en ports imperials sense córrer cap perill, el que els feia ideals per a l'espionatge. Finalment, esmentar que es tracta de l'únic transport que pot dur passatgers sense que sigui sotmès a cap reforma.
Vaixell de càrrega mitjà
|
|
A continuació, es troba la nau de càrrega utilitzada més intensament en temps de la Guerra Civil Galàctica, el Transport de Drassanes Gallofree. Amb una gran capacitat per la seva relativament curta longitud, i com es recorda, va tenir un gran paper durant l'evacuació de diverses bases de l'Aliança atacades per l'Imperi, ja que són ideals per a tasques rutinàries de transport de subministres lleugers i mitjans, des de roba fins caces espacials, passant per blocs de construcció prefabricats. |
Això és possible gràcies a que no està format per un número determinat de dipòsits, on només es poden emmagatzemar materials d'una determinada grandària i forma, amb la perdua d'espai útil que suposa, sinó que el seu casc envolta un espai buit on es pot col·locar tot el que es desitgi amb la condició que no sigui molt gran. Quan està ple, un camp magnètic invisible, del mateix tipus que els que impedeixen que l'atmosfera escapi dels hangars de les naus militars, manté la càrrega al seu lloc i evita la irrupció de la buidor espacial. Només queda dir que la tripulació està concentrada en una petita sala, més resistent del que sembla a primera vista, situada a part del darrere del casc superior, a sobre dels motors.
Normalment el personal tant civil com militar acostuma a viatjar en naus preparades per ells. Però aquests transports poden dur passatgers en casos d'emergència, encara que al no disposar d'instal·lacions especialitzades, no estaran molt còmodes. Aprofitant aquesta possibilitat, alguns han estat transformats en hospitals o centres de comunicacions. En altres ocasions, s'han convertit en dipòsits de carburant i munició perquè els caces que es troben en missions de llarga durada puguin reabastir-se, amb el que s'incrementa el seu radi d'acció.
Com són lents i les seves defenses limitades els impedeixen enfrontar-se a navilis de guerra, acostumen a viatjar en combois amb escorta armada, tot i que hi ha alguns que viatgen en solitari. Aquests disposen d'ordinadors de navegació millorats que els permeten viatjar per regions no cartografiades, potents pantalles deflectores i contramesures de sensors, amb els quals oculten la seva posició a l'enemic. Tot això es tradueix en una navegació sigil·losa.
Vaixell de càrrega pesat
|
|
Els vaixells de càrrega pesats s'encarreguen de la immensa majoria del transport interplanetari de mercaderies. Encara que hi ha molts models, un dels més estesos és el Transport Corel·lià Acció VI. Si bé no són gaire més grans que els mitjans, estan dissenyats per dur molta més càrrega a un preu comparativament més barat. |
Són més resistents, més ràpids, i bastant més cars que els seus germans petits. Aquesta darrera característica és la principal causa de que la majoria de propietaris només tinguin un. Únicament les grans companyies i els governs poden tenir varis i fins i tot petites flotes. Els seus principals defectes són que poden ser danyats fàcilment en combat i que no disposen d'armament ni escuts. Així que per evitar als pirates, qui els consideren una presa molt apetitosa, viatgen sempre en grans combois amb escorta militar.
Amb els motors i els dipòsits a la part del darrere i els allotjaments de la tripulació i els sistemes de navegació a la barra superior, la resta de la nau està ocupat per un gran celler, que pot ser compartimentat segons les característiques de la càrrega. A més, sofisticats controls atmosfèrics, gravitacionals i de temperatura fan possible el transport de gran varietat de carregaments.
Com tots els productes de la Corporació Enginyera Corel·liana, gaudeixen d'una gran versatilitat, suportant gran quantitat de modificacions sense perdre gens de potència ni capacitat d'emmagatzematge. Així que en alguns casos, principalment navilis que han de viatjar en solitari, s'ha reforçat el seu casc, a més de col·locar-los escuts i armament. El millor representant d'aquestes "personalitzacions", infreqüents en els transports civils, és el Salvatge Karrde, el vaixell almirall del poderós contrabandista Talon Karrde.
Barcasses Espacials
|
|
Les barcasses espacials, com és el cas del Treballador Estelar X-23 d'Incom, són les naus que s'encarreguen del transport intrasistèmic, duent béns de manera ràpida i eficient entre els vaixells de càrrega pesats, les instal·lacions orbitals d'emmagatzematge i els espaiports planetaris. S'esdevé que aquests transports són massa grans i poc maniobrables per atracar als molls espacials dels principals planetes, les òrbites dels quals estan molt concorregudes. |
Així que s'apropen fins una distància segura, i allà transfereixen la seva càrrega a naus més lleugeres com les barcasses, que la duen fins la seva destinació. Per realitzar l'intercanvi el més còmodament possible, estan proveïdes de comportes d'amarratge i escotilles estandarditzades, compatibles amb gairebé qualsevol vaixell de càrrega i que condueixen a uns compartiments de càrrega de gran grandària.
El volum i pes de càrrega que duen normalment aquests aparells és considerable, necessitant uns motors molt potents per moure-la, encara que no molt ràpids. Però com són naus d'abast exclusivament intrasistèmic, aquest no és un problema molt gran. Una cosa semblant passa amb l'absència d'armament. Com s'utilitzen principalment a sistemes estel·lars fortament defensats, confien per la seva seguretat en les patrulles policials. L'única mesura defensiva de la que disposen són escuts limitats, que els protegeixen de xocs accidentals amb altres navilis i les deixalles de tot tipus que abunden en aquestes zones.
En Conclusió: Aquests són els principals transports civils que s'utilitzen actualment en la Galàxia, encara que la veritat és que conforme avança la civilització, les grans companyies amplien els seus serveis. Així, els transports pesats i superpesats, aquests últims amb capacitat de fins a 25 milions de tones, cada vegada són més comuns i els lleugers s'estan retirant progressivament del servei actiu. De totes maneres, encara es troben en els territoris del Límit Exterior, i sobreviuran encara alguns anys.
Amb Respecte,
Carles Quintana
BIBLIOGRAFIA
| Descarregar l'Article (7'71 Kb)
|
