Després de dècades de guerra, per fi s'ha signat la pau entre la Nova República i l'Imperi. Però elements aïllats han desobeït l'ordre de cessament de les hostilitats i continuen significant una molèstia per a les nostres forces armades. A més, determinats grups pirates s'han apropiat de material imperial que no dubten a utilitzar en les seves incursions. Per a conèixer l'amenaça actual i poder combatre-la millor, s'està procedint amb la publicació d'una sèrie d'informes sobre totes les armes imperials.

          Aquest és un de la sèrie, dedicat als vehicles terrestres, específicament als transports cuirassats d'assalt que han estat protagonistes de moltes batalles importants en el transcurs de la Guerra Civil Galàctica, com Hoth o Endor, i els nombrosos enfrontaments que hi ha hagut des de llavors on han intervingut imperials. Els diferents models que es mostren estan classificats per ordre de construcció, del més antic a l'últim a ser desenvolupat.

          Es va dissenyar perquè fossin una part molt important de les forces de terra, servint com suport lleuger mecanitzat a la infanteria a la qual acompanyaria. Així que se li va dotar de suficient cuirassa perquè fos invulnerable al tir d'armes portàtils, les més comunes en un camp de batalla. Amb totes aquestes característiques, una esquadra de soldats embarcats en ells és equivalent en tots els sentits a una companyia d'infanteria mecanitzada, amb l'avantatge afegit de ser més barat.

          La gran innovació d'aquests caminants respecte a models anteriors de transports, és el revolucionari sistema de locomoció, format per les dues extremitats de les que ja s'ha parlat. Les seves característiques més importants són dues. La primera és la superfície major de suport i la segona la suspensió independent per a les dues cames. Gràcies a tot això, poden avançar per superfícies inclinades i obstacles on vehicles a repulsió i erugues es quedarien bloquejats, fins una inclinació màxima d'un 45%.

          Les dues potes poden ser esteses totalment fins la posició vertical perquè el vehicle arribi a la màxima velocitat o donar al conductor una millor posició d'observació. Però en terreny irregular, se situen en una posició de mig ajupit, amb la cabina de comandament a l'altura de la primera articulació de les extremitats. Aquesta característica li confereix amb un equilibri superior al del més gran AT-ST, descrit més endavant. La seva tripulació és d'un únic ocupant, encara que en situacions extremes, es poden encabir dues persones a la cabina.

          Tots els AT-PT construïts van ser destinats als cuirassats de la Flota Katana de l'Antiga República, desapareguda en l'espai profund a causa d'un accident. Poc després es va abandonar el projecte, i ningú va tornar a sentir parlar d'aquests vehicles fins la reaparició de la Flota i la reutilització dels navilis per part de l'Imperi i la Nova República. Llavors, es redescubriren els caminants i van tornar a posar-se en servei. Avui en dia encara queden alguns en mans de milícies planetàries i pirates.

          També es va requerir que disposessin d'un bon blindatge. En aquest punt, van sobrepassar les esperances imperials, ja que excepte el "coll", que al ser flexible no està tan protegit, el cos pot resistir a tot excepte a l'artilleria pesada. En conseqüència, per destruir-los, s'ha d'aconseguir un blanc clar en el tub de comunicació entre el "cap" i la secció central, que normalment està cobert. Existeixen moltes maniobres per aconseguir-lo, i vàries van ser desenvolupades durant la Batalla de Hoth.

          La seva capacitat de transport és bastant elevada. En el "cos" acostumen a viatjar sense problemes d'espai cinc motos i fins quaranta soldats d'assalt, encara que també es pot optar per dos caminants AT-ST, tractats posteriorment. Per descarregar les tropes, el vehicle s'agenolla fins que la seva panxa està a una alçada de tres metres. Llavors, des de la part del darrere, s'estén una rampa fins el terra que permet que els seus ocupants pugin i baixin. A més, per quan estan units a una plataforma d'embarcament, com és el cas d'una base, disposen d'una porteta a cada flanc.

          El "cap" conté la cabina de comandament, on se situen el comandant, el pilot i l'artiller. En aquesta secció es troba concentrat tot l'armament. Està format per dos canons làser pesats col·locats a la "barbeta" a manera d'ullals, i dos blàsters mitjans muntats a cada costat del cap. Per dirigir els canons pesats cap al seu objectiu, s'ha de moure tota la secció, que pot girar noranta graus a l'esquerra o a la dreta i trenta dalt o baix. Es disposa així d'un gran camp de tir.

          Mentre les armes principals s'utilitzen per a destruir fortificacions enemigues i edificis, els dos canons laterals estan més orientats a la defensa. És per aquesta raó que poden girar independentment del cap. Tot aquest armament els serveix perfectament per la funció a la qual estan destinats, destruir i desmoralitzar les forces enemigues i la majoria de defenses estàtiques. Són els primers que desembarquen dels transports i entren a la zona de combat, netejant-lo pels vehicles menys blindats que els segueixen.

          A més, poden escortar als més pesats AT-ATs en una ofensiva. En aquesta situació, cobreixen els seus flancs i neutralitzen als soldats d'infanteria que haguessin pogut evitar l'atac dels caminants i que intentin atacar-los des de baix, una acció que potencialment pot ser reeixida. També s'utilitzen per la defensa de perímetres d'instal·lacions imperials.

          A partir de tot això, es dedueix que els exploradors estan desenvolupats específicament pel combat antipersonal, ja que gràcies a la seva velocitat, que és com a màxim de noranta quilòmetres per hora en terreny obert, maniobrabilitat i armament, acostumen a ser mortals en aquesta comesa. Disposa de dos canons blàster bessons muntats sobre un pivot i situats a la part inferior de la cabina.

          Això és pel que fa al principal, suficientment potent per destruir un objectiu mitjanament protegit com un altre AT-ST. L'armament secundari, previst per a la infanteria, consisteix en un llançador de magranes situat a la càpsula de la dreta i dos canons blàster lleugers bessons a la de l'esquerra, al costat dels sensors. Els dos estan col·locats en suports que poden girar. Finalment, les dues extremitats estan equipades amb urpes d'acer que poden tallar filats, cables que podrien fer caure el vehicle, i éssers que s'apropin massa.

          Per inutilitzar o destruir un aparell d'aquest tipus, es necessita com a mínim un canó blàster pesat o un canó làser, armes que al estar normalment fixes, no tenen molta flexibilitat d'ús. En el cas que els defensors es trobin en una posició sotmesa a un atac on intervinguin AT-STs, la millor defensa és atreure'ls fins a defenses fixes prèviament preparades, que exploten la seva coneguda mancada d'equilibri quan transiten per boscos densos i terreny accidentat.

          Aquests dispositius consisteixen principalment en cables, diversos paranys de molts tipus i pous que persegueixen l'objectiu de fer-lo caure. També s'utilitzen trampes explosius, que unides a les parts més febles del caminador, són capaces de danyar-lo greument. Una de les zones més vitals és el sistema de propulsió, situat en la part del darrere. Com no està cobert pel blindatge, limitat a la cabina tot i que el cobreix per davant, pot ser destruït per foc directe d'un hipotètic tirador situat darrere del vehicle.

          Això es va aconseguir amb el seu innovador mitjà de locomoció consistent en vuit potes articulades independents unes de les altres i acabades en garfis que manté el caminant al seu lloc mentre puja o baixa pel vessant d'una muntanya. Fins i tot pot desplaçar-se per superfícies gairebé verticals.

          Les extremitats estan connectades a la secció central, on es troba el motor. A la seva base, hi ha una plataforma que està unida a la cabina de comandament, amb capacitat per un pilot i dos artillers, i al darrere a una beina pel carregament, que acostuma a consistir en blàsters de repetició i subministraments per tropes de terra i la mateixa tripulació. La plataforma pot girar 180 graus, permetent canvis de direcció instantanis. El conjunt té una gran semblança amb una aranya, com es mostra al diagrama.

          En ell s'observa que durant el moviment, el compartiment de càrrega està elevat. Quan és necessari accedir al seu contingut, descendeix fins que l'extrem posterior es troba a nivell de terra. Llavors, l'escut protector es retreu i s'obre. Encara que la seva capacitat de magatzematge, de 300 quilos, és suficient per la majoria d'operacions, si és necessari es poden afegir contenidors externs per a augmentar-la.

          L'armament principal està situat a la primera articulació de cadascuna de les vuit potes i està format per dos canons làser bessons que tenen llibertat total de moviments. Capaços de foradar un blindatge de fins a mig metre d'amplària, s'encarreguen de disparar a les tropes de terra. Per la defensa antiaèria, existeixen altres dos canons làser, aquests en muntatges simples, col·locats a banda i banda de la part inferior de la cabina.

          En Conclusió: Fins aquí tots els models de la sèrie AT que han entrat en servei a les forces imperials. Existeixen informes facilitats per la INR (Intel·ligència de la Nova República), segons els quals s'estan desenvolupant noves versions del AT-ST i del MT-AT. En el primer cas, es tracta de fer-lo més alt, resistent, amb un armament més potent i amb millors sistemes d'equilibri, que busquen eliminar el seu major problema. Amb l'aranya, es vol augmentar la longitud de la cabina per a poder transportar un major nombre de soldats.

Amb Respecte,

Carles Quintana

BIBLIOGRAFIA

• Bill Slavicsek i Curtis Smith. 1990. STAR WARS: La Guía. Joc Internacional S.A.
• Bill Smith i d'altres. 1996. STAR WARS. THE ESSENTIAL GUIDE TO VEHICLES AND VESSELS. Del Rey Book.
• Stephen J. Sansweet. 1998. STAR WARS ENCYCLOPEDIA. Del Rey Book.
• Paul Sudlow. 1996. STAR WARS. THE JEDI ACADEMY SOURCEBOOK. West End Games.