| |
|
Clots de la Rialba, a la Vall d'Àrreu
(© Arxiu d'IPCENA)
Una vall solitària enmig
del pirineu...
Verdes pastures i molleres amb aigües transparents...
Una vall que crida un S.O.S...
per a tots aquells que sàpiguen escoltar... i apreciar.
|
|
| |
¿Què és la
Vall d'Àrreu?
La Vall d'Àrreu
és una vall glacial que es troba a la comarca del
Pallars Sobirà, en ple pirineu de Lleida, al nord-est
del massís de Beret, entre els rius Noguera Pallaresa
i Bonaigua, dins el conjunt de les Valls d'Àneu.
Té una extensió
de més de 2000 ha. i ha estat declarada Espai d’interès
Natural (EIN) pel Govern de la Generalitat.
És una de les
darreres valls verges del pirineu català i un dels
pocs exemples de valls pirinenques en les que la intervenció
humana ha estat mínima durant segles.
No té accès rodat, ni per carretera ni per
camí. Tampoc hi trobem aprofitaments hidroelèctrics,
ni línies d'alta tensió, ni construccions,
ni pistes d'esquí...
Els aprofitaments
que es fan en aquesta vall són de caràcter
tradicional, com ara els usos ramaders, la recolecció
de bolets, els fruits del bosc i també l'extracció
de llenyes per part dels pocs habitants de la vall.
El resultat d'aquest aïllament és l'existència
de boscos vells sense gairebé intervenció
humana, únics a l'estat espanyol i molleres d'alta
muntanya que constitueixen una de les millors representacions
de l'era post-glaciar, amb un elevat nombre d'endemismes
botànics i faunístics.
|
| |
|
Pintoresca imatge d'un
cirerer, a les rodalies del nucli antic d'Àrreu.
(22/X/2000). Nikon F100 + Nikkor AF 28-105. |
| |
|
Valors Naturals de la Vall d'Àrreu.
La Vall d'Àrreu és una vall d’origen
glacial on es troben tots els estatges altitudinals de vegetació
pirinenca, des dels 1200 m. fins als 2700 m. Està
inclosa en la campanya de WWF/Adena de boscos europeus de
protecció prioritària, i el tram més
proper del Noguera Pallaresa és Reserva Natural parcial
de la Noguera Pallaresa-Bonaigua, amb un bosc de ribera
ben desenvolupat.
La vegetació està formada, a la part baixa
de la vall, per antics conreus i prats de pastura obertes
entre restes de rouredes de roure de fulla gran, arbres
caducifolis i matollars de bàlec amb gramínies.
A la part obaga hi trobem un bosc caducifoli mixte molt
frondós, format per roures, freixes, bedolls, om
de muntanya, pollancres, etc.. que va essent substituït
en alçada pel pinatar de Sorpe, constituït majoritàriament
per una massa de pi roig (Pinus sylvestris). A les molleres
dels Clots de Rialba hi trobem endemismes de plantes aqüàtiques
com la drosera sp. i altres.
Més amunt d’Àrreu
la vessant solana està ocupada pels antics prats
de dall amb avellaners i arbres dispersos, mentre que a
la obaga hi trobem vessants molt pendents amb avetoses i
bedollars, fruit de la successió de les comunitats
vegetals després d'una allau. A l’estatge subalpí
hi trobem els boscos de pi negre.
Vora els rius hi podem trobar marcòlics grocs.
Fauna: En general és
característica de boscos eurosiberians i de zones
obertes, adaptada a hiverns freds amb presència de
neu. Hi habiten espècies d'aus singulars com el trencalòs,
el gall fer, l’àguila daurada, la merla d’aigua,
i la perdiu blanca. També mamífers grossos
com el Cérvol, l'Isard, el Cabirol, el Porc Senglar,
l'Ós bru, la Guineu, la Marta i la Fagina, la Marmota.
Entre els rèptils, trobem el Llangardaix verd, la
Sargantana roquera.
Entre els insectes,
espècies emblemàtiques com Parnassius apollo,
Rosalia alpina, Lucanus cervus, Carabus splendens, Ephippiger
ephippiger, etc. |
| |
|
Parnassius apolo
Una de las bellíssimes papallones en perill, que
habita a la Vall d'Àrreu.
|
| |

Valors d'interès cultural.
Ermita de la Mare de Déu
de les Neus, Bordes d'Àrreu, el Pont romànic
medieval i l'esglesia de Borén.
|
| |
|
Campanari de la vila
d'Àrreu, on encara s'hi conserva la campana. |
| |

Idees bàsiques per a
la visita:
L'accés a la Vall
es realitza des de la població d’Esterri
d’Àneu on s’agafa la carretera C-147
en direcció a Isil, fins a arribar a Borén.
Des de la plaça de l'Església de Borén
i després de travessar el pont del riu, surt un
camí de pastors. En alguns tams entallat a la roca
i en altres empedrat pels antics habitants de la vall
aquest camí ens porta fins a l'ermita de Santa
Maria de les Neus d'Àrreu. Des d'aquesta ermita,
es pot arribar al poble vell i al nou nucli d'Àrreu,
constituït per 3 o quatre cases habitades i unes
quantes més d'abandonades.
També, més amunt de Borén, al costat
de la carretera C-147 hi trobem un pont romànic
que creua el riu i una senda que ens porta a la vila d'Àrreu
, tot i que aquest accès és més abrupte
i empinat.
Més amunt d'aquesta localitat, ja només
hi ha una senda que ens
permetrà arribar fins a les molleres i estanys
superiors de la vall.
Qualsevol època és
bona per visitar la Vall d'Àrreu, sempre que s'estigui
correctament informat de la climatologia i de la preparació
física i l'equipatge necessaris per a fer les diferents
activitats possibles.
Per a qui vulgui anar a gaudir de la natura a peu, i sense
complicar-se la vida, us recomano els mesos de Maig, Juny
i Juliol, doncs la verdor és màxima i encara
raja molta aigua del desglaç.
Els mesos d'agost i setembre són menys atractius
perquè tot es troba més sec.
Un moment molt bò també és el mes
d'Octubre, als voltants del dia 20, en què
els colors dels boscos prenen la màxima espectacularitat
i la temperatura és molt agradable si el dia és
assolellat. Els diferents
matisos de verds, grocs, taronges i vermells us faran
gaudir d'una bona jornada fotogràfica.
Material recomanable:
- Prismàtics
i/o càmera fotogràfica.
- Menjar i beure suficient. Guardeu-vos
una tongada de menjar i beure al cotxe, per quan esteu
de tornada.
- No us oblideu de portar la brossa
al contenidor corresponent de les localitats que hi
ha a la vall.
- Deixa el lloc tal com el vas
trobar, perquè moltes altres persones puguin
venir a trobar, no un racó demerda, sinó
un racó de natura i pau.
- En aquesta vall és molt
recomanable portar una brúixola i un mapa topogràfic,
que es poden trobar en qualsevol botiga d'esports d'aventura
o bé a la botiga del servei cartogràfic
de la Generalitat.
|
| |
¿Quin comportament he de
tenir a la Vall d'Àrreu?
Per visitar la Timoneda
hem de tenir present que es tracta d'un Espai Natural d'especial
interès i protecció.
Encara que hi ha cartells indicadors per senyalitzar la
zona protegida, no hi ha cap tanca que la delimiti ni la
protegeixi.
És simplement natural, com ho hauria d'haver estat
sempre, sense barreres, sense fronteres, amb distàncies
grans, cel transparent i horitzons llunyans, com correspòn
a un espai estèpic.
Per visitar la Timoneda cal anar-hi amb una actitud de respecte
i silenci, amb disponibilitat per impregnar-se de la natura
en el seu estat més pur.
Caminar pels senders i fixar-se en els detalls, agenollar-se
per veure les petites floretes, els insectes, els líquens,
els fongs, etc.
Per fer això és convenient anar-hi en petits
grups de persones, o bé sol.
La total absència d'arbres pot desorientar a algunes
persones, per la qual cosa és convenient no allunyar-se
dels camins habilitats al trànsit rodat.
Està especialment contraindicat circular per la Timoneda
amb el vehicle, o bé anar-hi amb grups nombrosos
de visitants.
Alguns d'aquests camins han estat tallats al trànsit
de vehicles per tal de minvar l'impacte sobre la Timoneda.
Respecteu les indicacions i no hi passeu amb els vostres
vehicles.
Pots portar uns prismàtics per poder observar els
ocells sense perdre-us un detall.
Fins i tot et pots asseure per entrar en contacte amb la
terra i sentir l'aire que t'acarona la cara.
Aquí desapareix l'estrès.
La soledat i l'aire fresc de l'alba i els cants llunyans
de les aus t'endinsaràn en una experiència
que no oblidaràs. |
| |
Que la gaudiu.
Carles Solà.
web de
l'autor |
| |
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
- IPCENA
- Baqueira
Beret |
| |
|
|