Sense dubte la notícia més important dins els Esbarts al llarg dels darrers tres mesos ha estat la formació d'un AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES DE CATALUNYA, que, per tal de portar a terme les conclusions del primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional, es constituí el passat 19 de maig a Manresa.
El dia 31 de març, dins dels actes de l'Aniversari, se celebrà una taula rodona sobre els esbarts. Al llarg del col.loqui quedà palesa la necessitat de coordinar els esforços que s'estan fent per la recuperació i difusió de les danses tradicionals catalanes, així com la manca d'una catalogació que en base a uns estudis, unifiqués les versions que de les mateixes han anat proliferant. Aquest fou un dels punts que tractà l'esmantat congrés i en conseqüència un dels que assumeix el nou Agrupament i el que en principi es presenta com més dificultós de sol.lucionar. A més cal afegir-hi el temes que recull la declaració de principis aprovada per l'Agrupament i que inclou: Assesorament tècnic, cursos de director, dansaires, col.laboradors, etc...; publicació periòdica de llistes de danses; organització de trobades; promoure la creació de noves danses basades en les formes tradicionals; i d'altres que no esmentem per no allargar la llista.
No cal dir que la feina és molta i a cops dificil, però hem de confier en l'esforç conjunt de tots els esbarts del païs, i en la tasca d'aquest primer consell directiu que agrupa gent amb ganes de treballar i amb suficient capacitat per fer-ho bé. A tots, sort i endavant.
En entrar a l'estiu de l'any 1982, es convocà la primera activitat pública del nostre Esbart que consistí en un concurs per tal de trobar l'escut representatiu. D'aquest concurs se'n vàren fer dues convocatòries donat que el jurat va creure, en veure la qualitat dels presentats a la primera que cap d'ells era mereixedor del premi. Així doncs, en la segona temptativa s'obtinguè el següent resultat, d'entre 26 dibuixos:
Guanyador: GINESTA de Josefina Ollè
Àccessits: ESBART de Josep Balañà
MOTIU de Rosa M. Ribas
Als problemes de locals, ja comentats en el darrer butlletí, cal afegir-hi dos més que, com quasi sempre, mantenien relació directa amb l'economia. Per una banda s'havia de començar a preparar el vestuari, doncs ja s'havia apuntat la data del 12 de desembre com a dia de la presentació oficial i ja s'havia de rebutjar una actuació anterior. La manca de megafonia era igualment greu, doncs la bona voluntat del material particular no cobria la qualitat ni la potència mínima desitjades. Així les coses no quedà més sol.lució que la que va adoptar la Junta en reunió del 5 d'agost d'aquell any : s'havia d'avançar els diners fins que poc a poc l'esbart tinguès manutenció pròpia. L'esforç d'alguns socis arribà a recollir 90.000 ptes. que el treball d'algunes dones en la confecció del vestuari va ajudar a estalviar en gran manera.
En aquesta mateixa reunió de Junta s'aprovà la composició de la Junta Artística que dies mes tard (1-9-82) convocava una reunió per establir un primer contacte amb els pares dels dansaires (44 aleshores), en el que s'explicà les motivacions per a la formació de l'Esbart, la roba que hom hauria d'aportar a les actuacions o als assajos i les possibles col.laboracions a la confecció de vestuari o aportacions econòmiques ja esmentades.
Quinze dies més tard arrivaba la notificació municipal segons la qual haviem de canviar de local, fet que s'havia sol.licitat donada la manca de possibilitats de l'actual. El nou local era l'antic convent de les Clarisses al carrer Ramon i Cajal, 68, al primer pis, on amb caràcter també provisional, disposàvem d'un sala d'assajos, una secretria, dos vestuaris, un despatx i dues sales més petites, una de les quals no s'utilitzà en principi, per no estar prou acondicionada i restava també de magatzem.
Aquest nou local coincidí amb una vinguda massiva de gent menuda a l'Esbart que residia en aquella zona i fins i tot del barri del Serrallo, fet que comporta més hores d'assaig i més feina de cara a la presentació, que ja s'aproximava.
(continuarà...)
Problemes d'espai ens obliguen a reduïr aquesta secció on us senyalarem, a grans trets, les activitats més importants pels propers tres mesos i de les quals, hores d'ara, tenim coneixement.
Començarem amb una delació de festes populars que obre, evidentment, la de Sant Joan amb una sèrie d'activitats que organitza el nostre Ajuntament. També entre els dies 22 al 24 de juny celebra la seva festa popular el barri d'Icomar a la que segueixen les del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau commemorant la diada de Sant Pere (29 de juny). Del 12 al 14 de juliol són els carrers Pin i Soler, Baró 4 Torres i voltants els que estarán de festa i una setmana després els veïns de Maria Cristina i Hernandez Sanahuja. La també tradicional celebració de Sant Roc als carrers Cos del Bou i Baixada Peixateria presenta, del 14 al 17 d'agost, novetats centrades en la sortida d'un drac (que torna a Tarragona després de quasi tres segles, segons sembla). Aquesta darrera obre les festes de la Ciutat per honorar Sant Magí, que tot i èsser la Festa Major "petita" valdrà la pena viure-la.
Els Festivals de Tarragona, a celebrar al Camp de Mart, presenten enguany actuacions com les de Geroge Moustaki, La Trinca, la Companyia Elèctrica Dharma o Los Ilegales, en la seva part musical. Tindrem la presència també de la Coral Càrmina, Companyia de Dansa Dominique Bagouet de Montpellier, el grup Dagoll-Dagom amb Antaviana, José Luis López Vazquez, Grup Pupi e Feressede de Teatre, Grup de Coral del Príncipe de Madrid, Fermí Rexac, tot això i potser més si es confirmen les previsions de l'Ajuntament. No mancarà el cicle de cinema que els darrers anys s'alterna amb el tradicionals festivals al mateix lloc.
Ja per acabar, recordar que com cada estiu tindrem el cicle de sardanes d'estiu que es portarà a terme cada dijous a 2/4 d'onze de la nit, des de primers de juliol fins a Santa Tecla i que organitzen l'Ajuntament i la Coordinadora de Colles Sardanistes de Tarragona.
Com a resposta a les constants peticions de que es realitzessin excursions periòdiques fora de les actuacions (està clar), ja s'està preparant la primera, que servirà de prova, i que ens portarà a Montserrat, amb motiu de retre homenatge a la Verge Bruna oferint-li un banderí del nostre Esbart. Això serà el dia 8 de setembre i les inscripcions s'hauran de fer abans del 30 d'agost. Les places són limitades i el preu de les mateixes serà de 500 ptes.
El Passat mes d'abril es va celebrar el Festival d'Aniversari amb la participació de tots els dansaires, i com ja us vam anunciar en el darrer butlletí es van estrenar noves danses en cada una de les seccions, les quals van ser de l'agrat de tothom
El dia 16 de juny les seccions infantil i juvenil del nostre Esbart aniran, com en els darrers anys, a Montbau amb motiu del IV Aplec d'Esbarts Infantils que se celebra en aquesta població.
La trobada es realitzarà durant tot el dia i els nostres dansaires ballaran set ballets pel matí, acompanyats per un grup de gralles, i per la tarde tornaran a ballar juntament amb els altres esbarts.
El passat dia 19 de maig es va constituir a Manresa l'Agrupament d'Esbarts Dansaires de Catalunya. En aquesta reunió es van aprovar els estatuts i es va formar el primer Consell Directiu. Hi van prendre part pocs esbarts, si tenim en compte els molts que hi ha arreu de tot el païs, en ttal van ser uns vint-i-set, entre els quals s'hi troba el nostre Esbart. Esperem que poc a poc s'hi vagin afegint la resta dels Esbarts.
Hi ha previst realitzar un Aplec d'Agrupacions Folklóriques d'arreu d'Espanya a la nostra ciutat en el mes de setembre, organitzat pel nostre Esbart, però d'això us en parlarem en el proper butlletí.
Ara que les activitats d'aquesta secció tornen a la normalitat, podem fer un balanç del que ha estat el darrer campionat social:
Per començar, un repàs a les classificacions:
HOMES - 1er. Josep M. Vallverdú, seguit de Salvador Fa i Jordi Fa
DONES - 1a. M. Del Claustre Fa, davant de Teresa Aguilar i Dolors Padrell
INFANTILS - 1er. Jesús Banús, seguit de Xavier Lladó i Joan Ramón Banús
DOBLES - M. C. Fa / J. Lluís Peñalver com a guanyadors i E. Herrero i J. Eguiluz
Després de la gran acceptació que tinguè la iniciativa del campionat de la Roda, s'ha de lamentar la gran manca d'assistència de les partides. Solventats, però, els conseqüents problemes, la classificació quedà com segueix; Primer, Jesús Banús; segón, Jordi Fa; tercer, Josep Ramón Banús.
S'estan preparant per aquest estiu ens cursets d'aquest esport, tal i com comentàvem en el darrer butlletí. El monitor que col.laborarà en aquesta tasca serà el Sr. Ramón Banús. Les inscripcions les podeu fer al local social, sent totalment gratuïta, si sou socis de l'esbart. El calendari serà anunciat oportunament. Aquest curset va encaminat a la iniciació al tennis de taula així com al perfeccionament de detalls bàsics com la "sacada" i el domini de la taula i la pala.
El passat dia 12 de maig el Grup de Gralles de l'Esbart va realitzar la primera sortida al carrer després de la seva presentació. Es va actuar en una cercavila organitzada per l'agrupació Coral l'Àncora amb motiu de celebrar el seu 125è. Aniversari. En ella van participar prop de 40 agrupacions corals d'arreu de Catalunya. La cercavila va trancòrrer pels carrers més cèntrics de la nostra ciutat ( Rovira i Virgili, Rambla Nova, Sant Agustí, etc...), fins arribar al Camp de Mart.
Passant a altres temes, es va realitzar una reunió del Grup, en la que es van tractar entre altres temes, la possibilitat de fer un curset d'aprenentatge de la gralla, a nivell intern, però es va creure convenient deixar-ho per més endavant. També es va tractar el que si algún del nostres socis estigués interessat en pertànyer al grup de gralles, es pot posar en contacte amb qualsevol dels seus components, que us informaran.
Ja per últim, i fent referència a la jornada de la nostra presentació, voldriem agraïr als nostres socis, que van fer possibles les matinades, les atencions prestades als components del grup, ja que una vegada més es va demostrar que en realitat som un veritable gran familia. Jornades així, i l'entusiasme amb que va ser rebuda aquesta nova secció dona idea de que som una entitat jove, però amb moltes ganes de treballar.
Arribant l'estiu cal començar a cercar activitats i diversions per aprofitar al màxim aquest, sempre curt, temps de vacances. En aquest sentit s'ha mogut la gent de la Junta Directiva que amb la iniciativa i col.laboració dels components del Cos de Dansa han preparat uns tallers amb el següent contingut i calendari:
- Dies 8, 10 i 12 de juliol Taller de Guix
- Dies 22, 24 i 26 de juliol Taller amb Miralls
- Dies 29, 30 i 31 de juliol Taller de Quadres amb Fils
- Dies 20, 22 i 24 d'agost Taller de Titelles
- Dies 2, 4 i 6 de setembre Taller de Cançons
- Dia 7 de setembre (dissabte) Festa fi d'Estiu
Els horaris seràn sempre de 6 a 8 de la tarde i tots els interessats en participar-hi poden inscriure's al nostre local social els dies i hores que més avall anunciem. Les places seran limitades i les aconsellades es posaran al tauló d'anuncis.
També s'organitza un curset d'iniciació als escacs per a tots els interessats a introduïr-se, poc a poc, dins d'aquest tranquil esport. El calendari defintiu serà exposat a l'esmentat tauló d'anuncis del local, tot i que podem avançar que serà, segurament, entre els mesos de juliol i agost propers. Les inscripcions per qualsevol activitat de les esmentades s'haurà de fer abans del dia 1 de juliol, sent el preu d'aquestes de 100 ptes. per als NO socis, i totalment gratuïta per als socis.
En un altre ordre de coses diguem que és necessària la col.laboració per la definitiva organització de la Biblioteca, així com per cobrir els horaris d'obertura del local, feines que no reporten grans sacrificis si són ben repartides. Per més informació parleu amb qualsevol membre de l'equip del Butlletí o de la Junta Directiva.
Els horaris que anunciàvem, i els quals estarà obret el local des de meitats de juny fins a meitats de setembre, de moment són els següents:
- De dilluns adivendres de 6 de la tarde a 9 de la nit
- Dissabtes de 5 a 2/4 de 10 de la nit
On trobareu a la vostra disposició jocs de taula, llibres o revistes, tennis de taula, etc...
A l'igual que altres entremesos, la Tarasca, que també és anomenada Mulassa, és un residu de les manifestacions que es feien als carrers, a les desfilades prefessionals, per a donar a conèixer d'una forma plàstica els misteris de la religió. Així no és d'estranyar que la Mulassa tingui el seu orígen en la representació del naixement del nen Jesús, a l'igual que el Bou, també existent en altres pobles. Amb el temps aquestes figures es van disgregar per arribar a anar de forma individual.
A Catalunya trobem ja dades sobre la Mulassa al segle XV, encara que a Tarragona arribarà molt tard, ja que les primeres notícies que trobem són del primer terç del segle XVIII.
Aquest entremés es tractava d'una gran mula de fusta, dintre de la qual anaven uns quants homes que la portàven i li donàven moviment. Aquestos, també treien la ma per la boca de l'animal per que semblés la llengua i a més a més per a recollir el que la gent els donava o que ells podien agafar (vi, coques, fruita, etc...).
A la nostra ciutat, és l'any 1734 en que l'Ajuntament pren l'acord de fer una tarasca com les que ja existien an molts altres pobles, on tenien molta acceptació per part de la gent, que es diverteix molt amb ella. És a partir d'aquest moment que podem trobar documents on es parla de l'assitència de la Mulassa a les processons, com és el cas del 1743. Però el seu ús la va deteriorar i farà que el 1763 l'Ajuntament prengui la resolució de construir un altra de nova, però aprofitant el màxim possible de la ja existent, degut a la manca de pressupost.
Però ja deiem abans que Tarragona es va decidir molt tard a la seva confecció, i és l'any 1772 que la Reial Audiència de Catalunya es manifesta contrària a l'assistència d'aquestos entremesos a les processons. Però serà el 1773 en el que l'Arquebisbe de la nostra ciutat, D. Juan Lario i Lancis, participà en el seu desgrat envers la tarasca, el que va provocar una proposició en contra de la sortida de la Mulassa a la porcessó del Corpus, per ferir l'esperit religiós i per tant seriós, de la mateixa.
És a partir d'aquesta data que ja no es tornarán a tenir notícies d'aquest entremés. Per tant la durada de la Tarasca a Tarragona va ser molt curta, ja que la seva construcció es aprovada l'any 1734 i la seva desparició és el 1773, i adhuc va haver anys entre aquestes dates en que no va sortir per trobar-se deteriorada com ja ehm explicat.
Josep Lluís Peñalver
Avui, en aquest espai dedicat a les entrevistes, parlarem amb el representant del grup de gralles a la junta de l'esbart. Creiem que és interessant mantenir una conversació amb ell, amb la finalitat de conèixer una mica millor el seu funcionament.
Bé, en primer lloc caldria dir que les aspiracions de la creació d'un grup de gralles a l'esbart eren ja molt antigues, ja que trobàvem a faltar la presència de música vivca que l'acompanyés. El moment clau va ser l'anada a Galícia de l'any 1984, on vam veure aquesta necessitat, i uns quants socis de l'entitat vam decidir de formar suport, i ens vam convertir en una secció més.
Una vegada la Junta va dornar la llum verda al nostre projecte, ens vam reunir tots els interessats i es va buscar algú que ens pogués introduir en el món de la gralla i que ens ensenyés el més imprescindible. L'Alfred Fort i el Maurici Preciado van realitzar un curset, i en acabar vam fer la nostra presentació coincidint amb el tercer aniversari de l'Esbart. La continuació ja la sabem els seguidors del vostre butlletí, amb l'actuació feta a Tarragona dintre dels actes de celebració del 125è Aniversari del cor l'Àncora.
En l'actualitat estem apmliant el repertori, tant de cançons per a cercaviles, com de ballets per acompanyar a l'Esbart i poder cobrir aquesta manca de música viva que ja comentavem abans.
El grup de gralles es troba obert a tots aquells socis de l'Esbart que desitgin formar part del mateix, encara que no tinguin cap coneixement musical. Així, si algún dels lectors vol formar part d'aquest, cal que es posi en contacte amb un component del grup, i aquest li informarà. Cal dir que per tocar la gralla, es necessita una atenció contínua, i per tant una mica de temps lliure per a dedicar-li.
Com ja hem dit anteriorment, estem ampliant el nostre repertori per poder oferir major varietat en les nostres actuacions, i al mateix temps, estem intentant aconseguir una major perfecció en l'execució de les peces, tant a nivell personal com de grup i també amb l'introducció d'altres veus. Per altra part estem treient diferents ballets per poder acompanyar el nostre Esbart en futures actuacions on sigui imprescindible la presència de música en viu. De fet, entre els nostres objectius tenim el fer un grup estable, amb una qualitat reconeguda i que pugui acompanyar a l'Esbart.
Seria just aprofitar aquesta oportunitat que hem doneu per agrair a tots aquells socis de l'Esbart que el dia de la nostra presentació van fer possible les matinades i que al mateix temps ens van rebre d'una manera meravellosa, fent que el dia de la nostra presentació quedés com un record inesborrable en tots nosaltres.
Fou l'any 1966, en plena dictadura, quan la Flama del Canigó creuà per primera vegada la duana, i des de llavors s'ha escampat per arreu dels Països Catalans per tal d'encendre les fogueres del solstici d'estiu. Deu anys abans aquesta flama ja encenia fogueres catalanes, però a l'altra banda dels Pirineus, sota domini francés. Els focs de Sant Joan, però, són molt més antics i s'endinsen a la Prehistòria quan la gent ja encenia fogueres per a celebrar la nit més curta de l'any. Aquesta tradició, que s'estenia per tota Europa, perdè molta força arrel de la prohibició de l'esglèsia per considerar-la festa pagana, i fou precisament després, que renaixè amb empenta quan prenguè el nom de Focs de Sant Joan.
No hi ha dubte del sentit màgic que, segons els temps, ha tingut aquesta nit i amb ella els focs. Aquest, ha estat sempre llegar al sól i per aquest motiu se li atribueixen diverses qualitats depuradores, de poders malignes i coma símbol de l'energia vital, entre d'altres. Aviu el simbolisme del foc se centra en l'evocació al Sól, més o menys inconscientment, i entés com a font d'energia i de vida, i com a culte a la natura.
Semblen perdits els antics costums de jugar i ballar a la vora del foc, les restes dels quals semblen ser les revetlles presidides per la foguera. Un dels jocs que es té notícia parla de saltar. Hi havia el costum, també molt estés, de ballar en rodona al voltant de la foguera, dansa que completava la visió simbólica del sól que hom tenia del foc.
Un altre aspecte de la festa és, sense dubte, la coca, que també tenia aspectes de culte agrari. Sembla ser que aquesta era realitzada amb la primera farina que sortia del molí, després de la sega, el qual li donava un especial valor simbòlic, tot i que el menjar, de selecta confecció, era senzill.
Hi ha altres aspectes màgics d'aquesta nit, entre les que trobem l'especial virtut remeiera de les plantes collides abans de sortir el sól. Així mateix es considerava purificador el bany abans de l'alba. També les noies casadetes barrejaven clares d'ou amb plom fós, per tal d'endevinar la personalitat del seu futur marit. I no cal dir que aquesta nit les bruixes, bruixots, fades, follets, i tota mena d'èssers fantàstics mantenen una gran activitat.
Ara Sant Joan és considerada la festa dels Països Catalans i poc a poc sembla recuperar part del seu simbolisme, a l'hora que s'introdueixen noves fòrmules coma conseqüència clara de l'època que vivim.