Carles
Solà i Pijuan
Naturalista, Entomòleg
i Fotògraf de Natura.
Nascut el Juliol de 1972 a Altorricó, (Osca), vaig
estudiar Batxillerat i el 1995 vaig ingressar a l'Escola
Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de
la Universitat de Lleida, per cursar Enginyeria Tècnica
Forestal.
Després de treballar durant tretze anys en el mon
de la jardineria, he treballat pel Servei de Prevenció
d'Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya i,
posteriorment, per al Centre de Recuperació de
Fauna de Vallcalent (Lleida), on realitzo tasques d'educació
ambiental com a monitor per als grups d'alumnes que visiten
el centre.
Sempre he compaginat la meva feina amb diverses activitats
d'educació ambiental, per donar a conèixer
la fauna, la flora i els ecosistemes de la nostra comarca,
com les estepes, els aiguamolls, els boscos i les muntanyes,
tant per a grups privats com per a centres escolars i
per la Universitat de Lleida.
Paral·lelament em dedico a la Fotografia de Natura
i realitzo alguns treballs d'investigació entorn
dels insectes, havent publicat alguns articles científics
i participat en Jornades Tècniques relacionades
amb els insectes o els espais naturals de Lleida.
Publicacions:
SOLA PIJUAN C.,
2003. Primera citació d'Opsilia
malachitica (Lucas,
1849) (Coleoptera: Cerambycidae) per a Catalunya i altres
cites d'interès. Sessió Conjunta d'Entomologia
ICHN-SCL, 12 (2001); 67-69.
P.J. JIMENEZ, E. RIBES, J. RIBES, J. ROFES &
C. SOLA, 2003. Dades preliminars sobre els Hemípters
Terrestres de la reserva Natural de Sebes i Meandre de
Flix i el seu Entorn, Ribera d'Ebre (Heteroptera). - Sessió
Conjunta d'Entomologia. ICHN-SCL, 12 (2001); 167-184.
Varios autors: "Rutas para fotografiar
la Naturaleza", Ed. Azor Panoramix. Vila-real
(Castellón) ISBN: 84-607-4958-4 
Conferències, Jornades i Activitats de camp.
Interpretació del Medi Natural a Mas de Melons:
Octubre 2003. Visita Guiada per a Caixa de Sabadell.
Interpretació del Medi Natural a Mas de Melons:
Abril 2004 i Maig 2005. - IPCENA.
Interpretació del Medi Natural a Sant Llorenç
de Mongai - Maig 2004 i Maig 2005. Col·legi de
Pràctiques L'ensenyança; Lleida.
Els Insectes de la Llitera - Maig 2004. Ajuntament d'Altorricó.
Els Insectes de la Vall de l'Ebre. Mètodes d'estudi
- Maig 2005. Jornada de camp amb alumnes de la UdL.
Els Insectes de l'Estany d'Ivars. - Desembre 2006. Conferència
dins les Jornades de Patrimoni Natural i Històric
de l'Estany d'Ivars. Mollerussa.
Sóc membre de
les següents societats:
S.E.A.: Sociedad Entomológica Aragonesa./
I.C.H.N.: Institució Catalana d'Història
Natural./ A.A.M.Z.B.:
Associació d'Amics del Museu de Zoologia
de Barcelona./ A.E.F.O.N.A.: Asociación
Española de Fotógrafos de Naturaleza.
Els meus inicis com
a Naturalista:
La meva vida no s'entendria sense saber els meus inicis
com a Naturalista, doncs tota la resta ha vingut relacionada
amb la meva innata vocació per la natura.
Començaré doncs, responent una de les preguntes
que més sovint em fan les persones que em coneixen:
..."i
tu, com et vas afeccionar als bitxos?"
La meva infancia va transcórrer en una casa de
pagès, ubicada enmig del camp, en un ambient familiar
humil i amb pocs mitjans econòmics, però
plena de valors humans i cristians.
Va ser allí on vaig tenir el meu primer contacte
amb les plantes, els animals, les seves costums, els seus
amagatalls i els seus colors enlluernadors que, des de
sempre, van despertar tot el meu interès, curiositat
i fascinació. I com tantes altres coses a la vida
fou allí, en la meva infancia, on em van començar
a agradar els insectes.
Encara recordo que imitava les tasques de jardineria de
la meva mare, però en el meu cas, plantant llavors
de plantes boscanes perquè aquestes atreien més
insectes i així els podía observar sense
allunyar-me gaire de casa.
El meu primer llibre de Natura (Sharp David: The wonders
of Nature), va caure a les meves mans als 5 anys. Era
un llibre una mica complexe per a la meva edat, però
em va fascinar completament.
Els documentals de Félix Rodríguez de la
Fuente (El Hombre y la Tierra) i alguns llibres que jo
demanava als Reis Mags, van ser els meus companys fidels
en la tasca de descobrir el món dels éssers
vius, un camí difícil i més aviat
solitari, doncs no vaig tenir la sort de conéixer
ningú que patís tan extranya excentricitat:
la d'Estimar la Natura.
Als 10 anys em van regalar el volum 3 de la "Enciclopedia
infantil de la Naturaleza", que em va donar l'empenta
definitiva cap al coneixement, recol·lecció
i estudi dels insectes.
Va ser una etapa en la que van començar a desaparèixer
de casa totes les caixetes gastades de llumins, on jo
atresorava les meves preuades mosques, marietes i enlluernadors
escarabats de la patata.
Les caixes de suro de les tartes gelades eren valuosíssimes
per poder guardar els meus insectes, acuradament preparats
i classificats, encara que vaig tenir que enginyar-me-les
perquè les boles de "cànfora"
no me les foradessin.
El 1.985, contagiat per les experiències apassionants
que m'explicàven els meus germans i amics, vaig
ingressar al agrupament Escolta "Estrella de Poniente"
d'Altorricó.
A travès de les activitats, jocs, dances i excursions
vaig establir contacte amb una nova forma de viure la
vida, un estil que va deixar una emprempta a la meva història.
Vaig descobrir el plaer de tocar una guitarra, de l'expressió
corporal a travès del ball i les dances tradicionals
que s'organitzaven en les festes populars i d'escoltar
altres músiques i cançons desconegudes per
a mi. Fins i tot vaig aprendre una mica de cuina.
A les excursions que es realitzaven, teníem l'oportunitat
de conéixer als pagesos de la muntanya i del pla,
les seves inquietuds, els seus mètodes tradicionals,
la seva rica cultura, les seves velles cançons
que et transportàven a un món molt llunyà
dins les nostres arrels.
Va ser amb els Escoltes que em vaig iniciar a l'Alpinisme,
una de les activitats que m'ha aportat més i més
grans experiències. Es fa difícil expressar
la grandesa de mirar el món des de dalt. L'home
es sent petit, i la Terra apareix immensa, però
delicada alhora. A la muntanya els problemes desapareixen
i es fa més evident l'ésser, l'autenticitat,
l'amistat.
A més, les excursions em van oferir l'oportunitat
d'explorar el medi natural, de saltironar lliurement pel
camp pujant muntanyes, atravessant boscos, creuant les
aigues glaçades d'un riu amb els peus descalços,
explorant coves, i moltes més coses que recordo
sempre amb goig interior.
Recordo que mai em van faltar a la meva motxilla els preuats
potets de pel·lícula fotogràfica,
tant útils per a recollir aquells insectes desconeguts
per a mi i que trobava a les flors de la muntanya.
I una cosa més: les dificultats d'una excursió
portàven implícita la necessitat de compartir
amb la resta del grup, una necessitat que freqüentment
estem poc disposats a reconéixer, però que
a la muntanya, lluny de les nostres comoditats, es converteix
en una innegable font de moments inoblidables i en l'inici
de grans amistats.
Amb la intenció de portar-me a casa un redord d'aquestes
experiències tant agradables, va arribar la meva
primera càmera, una compacta (Werlisa) amb la que
vaig fer els meus primers "pinitos" com a fotògraf.
Un bon día va caure a les meves mans una obra fascinant:
"Gerald Durrell: Guía del Naturalista".
Va ser per mi com haver conegut al meu "Papà"
naturalista.
Llegint el seu llibre vaig aprendre que la fotografia
podia ser un instrument molt útil per a recollir
dades del camp i mostrar a la gent la bellesa del món
natural sense maltractar-lo. Amb els seus relats i experiències,
em vaig sentir clarament identificat i va despertar en
mi la il·lusió per estudiar Biologia amb
la finalitat d'entendre millor els secrets de la Natura.
Els meus professors
em deien que no tenia capacitat per a estudis superiors,
que m'aniria millor la FP...
Certament, alguna raó tenien en pensar així,
doncs les activitats plàstiques sempre se'm van
donar molt bé i en aquesta assignatura treia les
meves millors qualificacions. Però aquesta era
tant sols una més de les meves capacitats i malgrat
les evidències, mai ningú va saber endevinar
llavors que la meva més gran inquietut i passió
era el món de la Natura.
Així doncs, i contra tot pronòstic, vaig
començar a estudiar el
Batxillerat i mentre realitzava el primer curs, al gener
de 1988, va morir el meu pare. Els meus estudis van començar
llavors a tenir dificultats i dos anys després
vaig haver de posar-me a treballar en la terra perquè
la meva família no podia pagar el col·legi.
Les meves il·lusions com naturalista es van truncar
i vaig deixar per complet les meves activitats. La meva
col·lecció d'insectes es va podrir.... en
fi, una etapa dura.
Però quan alguna cosa es duu dintre, tard o d'hora
surt. I així va anar.
Amb el meu primer contracte laboral (1.991) vaig realitzar
la meva primera adquisició important: una Pentax
K-1000 manual, amb la qual vaig aprendre a familiaritzar-me
amb els diafragmes i les velocitats d'obturació
i vaig poder dur-me a casa alguns detalls de les meves
sortides al camp, vaig començar a experimentar
amb fotografia de paisatge, capvespres, flors i algunes
curiositats.
La meva il·lusió per arribar a la Universitat
va trigar a arribar, fins que un bon dia es va materialitzar.
Una fortuïta lesió al braç em va deixar
dos anys sense treball i em va lliurar del servei militar,
de manera que el temps de convalescència el vaig
aprofitar per a treure'm els dos cursos del Batxillerat
que em quedaven i el 1995 vaig ingressar a la Universitat
de Lleida, complint així un somni que sempre havia
vist molt llunyà.
Les limitacions econòmiques, una vegada més
es van encarregar de desviar la meva destinació
del seu objectiu, la Biologia, cap a una carrera menys
bella, l'Enginyeria Forestal, però potser l'única
oportunitat per a estudiar més i millor la Natura.
La Universitat fou per mi una experiència molt
gratificant en molts sentits.
A les classes pràctiques feiem excursions al camp
on apreníem moltes de les meravelles de la natura
i es va formar un grup d'actvitats de muntanya (G.A.M.)
amb el que vam poder compartir la nostra afició
al Alpinisme.
També vaig conèixer alguns professors i
a diverses persones que treballaven en l'estudi i gestió
de l'entorn natural, així com associacions diverses,
SEO-Birdlife, S.E.A., IPCENA, Museu de Zoologia de Barcelona,
... a través de les quals se'm va obrir la porta
al món de la investigació.
La meva afició infantil de col·leccionar
insectes va ser canalitzada cap a un projecte de catalogació
d'espècies a la meva comarca. Amb el projecte i
l'economia d'un nou treball, van arribar els mètodes
informàtics, una lupa binocular i una nova càmera
fotogràfica amb la qual vaig començar a
introduir-me en la macrofotografía, mètodes
que m'han permès millorar la qualitat i presentació
dels estudis, identificar espècies i fer arribar
la seva bellesa a la resta de la gent, activitat que em
porta grans satisfaccions.
Sempre que puc, m'acompanya la meva càmera fotogràfica,
doncs m'apassiona la fotografia en tots els sentits, la
ètnica, l'artística, el retrat... però
la que més m'agrada és la fotografia de
Natura i, en especial, l'especialitat del Macro.
Per aquesta finalitat vaig realitzart un curs de Fotomacrografia
al Museu de Ciències Naturals de Tremp, impartit
per l'excelent fotògraf i també gran amic
Albert Masó.
En el terreny de la Informàtica m'atrauen especialment
el disseny web i les bases de dades, havent realitzat
un curs de 70h amb el programa Macromedia Flash MX.
M'agrada molt la música, de qual sevol mena, però
d'una forma especial aquella que hi soni la guitarra,
la flauta, el piano, l'arpa o el violí. I és
clar, també les que ténen un bon missatge.
M'agrada la música relaxada de caire new age i
també la música més ballable de tipus
folk, flamenc, la música celta, el country, les
dances tradicionals i el típic ball de saló.
Pintura: Tot i que a mi les arts plàstiques sempre
se m'han donat bé, la he desenvolupat poc, però
m'agrada molt l'oli i l'aquarela, sempre que representi
motius naturals allunyats del surealisme i l'abstracte.
Moltes coses, oi?. Jo de vegades dic que hauria de tenir
7 vides com els gats, per acabar la meva missió.
Però només tenim una vida i s'ha de viure.
Ja ho deia Gerald Durrell:
"Un naturalista
ha de ser algú de ment oberta, que s'interessi
per moltes coses, encara que eventualment s'especialitzi
en un tema concret. El Naturalista mai pateix aquella
horrible malaltia moderna anomenada avorriment".
Doncs bé, amb aquests desitjos us dono la benvinguda
a la meva pàgina personal. ¡Que gaudiu del
viatge!
Carles Solà.
"Hi
ha grandesa en aquesta concepció de la vida,..
que mentre aquest planeta ha anat girant segons la constant
llei de la gravitació, s'han desenvolupat i s'estan
desenvolupant a partir d'un començament tant senzill,
infinitat de formes cada vegada més belles i meravelloses"
Charles Darwin
