L'aparició de grans bancs coral·lífers a les costes sicilianes i la desfeta dels conreus de vinya provocada per la plaga de la fil·loxera va fer que l'economia  begurenca entrés en un període  de gran depressió en el darrer quart del s. XIX. Una de les alternatives més estimulants era creuar l'Atlàntic i provar fortuna en el continent americà tal i com ja havien fets alguns vilatans en  anys anteriors, ja fos a Cuba, Puerto Rico o qualsevol altre emplaçament. No s'ha d'oblidar però una altra causa, afegida a les anteriors, que va empènyer molts joves a deixar el seu poble. Es tracta de l'obligació que des del 1837 s'instaurava de fer el servei militar per tota la població masculina. Una llei injusta que permitia redimir aquesta obligació a canvi de diners o per substitució d'home per home. La seva duració era d'entre 6 i 8 anys.    

    S'ha de dir que, entre aquells que hi partiren, la fortuna va ser diferent. Si bé és cert que alguns d'ells tornaven amb prou calers (entre 5.000 i 20.000 duros) per viure de rendes molts altres van tornar fracassats, sense haver obtingut cap mena d'èxit i fins i tot malalts de febre groga. En qualsevol cas, tot això va acabar amb la pèrdua espanyola de les colònies.