DECLARACIÓ de PRINCIPIS pels DRETS HUMANS I MEDI AMBIENT


ANTECEDENTS

El 16 de maig de 1994, un grup internacional d'experts en drets humans i protecció del medi ambient es van reunir a les Nacions Unides de Ginebra per redactar la primera Declaració de Principis sobre els Drets Humans i el Medi Ambient. Aquesta Declaració, malgrat que encara segueix tenint el caràcter de proposta, va ser el primer instrument internacional que tractava de manera indivisible els vincles entre els drets humans i el medi ambient.

La Declaració descriu la dimensió ambiental dels drets humans, tant els més coneguts i inclosos a la Declaració Universal del Drets Humans (DUDH), com els més recents i per tant no incorporats a aquesta declaració. És a dir, els drets anomenats de tercera i quarta generació: els de tercera generació són els drets ambientals i ecològics (que ens porten a conceptes com seguretat ecològica) i els de quarta generació, els biològics i genètics (que ens porten al concepte de seguretat biològica).

Cal dir que ambdós conceptes ens porten al dret a la vida i, per tant, tancant el cercle, a un dels més importants drets de 1ª generació reconeguts a la Declaració Universal.

Ateses les creixents interrelacions, fruit de la degradació superposada del medi ambient, ja que variables ecològiques impacten o degraden sistemes biològics i, a la inversa, variables biològiques degraden sistemes ecològics, ens referirem genèricament als drets no inclosos en la DUDH com de tercera generació.

ECOjustícia, pionera a l'Estat espanyol i a Catalunya en la defensa i reconeixement, la divulgació i foment dels drets humans ambientals i la justícia ecològica, la seva raó de ser, proposa la presentació d'una Declaració de Principis indivisibles pels Drets Humans i el Medi Ambient (segona a Europa i primera a l'Estat espanyol), perquè sigui tramitada per l'Associació per a les Nacions Unides al Parlament de Catalunya, al Parlament espanyol i al Parlament europeu a fi de conceptualitzar i entendre millor aquests drets i apel·lar al seu reconeixement per part d'institucions, organismes, ONG, societat civil, mitjans de comunicació i l'opinió pública en general, desprès de realitzar un treball d'investigació i acció previ a la seva fundació (en el marc de les múltiples activitats realitzades en el 50è aniversari de la DUDH).

ECOjustícia es presenta avui, 17 de Juny de 1999, fent aquesta proposta en el marc del 27è Aniversari de la Declaració d'Estocolm de l'ONU pel Medi Ambient Humà i Dia Mundial contra la Desertització i la Sequera, el mateix dia de la presentació pública de l'esmentada Declaració, que a continuació detallem.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS INDIVISIBLES
SOBRE DRETS HUMANS I MEDI AMBIENT


Reunits el 17 de juny de 1999 sota els auspicis de l'Associació per a les Nacions Unides a Catalunya i de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, l'Associació ECOjustícia proposa la següent declaració:

RECORDANT i tenint present la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948

RECORDANT i recolzant la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial aprovada per la UNESCO el 1972 i la Declaració d'Estocolm de les Nacions Unides pel Medi Ambient Humà, també de 1972, de la qual ara celebrem el 27è aniversari.

RECORDANT i tenint present, pel seu significat, la Declaració de la Dècada 1990-1999 per a la Prevenció de Desastres i Catàstrofes Naturals per part de PNUMA de Nacions Unides.

CONSIDERANT i cridant l'atenció sobre l'incompliment de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Conveni sobre la Diversitat Biològica aprovats a Rio de Janeiro al juny de 1992, la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament i l'Agenda 21 Global pel Desenvolupament Sostenible, també aprovats el juny de 1992 i finalment la Convenció de Nacions Unides de Lluita contra la Desertització i la Sequera de 1994.

RECORDANT i tenint ben present, com a marc de referència, la Declaració de Principis sobre Drets Humans i Medi Ambient presentada al Parlament Europeu per a la seva aprovació a les Nacions Unides el 1994.

CONSIDERANT també com a referents que ens guien la Declaració de Drets de les Generacions Futures aprovada el 1997, la Declaració de Drets sobre el Genoma Humà, també aprovada el 1997, i la Declaració de Responsabilitats i Deures Humans de 1998 (totes elles iniciatives de la UNESCO).

CONSIDERANT i posant de relleu, per ser recent i poc divulgat, el Conveni sobre l'accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l'accés a la justícia en qüestions mediambientals, aprovat per la 4a Conferència Ministerial pel Medi Ambient a Europa, celebrada el juny de 1998 (primera referència europea a la justícia ambiental)

CONSIDERANT i posant de relleu, ja que no és vinculant i a més s'està vulnerant, el Conveni per la Bioseguretat (modificació genètica d'organismes) aprovat a Cartagena de Indias el febrer d'aquest any 1999.

CONSIDERANT també que l'Institut de Dret Internacional, en la seva sessió d'Estrasburg de 1997, va declarar que tots els éssers humans tenen dret a un medi ambient sa i saludable i que els drets de tercera generació (ambientals i ecològics) ja comencen a conceptualitzar juristes i experts en dret penal i drets humans.

CONVENÇUTS que no es pot exercir el dret i deure al medi ambient, la necessitat d'una educació ambiental i ecològica permanent i per a tota la població i la necessitat d'una justícia ecològica que vagi més enllà d'intervenir en delictes ambientals si no es facilita i circula lliurement una veritable informació ambiental i ecològica amb la qual la població pugui participar i prendre decisions.

PROCLAMEM la necessitat que els drets de tercera generació (no inclosos a la DUDH), i per tant el dret humà al medi ambient, siguin reconeguts i incorporats com a instrument jurídic universal, amb caràcter vinculant i per les Nacions Unides.

I PROPOSEM a les Nacions Unides que aquesta Declaració d' ECOjustícia (amb les entitats que s'hi adhereixin) sigui presentada al Parlament de Catalunya, al Parlament espanyol i al Parlament europeu per tal de coadjuvar i reforçar l'aprovació i la incorporació d'aquests drets a les respectives cartes magnes i així garantir la seva aplicació.


Article 1. EL MEDI AMBIENT, UN DRET HUMÀ

1. Tota persona i tot ésser viu (per tant tota forma de vida humana o no) té dret a gaudir d'un medi ambient sa i saludable i ecològicament equilibrat, i això tant en relació a les generacions actuals (tant si tenen com si no tenen poder polític, tenen poder de decisió i per tant responsabilitats), i a les noves generacions (joves o acabades de néixer) com a les futures generacions.

2. El dret humà al medi ambient i el dret a l'equilibri ecològic del planeta, com a drets de tercera generació, han de ser considerats drets humans de forma indivisible, interdependents i universals i del mateix caràcter vinculant -legitimats pel dret internacional i el dret humanitari- que els inclosos a la Declaració Universal. En aquest sentit i en el marc d'un enfortiment del paper de les Nacions Unides i d'una reforma democràtica de les Nacions Unides, com demanen moltes ONG i molts països, proposem que siguin incorporats aquests drets a una nova Declaració Universal.

3. Totes les persones de totes les condicions tenen dret a la protecció i preservació dels recursos naturals que fan possible la vida, el descans, el treball i el benestar (la salut inclosa) en el nostre entorn més immediat i en el planeta en general. Per tant tots tenim dret i deure de preservar l'aire que respirem, el sol pel que representa per a tots els ecosistemes i per a la humanitat, l'aigua (dolça i potable), l'aigua marina i els oceans (com a reserva de recursos, a part de reserva alimentària), el sòl urbà i rural (com a medi ambient més proper), la terra (pels conreus i collites), els boscos (com a pulmons de biodiversitat i reserva de recursos), els rius, els mars i en general la flora i la fauna que fan possible l'existència de la humanitat.

4. Totes les persones tenen per tant el dret, i els governs i poders públics el deure, de viure i treballar lliures de pol·lució i degradació ambiental, de gaudir de la natura i per tant de l'esbarjo sense perill de contaminació, i sobretot d'estar protegits i previnguts davant de possibilitats de riscos naturals o impactes ambientals que, cada vegada amb més freqüència, provoquen danys, prejudicis i sobretot morbilitat i mortalitat en creixement

5. El dret humà a un medi ambient sa i saludable ha de ser un dret i un deure que s'ha d'exercir davant d'entitats públiques i privades, i per tant és il·legítima i perversa qualsevol forma de desinformació, ocultament i discriminació de poders públics o privats per neutralitzar opinions, expressions, manifestacions o reivindicacions en relació a la degradació del medi ambient i sobretot per a evitar accions o decisions orientades a vigilar, protegir, defensar o denunciar, situacions que afectin o malmetin el medi ambient. Si aquesta desinformació es donada o avalada per persones de suposada rellevància científica, s'ha de considerar un fet molt greu i un atemptat clar i directe al dret humà al medi ambient.


Article 2. LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT COM A DRET HUMÀ

1. Les generacions actuals, els governs i els estats han de lluitar, garantir i assegurar la protecció, el manteniment i la perpetuació de la vida i de la humanitat en totes les seves formes. Per tant s'ha de considerar un crim contra la humanitat atemptar per obra, òbviament, però també per omissió, negligència, ignorància, manca de voluntat política o amb cobertura "científica", contra la naturalesa i contra qualsevol forma de vida. No siguem il·lusos o utòpics de pensar, que encara que es destrueixi la biodiversitat això no va amb nosaltres; som una espècie més i depenem de tots els ecosistemes per viure. Al contrari, segons darrers estudis científics que complementen l'anomenada Hipòtesi Gaia, el Planeta en si, d'una o altra manera s'adaptarà a aquests canvis, però la humanitat no podrà fer-ho.

2. Tots els organismes internacionals i supranacionals, intergovernamentals, agències que depenen o no de l'ONU, tinguin caràcter representatiu o organitzatiu, les ONG i sobretot els centres d'investigació científica, que hagin aprovat ja acords, tractats, convenis, declaracions, informes, conclusions, recomanacions, etc. relacionats amb la preservació de la vida a la Terra, tenen la responsabilitat i el deure de denunciar davant de tribunals internacionals o nacionals, competents o no (ja no podem entrar en casuística juridicoadministrativa) i davant de tots els mitjans de comunicació mundials les alteracions, degradacions o destruccions irreversibles de recursos naturals i de garantir científicament que el progrés tècnic no estigui provocant perjudicis irreversibles a la vida en totes les seves formes.

3. Cal dir en aquest sentit que una cosa és la investigació científica amb objectius civils i per a millorar la qualitat de vida de la humanitat i una altra aplicacions tecnològiques allunyades de les moltes necessitats socials, entre elles les ambientals, màxim quan en si mateixes comporten delictes ecològics, riscos ambientals o desastres (no) naturals. Per tant totes les persones, entitats i governs han de defensar el coneixement científic, sí, i la investigació científica, també, però rebutjar i tipificar com a activitats perilloses per a la seguretat ecològica i per a la seguretat biològica, i per tant susceptibles de violar i vulnerar els drets humans més fonamentals com són el dret a la vida i el dret a la salut, totes aquelles tecnologies no renovables o no sostenibles que si continuen el seu creixement il·limitat ens portaran al "sobrepassament" (punt de no retorn d'impactes ambientals i socials).

4. Cal protegir i garantir el desenvolupament evolutiu del genoma humà, i per tant ha de quedar prohibida qualsevol línia d'investigació "científica" susceptible d'usos biotecnològics comercials. Els no comercials hauran de passar rigorosos controls públics i legals. La unitat genètica i la unitat de la persona humana, així com la diversitat genètica i la diversitat biològica, han de ser considerats drets humans i drets de la Terra de primer ordre. Per tant han de quedar il·legalitzades, però sobretot il·legitimades per un gran consens social i mundial, totes aquelles empreses i activitats comercials orientades a la manipulació genètica, les patents d'éssers vius, parts d'éssers vius i tota utilització fraudulenta dels recursos naturals patrimoni de la humanitat.

5. De la mateixa manera que fa poc s'ha creat, com a organisme independent de l'ONU, l'Alt Comissionat de Drets Humans, l'ONU, conjuntament amb el Tribunal Penal Internacional i sota els auspicis del PNUMED, crearà un organisme independent, i per tant al marge del Consell de Seguretat de l' ONU, sota el nom ja proposat per moltes ONG internacionals, de Consell Ambiental Mundial, que vetllarà per la seguretat ecològica mundial i pels drets humans ambientals, que tindrà des de competències divulgatives, d'alerta, de denúncia, de gestió de recursos, de mobilització i d'ajuda humanitària ecològica fins a prevenció de riscos ambientals i naturals, prospectiva ecològica, transferència de tecnologia mediambiental, ajuda a víctimes de catàstrofes, etc. Inclourà brigades civils i cossos de voluntaris i cooperants sota la coordinació de la Creu Verda Internacional (organisme infrautilitzat i gairebé sense competències actualment) i, en cas de conflicte d'interessos o litigis, amb el suport de la Creu Roja Internacional i dels Cascos Blaus de l'ONU, sempre amb el mandat de la majoria de països de l'ONU i amb el vist i plau del Consell Ambiental Mundial.


Article 3. EL DRET A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL, UN DRET HUMÀ

1. La transparència pública a tots els nivells dels afers, mecanismes, dispositius, informacions, indicadors, dades, etc. relacionats amb els drets ambientals de les persones, associacions i tercers i per tant de la informació ambiental ha de ser garantida, i tractada la seva vulneració com un delicte ambiental. Parlaments, governs, organitzacions, universitats, mitjans de comunicació i poders públics han de facilitar, reconèixer i protegir la lliure circulació d'informació ambiental, fomentar la participació col·lectiva de la població, augmentar els canals i recursos per accedir a la informació i aixecar el nivell d'exigència política per tal de democratitzar els procediments administratius, jurídics o no, mediambientals.

2. El dret a ser informat, sense necessitat de tenir que demanar-ho i molt menys acreditar-ho, ha de ser garantit i considerat de forma clara i precisa operativament i funcionalment. En concret les institucions públiques han de garantir aquesta informació mitjançant instruments massius i a l'abast de tothom, amb el suport concertat i reglamentat de tots els mitjans de comunicació públics i privats, amb la publicació i difusió d'informes regulars (explicitant dades, indicadors, nivells i percentatges dels diferents ítems ambientals) sobre l'estat del medi ambient i els seus diferents impactes meteorològics, climatològics, ecològics i biològics. Les empreses privades hauran de tenir fil directe i facilitar informes mediambientals a la seva administració local i avisar, sense cap dilació, les autoritats competents en cas d'impactes o danys ambientals, sigui quina sigui la seva causa.

3. El dret a ser informat inclou també la informació científica. La informació i divulgació científica ambiental i ecològica que tenim comparades amb les d'altres països són molt baixes. No es correspon el nivell d'informació tecnològica que s'ens facilita amb el científic.

4. El dret a ser informat inclou també en positiu les alternatives, els projectes, les recomanacions en curs, tant socioambientals com tecnològiques, però preventives, per evitar, neutralitzar o disminuir, si més no , la degradació local i global del medi ambient. Els programes d'educació, motivació i sensibilització ambiental ciutadana han de ser coneguts i reconeguts per tota la població i han de cridar a participar-hi activament. Els manuals o guies per un consum responsable s'han de distribuir de forma massiva i gratuïta per totes les llars, i s'han de facilitar i fomentar l'estalvi, el reciclatge, la reutilització, etc. Els mitjans de comunicació amb suport de fundacions i ONG poden crear premis i concursos per a empreses, ajuntaments, etc. que s'hagin destacat, amb l'aval d'ecoauditories, fiables d'haver reduït tal índex, eliminat tal variable no sostenible, disminuït la "petjada ecològica" de la ciutat, etc. Creiem que és més eficaç, com s'ha demostrat a altres països europeus, incentivar i premiar que no sancionar o penalitzar.

5. Els recursos i pressuposts econòmics per a la protecció mediambiental han d'augmentar i molt, ja que es tracta del dret a la prevenció de riscos ambientals i per tant s'han de reduir despeses no sostenibles i que a la vegada drenen recursos sostenibles. Es poden reconvertir instal·lacions i tecnologia militar per a usos civils i en concret per a prevenció ambiental, climàtica i meteorològica. Fins i tot certs cossos militars sota comandament civil i de protecció civil podrien començar a fer tasques de prevenció o intervenció en aquest sentit. Les infrastructures i suports per a la protecció del medi han de ser consensuats entre agents socials, econòmics, administració i ONG ambientals i han d'estar prop dels ciutadans. En aquest sentit considerem que els Consells de Desenvolupament Sostenible i les Agendes 21 locals han de ser més plurals i molt més propers al ciutadà.

Article 4. EL MEDI AMBIENT, UN DEURE I UNA RESPONSABILITAT HUMANA

1. Les generacions actuals, els estats, els governs i els organismes internacionals tenen el deure de lluitar, fomentar, estendre i desplegar tots els seus recursos per al desenvolupament sostenible, i endegar i fomentar tecnologies sostenibles, tal com planteja l'anomenat "Factor 4" (Ref. Club de Roma, que proposa de forma contrastada duplicar el benestar amb la meitat de recursos), però amb la perspectiva del "Factor 10"(Ref. algunes ONG, i alguns ministres de medi ambient europeus), atesos els nivells de no sostenibilitat a que estem arribant, com a mitjà per a preservar les condiciones de la vida al planeta i per tant garantir la qualitat i integritat del medi ambient. Ha de quedar clar definitivament que l'actual model de desenvolupament és insostenible i que atempta contra el medi ambient humà i el de tot el planeta i els destrueix.

2. Tots els poders públics, dins les seves possibilitats, tenen la responsabilitat de protegir, restaurar i defensar el medi ambient i prevenir, mitigar i sobretot disminuir i eliminar les causes que en provoquen la degradació, tant si aquestes causes o efectes es donen dins com si es donen fora de les fronteres establertes dels seus estats. En relació als impactes ambientals i socials produïts pel canvi climàtic, cal en primer lloc que les institucions reconeguin com a dades oficials i científiques els informes 1, 2 i 3 del Pannell Internacional d'Experts sobre el Canvi Climàtic, organisme dependent del PNUE de les Nacions Unides i de l'Organització Meteorològica Mundial, i que es divulguin les dades d'aquests informes. I a la vegada, òbviament, que les autoritats espanyoles compleixin els compromisos adquirits fruit de la Conferencia de Rio i de les parts de Kioto i Buenos Aires. En aquest sentit s'ha de proposar que aquest tipus d'acords o compromisos no siguin una qüestió de govern o de ministeri, sinó una qüestió d'estat. Si el temps, la manca de consens o una relliscada autoritària fan inoperant aquesta proposta, el millor serà començar a perfilar una línia de justícia ambiental, jurídicament ben documentada, tant penalment com des de la perspectiva de vulneració de drets humans, drets ambientals i dret internacional.

3. La protecció, conservació i prevenció i restauració del progressiu deteriorament de la biosfera i l'ecosfera (atmosfera, hidrosfera i geosfera), la previsió meteorològica i la prospectiva climatològica s'han de considerar drets i deures de primer ordre per part dels poders públics i, per tant, s'ha de considerar un atemptat a la vida i a la salut ambiental la manca de voluntat d'aplicar els molts acords i tractats que consideren aquests drets. Els estats i el seus governs han de vetllar tant perquè no es produeixin dins les seves fronteres impactes ambientals i socials perillosos per al benestar col·lectiu, com per denunciar a tribunals internacionals competents la modificació substancial o irreversible del medi ambient, vingui o no d'estats veïns.

4. Mentre els tribunals internacionals no siguin prou competents o els actuals Tribunal Penal Internacional i Tribunal de L'Haia no siguin cridats a assumir competències, l'ONU, facultada per crear mecanismes com a forces de pau o ajuda humanitària, proposarà la creació d'una Cort Ambiental amb seu a Ginebra que amb ajuda de la Creu Verda Internacional desplegui línies d'intervenció, tant preventives i sancionadores com d'ajuda ecològica, amb la creació de "cascos verds", experts i científics de l'IPCC en tot el que es relaciona amb desastres naturals, alta contaminació, grans incendis o inundacions, sequeres greus, calor anòmala, aparició de plagues, pèrdua de biodiversitat, alt nivell de radiació ultraviolada, etc. I en cas que el perfil i la intensitat de les tendències dels desastres naturals ho facin aconsellable, l'ONU, en una assemblea extraordinària i per tant de nacions unides amb un objectiu comú, farà acords i convenis amb la NASA, l'Agència Espacial europea, les corresponents russa, xinesa i japonesa (països amb tecnologia militar i civil aeronàutica molt desenvolupada) perquè es posin al servei de N.U. i en concret de l'OMS i l'OMM, per a operacions d'ajuda ecològica de gran abast. Dit d'una altra manera, tota la tecnologia de satèl·lits, infraestructures, estacions de control, radars, tecnologia làser, ortofotografía cartogràfica, que actualment s'aplica per a usos militars o comercials, s'ha d'aplicar per a usos civils i ambientals.

5. En el cas que el Consell de Seguretat de l'ONU o els estaments anomenats G7 o una minoria d'estats no aprovin, bloquegin, ajornin, etc. aquesta iniciativa o es neguin a seguir-la, es convocarà una assemblea extraordinària de Nacions Unides que, amb el suport paral·lel d'un Fòrum Internacional d'ONG (com van fer a Rio) i amb el suport de tots aquells organismes i agències internacionals i centres d'investigació científica, creï un Consell Ambiental Mundial que amb l'ajut de juristes i penalistes internacionals, companyies d'assegurances internacionals (bons aliats per pressionar en aquesta temàtica) intervingui en tots els sentits, tant contra aquells estats com contra aquelles organitzacions transnacionals que estiguin vulnerant els drets ambientals, que vol dir incomplint els acords de Rio, Kioto i Buenos Aires, o sia atemptant contra la salut de les persones, contra les societats i nacions i contra la vida a la terra. Aquests estats haurien de ser expulsats de Nacions Unides i les empreses, amb indemnització prèvia per danys i perjudicis, reconvertides a altres activitats sostenibles i per tant no perilloses que igualment tenen sortida al mercat, perquè tot el que és socialment útil i ecològicament sostenible té el futur assegurat.


Article 5. DIVULGACIÓ, SEGUIMENT I APLICACIÓ DE LA DECLARACIÓ

1. ECOjustícia i les entitats que donen suport a aquesta Declaració, proposem fer-ne la màxima divulgació i difusió ja que el fet de fer-ho forma part d'un dels objectius més importants, com és augmentar el nivell de la informació sobre el medi ambient i la possibilitat d'accés dels ciutadans a aquesta informació. Per altra banda, proposem fer-ho de forma esglaonada i descentralitzada, per tal que el major nombre de persones i entitats puguin participar activament en un debat i una reflexió sobre els creixents vincles interdisciplinaris de tots els drets humans, el lligam entre drets humans i medi ambient i la seva indivisibilitat, i finalment, decideixin com es concreten quotidianament i aplicadament les diferents expressions dels drets de tercera generació (els impactes, vulneracions, degradacions, negligències, etc. en relació al medi ambient estricte, medi ambient i salut humana, medi ambient i canvi climàtic, canvi climàtic i salut humana, prevenció de riscos i medi ambient, manipulació genètica i medi ambient, etc.). Per tant, es tracta de fer una gran tasca d'educació i sensibilització ciutadanes, associatives i institucionals (per a adults), amb la implicació i el protagonisme actiu de veïns, treballadors, consumidors, estudiants, professors i mestres, pagesos, usuaris, voluntaris, tècnics, professionals, etc.

2. En el mateix sentit, proposem que aquesta Declaració sigui presentada a tots els nivells de l'administració, o sia al major nombre d'ajuntaments i diputacions, perquè sigui debatuda, perfeccionada i fins i tot modificada per tal d'adaptar-la a la realitat de cada localitat i amb propostes concretes en aquest sentit, després evidentment d'un treball de reflexió i de consens, convocant el màxim d'entitats que vulguin participar d'aquesta plataforma o fòrum per a sensibilitzar la població sobre els drets humans i el medi ambient (de forma indivisible). També proposem fer-ho a tots aquells agents socials i econòmics, sindicats, gremis, universitats, col·legis professionals, cambres i altres institucions, fundacions, mútues i companyies d'assegurances en el mateix sentit. Entre altres raons perquè el coneixement i defensa d'aquests drets humans no es, malgrat que ho pugui semblar, "coses d´ONG", sinó que afecten i molt tota la ciutadania, sobretot les actuals generacions d'adults que tenen poder d'influir i de decidir, i la defensa del medi ambient, per la mateixa raó, no serà únicament el resultat de l'educació ambiental per a nens.

3. Proposem que aquesta Declaració sigui presentada amb el procediment més adient, però a la vegada més plural i unitari, perquè arribi al màxim consens polític, sia com a proposició no de llei o com a adopció d'aquesta Declaració, tant al Parlament de Catalunya com a la Generalitat de Catalunya. També proposem que sigui presentada, per tal d'enriquir els seus objectius i funcions, al Síndic de Greuges, a l'Institut de Drets Humans de Catalunya i al Col·legi d'Advocats de Catalunya. En el mateix sentit demanem que sigui convenientment matisada i assumida per la Federació Catalana d´ONG pels Drets Humans, perquè tingui el suport de les Federacions Catalanes d´ONG per la Pau i pel Desenvolupament.

4. Finalment proposem que aquesta Declaració s'enviï a totes les institucions espanyoles, a les Corts Generals i al Govern espanyol, així com a les institucions europees, el Parlament europeu (en aquest cas, a més, per recordar que encara està pendent d'aprovació la Declaració europea de 1994), a la UNESCO, a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, a l'Oficina ECHO (d'ajuda humanitària), a l' OMM, a l'OMS i a l' IPCC.


Barcelona, disset de juny de mil nou-cents noranta nou