La Vall d'Àrreu
 
 
 
 
Clots de la Rialba, a la Vall d'Àrreu.
Clots de la Rialba, a la Vall d'Àrreu (© Arxiu d'IPCENA)

Una vall solitària enmig del pirineu...
Verdes pastures i molleres amb aigües transparents...
Una vall que crida un S.O.S...
per a tots aquells que sàpiguen escoltar... i apreciar.

 



¿Què és la Vall d'Àrreu?
La Vall d'Àrreu és una vall glacial que es troba a la comarca del Pallars Sobirà, en ple pirineu de Lleida, al nord-est del massís de Beret, entre els rius Noguera Pallaresa i Bonaigua, dins el conjunt de les Valls d'Àneu.
Té una extensió de més de 2000 ha. i ha estat declarada Espai d’interès Natural (EIN) pel Govern de la Generalitat.
És una
de les darreres valls verges del pirineu català i un dels pocs exemples de valls pirinenques en les que la intervenció humana ha estat mínima durant segles.
No té accès rodat, ni per carretera ni per camí. Tampoc hi trobem aprofitaments hidroelèctrics, ni línies d'alta tensió, ni construccions, ni pistes d'esquí...
Els aprofitaments que es fan en aquesta vall són de caràcter tradicional, com ara els usos ramaders, la recolecció de bolets, els fruits del bosc i també l'extracció de llenyes per part dels pocs habitants de la vall.
El resultat d'aquest aïllament és l'existència de boscos vells sense gairebé intervenció humana, únics a l'estat espanyol i molleres d'alta muntanya que constitueixen una de les millors representacions de l'era post-glaciar, amb un elevat nombre d'endemismes botànics i faunístics
.

 
Cirerer a la Vall d'Àrreu
Pintoresca imatge d'un cirerer, a les rodalies del nucli antic d'Àrreu.
(22/X/2000). Nikon F100 + Nikkor AF 28-105.
 



Valors Naturals de la Vall d'Àrreu.
La Vall d'Àrreu és una vall d’origen glacial on es troben tots els estatges altitudinals de vegetació pirinenca, des dels 1200 m. fins als 2700 m. Està inclosa en la campanya de WWF/Adena de boscos europeus de protecció prioritària, i el tram més proper del Noguera Pallaresa és Reserva Natural parcial de la Noguera Pallaresa-Bonaigua, amb un bosc de ribera ben desenvolupat.

La vegetació està formada, a la part baixa de la vall, per antics conreus i prats de pastura obertes entre restes de rouredes de roure de fulla gran, arbres caducifolis i matollars de bàlec amb gramínies. A la part obaga hi trobem un bosc caducifoli mixte molt frondós, format per roures, freixes, bedolls, om de muntanya, pollancres, etc.. que va essent substituït en alçada pel pinatar de Sorpe, constituït majoritàriament per una massa de pi roig (Pinus sylvestris). A les molleres dels Clots de Rialba hi trobem endemismes de plantes aqüàtiques com la drosera sp. i altres.
Més amunt d’Àrreu la vessant solana està ocupada pels antics prats de dall amb avellaners i arbres dispersos, mentre que a la obaga hi trobem vessants molt pendents amb avetoses i bedollars, fruit de la successió de les comunitats vegetals després d'una allau. A l’estatge subalpí hi trobem els boscos de pi negre.
Vora els rius hi podem trobar marcòlics grocs.

Fauna: En general és característica de boscos eurosiberians i de zones obertes, adaptada a hiverns freds amb presència de neu. Hi habiten espècies d'aus singulars com el trencalòs, el gall fer, l’àguila daurada, la merla d’aigua, i la perdiu blanca. També mamífers grossos com el Cérvol, l'Isard, el Cabirol, el Porc Senglar, l'Ós bru, la Guineu, la Marta i la Fagina, la Marmota. Entre els rèptils, trobem el Llangardaix verd, la Sargantana roquera.
Entre els insectes, espècies emblemàtiques com Parnassius apollo, Rosalia alpina, Lucanus cervus, Carabus splendens, Ephippiger ephippiger, etc.

 
Parnassius apolo (Lepidoptera: Papilionidae)
Parnassius apolo
Una de las bellíssimes papallones en perill, que habita a la Vall d'Àrreu.
 



Valors d'interès cultural.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus, Bordes d'Àrreu, el Pont romànic medieval i l'esglesia de Borén.

 
Campanari de la vila d'Àrreu.
Campanari de la vila d'Àrreu, on encara s'hi conserva la campana.
 



Idees bàsiques per a la visita:

L'accés a la Vall es realitza des de la població d’Esterri d’Àneu on s’agafa la carretera C-147 en direcció a Isil, fins a arribar a Borén. Des de la plaça de l'Església de Borén i després de travessar el pont del riu, surt un camí de pastors. En alguns tams entallat a la roca i en altres empedrat pels antics habitants de la vall aquest camí ens porta fins a l'ermita de Santa Maria de les Neus d'Àrreu. Des d'aquesta ermita, es pot arribar al poble vell i al nou nucli d'Àrreu, constituït per 3 o quatre cases habitades i unes quantes més d'abandonades.
També, més amunt de Borén, al costat de la carretera C-147 hi trobem un pont romànic que creua el riu i una senda que ens porta a la vila d'Àrreu , tot i que aquest accès és més abrupte i empinat.
Més amunt d'aquesta localitat, ja només hi ha una senda que ens
permetrà arribar fins a les molleres i estanys superiors de la vall.

Qualsevol època és bona per visitar la Vall d'Àrreu, sempre que s'estigui correctament informat de la climatologia i de la preparació física i l'equipatge necessaris per a fer les diferents activitats possibles.
Per a qui vulgui anar a gaudir de la natura a peu, i sense complicar-se la vida, us recomano els mesos de Maig, Juny i Juliol, doncs la verdor és màxima i encara raja molta aigua del desglaç.
Els mesos d'agost i setembre són menys atractius perquè tot es troba més sec.
Un moment molt bò també és el mes d'Octubre, als voltants del dia 20, en què  els colors dels boscos prenen la màxima espectacularitat i la temperatura és molt agradable si el dia és assolellat. Els diferents
matisos de verds, grocs, taronges i vermells us faran gaudir d'una bona jornada fotogràfica.
Material recomanable:

  • Prismàtics i/o càmera fotogràfica.
  • Menjar i beure suficient. Guardeu-vos una tongada de menjar i beure al cotxe, per quan esteu de tornada.
  • No us oblideu de portar la brossa al contenidor corresponent de les localitats que hi ha a la vall.
  • Deixa el lloc tal com el vas trobar, perquè moltes altres persones puguin venir a trobar, no un racó demerda, sinó un racó de natura i pau.
  • En aquesta vall és molt recomanable portar una brúixola i un mapa topogràfic, que es poden trobar en qualsevol botiga d'esports d'aventura o bé a la botiga del servei cartogràfic de la Generalitat.
 


¿Quin comportament he de tenir a la Vall d'Àrreu?

Per visitar la Timoneda hem de tenir present que es tracta d'un Espai Natural d'especial interès i protecció.
Encara que hi ha cartells indicadors per senyalitzar la zona protegida, no hi ha cap tanca que la delimiti ni la protegeixi.
És simplement natural, com ho hauria d'haver estat sempre, sense barreres, sense fronteres, amb distàncies grans, cel transparent i horitzons llunyans, com correspòn a un espai estèpic.

Per visitar la Timoneda cal anar-hi amb una actitud de respecte i silenci, amb disponibilitat per impregnar-se de la natura en el seu estat més pur.
Caminar pels senders i fixar-se en els detalls, agenollar-se per veure les petites floretes, els insectes, els líquens, els fongs, etc.
Per fer això és convenient anar-hi en petits grups de persones, o bé sol.
La total absència d'arbres pot desorientar a algunes persones, per la qual cosa és convenient no allunyar-se dels camins habilitats al trànsit rodat.
Està especialment contraindicat circular per la Timoneda amb el vehicle, o bé anar-hi amb grups nombrosos de visitants.
Alguns d'aquests camins han estat tallats al trànsit de vehicles per tal de minvar l'impacte sobre la Timoneda. Respecteu les indicacions i no hi passeu amb els vostres vehicles.
Pots portar uns prismàtics per poder observar els ocells sense perdre-us un detall.
Fins i tot et pots asseure per entrar en contacte amb la terra i sentir l'aire que t'acarona la cara.
Aquí desapareix l'estrès.
La soledat i l'aire fresc de l'alba i els cants llunyans de les aus t'endinsaràn en una experiència que no oblidaràs.

 
Que la gaudiu.
Carles Solà. web de l'autor
 
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
-
IPCENA
- Baqueira Beret
 
 

© 2001- 2006, Carles Solà
Tots els drets resservats
Lleida (Catalunya - Espanya)

Pujar al nivell superior.