La
Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical fundada
el 1910 amb el nom de CNT (sigles amb què va funcionar fins el 1989 en què,
per sentència judicial, ens vam veure obligats a canviar-ne el nom). Per això,
ens considerem hereus d’aquella tradició de lluita que s’inicià amb els
primers sindicalistes, farà ja més d’un segle, i que van continuar els homes
i les dones de l’antiga CNT. El nostre objectiu continua sent el mateix que va
animar els treballadors a formar sindicats: la defensa dels seus propis
interessos front a la patronal i la voluntat d’anar avançant, a través
d’aquesta defensa, cap a una societat més justa.
La
nostra organització recull el bagatge i la tradició que aquell sindicalisme ha
generat al llarg de la història, les característiques més destacades del qual
són les següents:
La
independència de les nostres decisions, alienes a les pressions de grups de
poder estranys a nosaltres.
L’autonomia
econòmica com a única forma de garantir la nostra independència.
La
participació i la democràcia directa per fer front, de manera col·lectiva,
als problemes que ens afecten, com a practica quotidiana i com a
aprenentatge de la nostra capacitat de decisió. Amb càrrecs revocables en
qualsevol moment i que han de sotmetre’s a les decisions preses entre
tots, sense admetre la separació entre uns que decideixen i d’altres que
són afectats per les decisions.
La
solidaritat i el recolzament mutu entre tots els que conformem
l’organització, cosa que fem extensible a tots els treballadors i
treballadores en general.
El
federalisme, que parteix de les unitats organitzatives bàsiques —els
sindicats— que lliurement es relacionen entre sí donant lloc a tota la
resta d’estructures orgàniques.
El
caràcter de sindicat obert a tots els treballadors, units aquests per la
condició comuna d’assalariats en una relació entre iguals.
La
transformació social com a finalitat, impregnada de plantejaments de justícia
i igualtat, ecològics, etc.
Però
els nostres pressupòsits no es defineixen por sí mateixos, sinó per la
practica quotidiana, i en això són fonamentals les actituds i els
comportaments dels homes i les dones que formem la CGT.
L’honestedat,
fins i tot per saber reconèixer les nostres errades i limitacions, la
transparència enfront dels nostres companys i dels treballadors en general, la
coherència entre el discurs i els fets, la fermesa en la defensa dels
interessos obrers, sense sotmetre’ls mal a bescanvis, tripijocs o martingales,
la il·lusió per una tasca creativa guiada per una estratègia organitzativa
utòpica que possibilita anar sempre un pas més enllà del que sembla possible.
L’objectiu
final de transformació social que condueix les nostres actuacions s’ha de
plasmar necessàriament, i conseqüentment, en la defensa dels interessos
immediats dels treballadors en totes i cadascuna de les situacions concretes.
Es
clar que, en l’actual situació,
La
defensa dels llocs de treball constitueix l’objectiu sindical preferent:
el repartiment del treball, I’eliminació de les hores extres, la reducció
de la jornada laboral, l’avançament de l’edat de jubilació i la
transformació de tot això en creació d’ocupació, en són objectius
prioritaris. Amb tot, mentre segueix havent-hi atur, una societat que no
satisfà el dret al treball està obligada a garantir, almenys, la cobertura
de les necessitats econòmiques
dels aturats mitjançant una assegurança per desocupació digna i
accessible i a través de la creació d’un salari ciutadà.
La
defensa de la seguretat i de les nostres condicions de vida ¡ de treball en
són un altre important camp d’actuació. Els temes relacionats amb la
salut laboral, el caràcter fix dels contractes, la garantia enfront dels
acomiadaments, els ritmes i mètodes de treball, els torns exagerats, les
mobilitats de tot tipus, etc., són temes a negociar per eIls mateixos,
sense acceptar canviarIos per una compensació econòmica, perquè ningú no
pot posar preu a les nostres condicions de vida.
La
llibertat sindical sense traves: el dret a la negociació col·lectiva per a
tots els treballadors, el dret a la participació dels afectats, la no
suplantació dels representats pels representants, els drets d’informació,
reunió, associació, manifestació i vaga, són conquestes que mai no hem
de deixar retallar i que tractarem d’ampliar.
Les
conquestes socials com el dret a una pensió digna, a la sanitat i
l’ensenyament públic, gratuïts i
de qualitat per a tots, a l’habitatge assequible, als transports i
comunicacions públiques de qualitat, constitueixen consecucions històriques
que pal·lien les grans desigualtats i injustícies que aquesta època provoca.
Atès
que aquests drets estan lligats a la política fiscal i pressupostària, des de
la CGT defensem el seu caràcter social i redistributiu.
Aquesta
pot ser una síntesi dels nostres objectius sindicals, però no som ingenus i
comprenem i veiem que existeixen moltes altres formes d’explotació, opressió
i injustícia que no ens poden ser estranyes. Treballem en una organització que
vol intervenir en tots els nivells de la realitat social superant les relacions
sexistes, responent a la dramàtica i injusta distància que separa el món ric
del món pobre, defensant el medi ambient per tal que tinguem la terra com a
aliada i no com a cementiri, acabant amb els autoritarismes integristes i les
imposicions feixistes...
La
nostra proposta és, doncs, que com a treballadors i com a persones podem i hem
de constituirnos en una força social capaç de canviar les coses. Totes les que
no ens agraden.