Una vegada més ens trobem davant la celebració d'un nou aniversari. Normalment s'aprofiten aquestes ocasions per fer una mica de resum de les activitats que s'han fet durant l'any, però en aquesta situació hi han unes circumstàncies molt agradables que fan que més que mirar enrera, tinguem que mirar endavant i que fan agafar empenta per a seguir en la nostra tasca. Aquestes circumstàncies són la commemoració, l'any passat, del 125è Aniversari del Cor l'Àncora, i ara, del centenari del Club Gimnàstic.
No cal dir que el fet que una entitat sigui capaç d'arribar a una centenari significa que la seva tasca és reconeguda pels ciutadans i que també han trobat un conjunt de persones amb empenta suficient per aconseguir els objectius marcats pels seus socis.
Nosaltres, que no volem ni podem comparar-nos amb aquestes entitats centenàries, avabem de complir només 4 anys. Però la il.lusió, que mai ha de mancar, de conseguir un col.lectiu cada vegada més arrelat a la nostra ciutat i la consolidació com a entitat cultural s'està fent realitat.
És per això que més que fixar-nos en alló que ja hem fet, mirem endavant, als projectes que volem fer realitat que creiem prou enteressants i que son la mostra de la vitalitat que te la nostra entitat.
Dintre d'aquests cal destacar la formació d'un altre secció, ja que uns socis ja han presentat els estatuts per la fromació d'una coral., tal i com comentem a l'interior, i que esprem que aviat sigui una realitat.
Per acabr volem felicitar aquestes entitats tarragonines per haver arribat als seus 100 i 125 anys de vida.
En aques apartat ja hem repassat un any de vida de l'Esbart, poc a poc, i intentant reproduïr la nostra història per deixar-ne constància.
Per celebrar el primer aniversari es preparà una petita festa els dies 12 i 13 de març de 1983. El primer dia es prjectà una película de vídeo enregistrada el dia del Festival de Presentació i seguidament es va fer una revetlla per als socis i amics. El diumenge dia 13 es va celebrar un petit festival de danses, dins el mateix local social, on es ballaren per primera vegada el Ball de Nans, Sant Ferriol, Ball de Panderetes, la Bolangera, la Disfressada i l'Espolsada. La festa acabà amb una xocolatada i amb l'entrega dels llibrets dels estatuts de l'entitat així com els nous carnets de soci.
Una vegada posat en marxa l'Esbart calia fer-lo anar amunt, per la qual cosa feien falta diners, per comprar roba i la megafonia necessària per les actuacions. En aquest sentit es va fer una crida als socis, després de la qual es reuniren 90.000 ptes. que foren immediatament invertides.
Les primeres actuacions varen ser al col.legi La Salle de Tarragona (secció juvenil), al Festival d'entrega dels premis de Coca-Cola (Cobega S.A.)(Cos de Dansa) i a l'Aplec d'Esbarts de Montbau (Barcelona) amb la secció infantil.
També les inquietuds dels socis portàren a la formació d'una secció de Tennis de Taula, amb la compra d'una taula (comprada també pels mateixos socis) i la convocatòria de campionats socials així com uns cursets d'ensenyament d'aquest esport entre els iniciats.
S'acosta la festa de Sant Joan i s'acorda la preparació de la revetlla per la seva celebració. Així mateix s'acorda la confecció d'uns clauers amb l'escut de l'Esbart, per la seva venda posterior i mirar d'obtenir beneficis econòmics.
An¡mb alguna actuació (no gaire nombroses, com es pot comprendre)i la presència a les Festes de Santa Tecla tarragonines, passa l'estiu en el que la resta d'activitats socials queden esmorteïdes per les reglamentàries vacances. L'èxit assolit a les esmentades festes comportà una major presència de gent als grups de dansa, que junt amb la preparació de nous balls, preveu l'hivern amb forta preparació per la propera temporada que s'iniciarà justament amb el segón aniversari, però d'això ja en parlarem en el proper butlletí.
Després d'un breu parèntesi tornem, en aquest espai, a tractar els components de les processons. Seguint amb els entremesos parlarem ara dels Gegants.
Ja deiem en un altre butlletí que exiteix la creença que provenen d'una generació de l'estampa de la lluita de David amb el gegant Goliat, restant en l'actualitat només aquest últim.
A Tarragona ciutat es tenen notícies de que ja sortien al segle XV i els que fins fa poc hem vist pels carrers van ser fets el segle passat. Com la majoria dels lectors sabran, els anteriors gegants de la ciutat son els que en l'actualitat surten per Sant Roc dins les festes dels carrers Cos del Bou i adjacents.
Esl gegants que fins les passades festes de Santa Tecla formàven part de les cercaviles i processons que es produïen a Tarragona, havien sortit per primera vegada al 19 de juny de 1851, per la festivitat del Corpus, i van ser obra de Bernard Verderol i Roig, artista d'un mèrit reconegut i molt apreciat a la nostra ciutat durant el segle XIX, que tenia el seu taller al Pla de la Seu.
En algunes ocasions s'han sentit comentaris de que Verderol s'inspirà per a fer-los en un matrimoni tarragoní que cridava l'atenció per la seva estatura i una magestuosa presència. Una altra anècdota és el motiu pel qual el gegant porta un escut representant les armes de la ciutat. Per l'aixecamnt de la Reial Bandera del Rei Lluis I, es deia a la Conselleria Municipal que, si l'Ajuntament tingués quatre macers, dos d'ells portarien les maces de la ciutat i els altres dos l'escut d'armes. Com l'Ajuntament només tenia tres macers, van suplir el que faltava amb el gegant que encara aviu el porta a la seva mà dreta.
El Gegant va caure tres vegades: el 1876 (davant els Despullats), el 1882 (al carrer Major) on es va aixafar el nas, i el 1923 (per la Baixada del Patriarca).
Recordem, per acabar, que a les Festes de Santa Tecla de 1985 ha estat una altra pàgina històrica dels Gegants de la Ciutat, doncs s'han fet unes còpies exactes dels actuals per al lluïment públic, per tal de conservar els antics (amb més de 135 anys) en el museu de la ciutat.
Les Caramelles, Camarelles o bé Camilleres, tot depén del lloc de les nostres contrades on es celebrin; Pirineu, Roselló, Berguedà, Baix Penedés, etc..., tenen diferents noms, i aquí a les nostres comarques les anomenem Caramelles. Però, què són les Caramelles?
Les Caramelles són unes colles de cantaires que ja existien al segle XVI i que aviu, malgrat tot, encara persisteixen a les viles, pobles i ciutats. L'esbarjo d'aquestes colles és cantar sardanes curtes i cançons de caire humoristic d'entre altres i en concret manifesten llurs interpretacions en públic per la diada de la Pasqua Florida.
Es sol fer un recorregut per les cases principals o bé seleccionades de la vila, proveïts amb unes cistelles ornades de flors, ll´ços i cascavells amb la finalitat de poder arroplegar viandes, ous, mistela i pastissos per el cantaires en molts llocs, i diners en molts altres. Amb tot això que es recull es farà un gran àpat el dilluns de Pasqua per a tots els cantaires i els seus familiars i amb els diners faran una excursió o bé la societat on pertànyen els caramellaires els destinarà a millores per la pròpia entitat.
Des de fa temps, en molts indrets del Prencipat, les colles de caramellaires prenen part en concurs on s'interpreten peces clàssiques de la diada amb temes que van des de Jesucrist Ressucitat, la primavera, obé les que resalten en un caire festiu i alegre les fermosures de les noies fadrines que les escolten.
Segueix l'activitat pel que fa a aquesta secció, que darrerament ha abocat el seu esforç en la preparació dels nous companys, tot preparant la temporada i, sobretot, les sortides de Caramelles i les festes d'Aniversari.
No parlem gaire de les Caramelles, doncs ja se'n parlarà en un altre apartat d'aquest butlletí, encara que significarem la importància que aquesta nota no en sabem el resultat, pel que ha suposat el repte i de la nova experiència.
Pel que fa al concert que presentarem, tampoc us podem dir gaire cosa, doncs la proximitat en el temps amb les caramelles i la quantitat de gent nova que hi ha, ens ha fet deixar la seva preparació una mica endarrerida, i és ara, justament, quan comença a preparar-se. El fet d'una actuació de concert per a una gent amb la poca experiència del nostre Grup de Gralles és un compremís difícill de resoldre, per la qual cosa l'esforç és més gran, que per altres actuacions. Com podeu veure hem volgut fer un repàs al primer any d'actuacions mitjançant les nostres cançons i al mateix temps interpretar algunes cançons populars de la ciutat que desgraciadament no són gaire conegudes per la gent.
No cal dir que es segueix treballant amb els instruments de la cobla de tres quartants (de la que encara ens falta la cornamusa). També us parlarem de la sala que, dins el local de l'Esbart i gràcies, una vegada més, a l'Ajuntament, estem preparant per als assajos de la secció, deixant lliure la secretaria i el vestuari per treballar com cal, encara que segurament, s'hi haurà de tornar alguna que altra vegada amb l'aparició de la Coral.
Hola amics:
Som una nova secció de l'Esbart, i aprofitem aquestes línies per a presentar-nos i saludar-vos.
Volem formar una Coral i tenim moltes ganes de fer coses i de divertir-nos amb la vostra col.laboració.
El nostre ojectiu principal és la formació musical i humana mitjançant la participació activa i la convivència entre vosaltres.
Necessitem nois i noies entre 10 i 15 anys amb ganes de cantar i passar-s'ho bé. Però sigui quina sigui la vostra edat ens agradaria molt que ens ajudessiu a portar endavant el nostre projecte.
A partir del mes d'abril començarem els nostres assajos que tindran lloc en el nostre local social tots els dimarts de 7 a 2/4 de 9 de la tarde.
Tots els que esteu interessats en participar en aquesta activitat podeu dirigir-vos a qualsevol membre de la Junta Directiva, o apunteu-vos al taulell d'anuncis que hi ha al local.
Volem fer una reunió amb tots els que esteu interessats (podeu venir pares i fills) per tenir un canvi d'impressions amb vosaltres i comentar-vos algunes coses que ens semblen d'interés.
Fins aviat. Us esperem.
Només quatre ratlles per a felicitar la Comparsa de l'Esbart, que encara que no hagi tingut premi com l'any passat, ha mantingut el seu lluït nivell amb una "marxa" i unes ganes de gresca immillorables. Cal que duri!
La festa comença amb la caravana publicitària del dia 10, on ja s'ompliren tres cotxes amb gent de l'Esbart. Les rues del dissabte següent i la guerra de la farina foren els moments més esperats de la Festa. La nostra Comparsa, com tothom ja sabrà, era una lleu crítica a la "guerra" entre els pesquers i les patrulleres mores, com a representació d'altres, i la composaven 61 persones, grup de música inclós, que portàven una particular barca a la cintura com a remembrança dels vells i enyorats turcs i cavallets tarragonins.
La participació a la festa de la mort d'en Carnestoltes (sobretot del grup de gralles) va clure el Carnaval d'enguany.
De tota la festa tantsols una nota negativa (si es pot dir així), i ha estat la poca presència de la gent més gran (passant dels 30)que un any més ha esta extremadament col.laboradora en la preparació però no s'han decidit a posar-se al carrer participant de la veritable festa. De totes formes alguns ja han tirat la primera pedra i cal esperar que no amagin la mà i d'altres s'afegeixin en properes convocatòries.
També ens sap greu que la participació a la comissió del Carnaval no hagi estat tant nombrosa al final com ho va ser a les primeres reunions. Cal que els pares no esperin saber la disfressa i anar-se'n, i cal que els joves hi entrin, per que creiem que les festes de Carnaval son més que la simple assitència als actes que organitza el municipi i molt més que la rua i la guerra de la farina. Cal millorar l'any que ve.
Podem dir que l'Esbart, quant a les seccions de dansa, està ja consolidat, i una prova és el fet de que en el Festival d'Aniversari hi prenguin part 120 persones desglossades en les seves 4 seccions.
Així mateix en dona fe que enguany poguem, pel pròxim mes de maig, estrenar el nou programa que, sota el títol de "Història de la Gran Catalunya amb Danses", oferirà un clar exponent del grau de maduresa tant artística com de vestuari en que es troba l'Esbart.
Volem fer palés l'agraïment a totes les persones que han fet possible el que en tant curt espai de temps podem gaudir d'un vestuari tant digne com extens i, del que els seguidors del nostre Esbart podran gaudir en els dos Festivals que portarem a terme proximament.
Així mateix destaquem la col.laboració de l'amic Josep Ferrer i Vives, de Santa Coloma de Cervelló, conegut director de danses que ha fet possible, d'una forma desinteressada, l'annexió de noves danses al nostre repertori.
Volem fer també especial menció de que en l'espectacle que presentarem el proper mes de maig serà acompanyat per la Cobla de Tarragona i amb el suport de la comissió de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Tarragona.
Tammateix durant els últims mesos s'ha portat a terme un curset de monitors de dansa que després de les festes d'Aniversari començaran a fer-se càrrec de les diferents seccions i que ja actualment estan confeccionant un arxiu de danses del que d'una manera molt clara queda reflectit tot alló que pertany a cada ball; compassos, coreografia i altres explicacions i tots els interessats podran gaudir, ja que quedarà en propietat de l'Esbart i a disposició de tots els socis.
Del 24 de març al 19 d'abril
Dia 13 d'abril
El Grup de Gralles de l'Esbart faran un RECORREGUT DE MATINADES pels carrers de Tarragona
MISSA a l'Esglèsia de Sant Joan
Seguidament hi haurà TOC DE VERMUT a càrrec del Grup de Gralles que iniciarà un aperitiu per a tots els socis i amics que ens acompanyin.
FESTIVAL D'ANIVERSARI
amb la presència de tots els grups de dansa i els grallers de l'Esbart. Aquest acte serà possible gràcies a la Caixa d'Estalvis Provincial per la cessió del seu Saló d'Actes per la celebració del Festival, que tindrà el següent programa:
I Part
LA TIROTITAINA - Popular
BALL DE NANS - de Berga
BALL PLA CERDÀ - popular
BALL DE RENTADORES - coreografia
GALOP DE CORTESIA - de Gurp
BALL DE CERCOLETS - coreografia
II Part
CONCERT pel Grup de Gralles de l'Esbart
III Part
ISSA CANÀRIA - popular
LA QUADRILLA - de Granollers
LA PATATUF - del Camp de Tarragona
LA DISFRESSADA - de Sant Vicens dels Horts
BALL FRANCÉS - d'Enviny
LA BOLANGERA - del Penedés
BALL DEL CÒRRER - del Vallespir
Dia 19 d'abril
Al llarg del sopar es repartiran els premis als guanyadors dels diferents campionats socials.
Grup de Grallers
| Tere Aguilar | Salvador Fa | M. Carme Ladó | Joan Reverté |
| Anna Agulled | Josep Font | Rafael Lladó | Josep M . Vallverdú |
| Cristina Cosials | Antoni Guerra | Antonieta Massoni | |
| M. Claustre Fa | Neus Guerra | Concepció Massoni | |
| Jordi Fa | Angel Herrero | M. Dolors Padrell |
Secció Infantil
| Elisabet Ciurana | Jaume Jimenez | Montse Olivé | Eloi Virgili |
| Mònica Domingo | Elisenda Llort | Núria Olivé | Gerard Zapico |
| Eloi Elias | Helena Mateo | Noemi Ortiz | |
| Alexandre Gonzalez | M. Jesús Nieto | Elisabet Segú | |
| Miquel Garcia | Ivan Oliver | Marta Veciana |
Secció Juvenil
| Silvia Amill | Cristina Duran | Meritxell Llagostera | Arturo Piñas |
| Gloria Ayarza | Mònica Gallart | Andreu Llòpis | Carles Piñol |
| Albert Balañà | Sussana Garcia | Gisela Mateo | Nati Rull |
| Sergi Balañà | Sonia Gonzalez | Lidia Miró | Araceli Segú |
| Judit Bigorra | David Iglesias | M. José Moreno | Núria Torres |
| Cesar Blanco | Lluis Iglesias | Penélope Ortega | Josep M. Ventura |
| Mònica Carré | Beatriz Jimenez | Jordi Olivé | Ana Cris Velasco |
| Meritxell Ciurana | Ernest Llagostera | Arcadi Peralta | Elisenda Virgili |
Cos de Dansa
| Tere Aguilar | Yolanda Carré | Neus Guerra | Llorens Peralta |
| M. Angels Aragonés | Pere Casanovas | Angel Herrero | Victor Peralta |
| Mercé Badia | M. Teresa Casanovas | Ester Herrero | Jordi Piñol |
| Gemma Balañà | Cristobal Cervelló | Montse López | Sara Pujol |
| Joan R. Banús | M. Teresa Clanxet | M. Carme Lladó | Meritxell Ruiz |
| Jesús Banús | Josep Eguiluz | Xavier Lladó | Jaume Romeu |
| M. Mar Benet | M. Claustre Fa | Josep Llaberia | Fernando Taló |
| Dolors Benitez | Jordi Fa | Andreu Llagostera | Dolors Torres |
| Xavier Beltran | Salvador Fa | Anna Martí | Neus Torres |
| Montse Bigorra | Abel Ferrer | M. Dolors Miquel | M. Mola Vallvè |
| Maite Caballé | Raquel Galvan | Marisa Oliver | Anna M. Vicente |
| Oscar Calaf | Rafel Gonzalez | Marta Penedés | Isabel Vilumara |
| Marcel Carré | Antoni Guerra | Josep Ll. Peñalver | Àgata Virgili |
Secció Veterans
| Artur Aragonés | Pere Ciurana | Antoni Guerra | Neus Salas |
| Anna. M. Adell | Montse Encinas | Angel Herrero | M. Rosa Salas |
| Anna Agulled | Josep M. Ferrer | Pilar Herrero | Josep M. Vallverdú |
| Pere Casanovas | Antònia Gallart | Lluis Oliver | Ramona Vidal |
Assemblea Ordinària - Any 1986
Com ja anunciàvem al nostre Butlletí núm. 5, el dia 25 de gener darrer es celebrava, al local social, l'Assemblea Ordinària corresponent a l'any 1986.
Amb l'assistència de 50 socis s'obrí la reunió a 2/4 de set de la tarde tot llegint l'acta de l'assemblea anterior que fou aprovada per unanimitat.
Dins el segón punt de l'ordre del dia es llegí la memòria d'activitats i projectes per a l'any 1986. D'aquesta memòria podem destacar la presentació del Grup de Gralles (que ja realitzà 25 sortides en aquest primer any), els actes del III Aniversari, les noves activitats a l'estiu i el periòde nadalenc, l'assistència com a grup fundador a la Federació Espanyola d'Agrupacions de Folklore i a l'Agrupament d'Esbarts Dansaire de Catalunya (a nivell nacional), l'edició de 5 números del butlletí intern, i les 22 actuacions dels cossos de dansa, d'entre les quals cal destacar la sortida a Teruel, les actuacions a la nostra ciutat (com el cicle a les Muralles) i la presentació del Ball de Gitanes per Santa Tecla.
Pel que fa als projectes destaquem els següents:
Les festes del IV Aniversari, la continuitat de les activitats d'estiu i el cicle nadalenc, festes de Carnaval, ampliació del Grup de Gralles amb la cobla de tres quartants, i l'ampliació del repertori de danses, com ja comentàvem en el darrer butlletí.
En l'apartat corresponent als diners, l'estat de comptes ens parlava d'un total d'entrades de 2.452.272 ptes. i unes sortides de 1.830.675 ptes. el que afegit al remanent de l'any anterior dona un saldo de 708.984 ptes. Les partides més destacades, pel seu volum, són les 687.900 ptes. i les 131.000 ptes. per les actuacions dels cossos de dansa i el Grup de Gralles respectivament., les 158.400 de quotes i les 151.000 de la loteria de Nadal, pel que fa a les entrades. Les sortides més importants han estat pel vestuari i els autocars amb 230.759 ptes. i 272.945 ptes. respectivament; els instruments del Grup de Gralles, les millores del local i les diferents festes i activitats socials composen la resta fins al total esmentat.
Pel que fa als pressupostos, s'aprovà un total de 717.000 ptes. que tenen com a destinataris la secció de dansa (382.000 ptes.), el Grup de Gralles (100.000 ptes.), secretaria, propaganda, butlletí i arxiu (110.000 ptes.), local social (45.000 ptes.) i les festes i activitats vàries (80.000 ptes.).
La remodelació de la Junta Directiva afectarà al tresorer, entrant Francesc Segú, i a la secretaria, entrant Natacha Andreu, quedant la resta renovats en els seus càrrecs.
En la proposta de reajust de quotes s'aprovà una nova modalitat de soci numerari que contempla la possiblitat de ser-ho a nivell familiar amb una quota de 2.000 ptes. anuals. La del soci individual augmenta a 1.500 ptes., i s'anul.la la categoria de soci col.laborador.
De l'apartat de precs i preguntes destacarem dues preguntes sobre les actuacions a les muralles centrades en el seu benefici (135.720 ptes.) i la seva continuitat (encara no s'ha rebut cap oferta del Patronat i abans caldrà veure-la i estudiar-la). Després d'algunes informacions diverses en resposta a preguntes sobre activitats i puntualització en temes d'ordre, alguns socis demanaren la col.laboració de la gent que, tot i no siguent dolenta, pot millorar moltíssim per que n'hi ha per fer-ho.
Dins un ambient d'optimisme cara al futur es tanca la reunió en passar vuit minuts de 2/4 de vuit de la tarde.
JOSEP ROVIRA I OLIVÉ
President de la Societat Coral l'Àncora de Tarragona
Bé, actualment ens trobem en plena reestructuració interna per tal de rellençar l'entitat i donar una nova imatge de la Coral, ja que com sabeu acabem de sortir d'una època, 125 anys, que per si sols ja són una frontera que hem passat, i ens disposem a entrar en un altre dimensió en la història de l'Àncora; el moment, però, no és d'eufòria però tampoc de desencís, si més no diria que el moment es d'il.lusió i d'esperança en el futur i en els nostres mitjans.
Com es sabut, l'any passat es complí els 125 anys de la fundació de la S.C. l'Àncora i per tal motiu s'organitzaren tot un seguit d'actes per tal de celebrar aquest esdeveniment. Aquests actes s'iniciaren amb el celebrat dia 23 de febrer en el Saló d'Actes de l'Ajuntament, durant el qual pronuncià el pregó la poetissa tarragonina, Olga Xirinacs, i el president dels Gogistes Tarragonins, Jordi Morant presentà l'auca de la S.C. l'Àncora. Ja per Pàsqua s'organitzà una trobada de Caramelles amb la participació de diferents grups i Corals de les comarques veïnes. El mes de maig es celebrà un dels actes més importants dins del calendari d'actes de l'Aniversari, fou la trobada de Cors de Clavè amb la participació de més de quaranta representacions de Societats Corals de tota Catalunya on també hi participà el vostre Grup de Gralles. També hi participàrem a les ballades de sardanes que cada any es fan a la Rambla durant el mesos de juliol i agost. Per les Festes de Santa Tecla es celebrà el tradicional Concert de Cors de Clavè i Dansa Catalana i ja durant la primera quinzena del mes de novembre fou instal.lada, a les sales de l'antic Ajuntament, una exposició reptrospectiva que fou molt visitada pels tarragonins. Durant l'acte d'inauguració d'aquesta exposició s'aprofità per presentar el llibre la la història de l'Àncora que ha estat escrit per Jordi Morant i Clanxet. Aquests sóna grans trets els actes celebrats, encara que si tingués que descriure'ls tot seria llarg i pesat però si que aquests són els que van tenir més incidència.
Aquest és un vell projecte que ja fa anys que anàvem madurant i que hem aprofitat aquest any de celbracions per posar-lo en marxa. Actualment la seva trajectòria encara no ha sortit al carrer ja que funciona coma escola de música i l'incorporació de veus es fa mitjançant contactes graduals amb les escoles de la ciutat. L'activitat de la coral juvenil es desenvolupa en el seu local situat al carrer de l'Arc de Sant Llorenç, núm. 3, durant tots els dilluns de 6 a 7 de la tarde.
Problemes?... doncs els comuns de totes les entitats culturals, sobretot l'econòmic, ja que quan es tracta de destinar diners a la cultura els pressupostos es fan petits i petits, però ho anem superant. I problemes de presidència de moment no n'he tingut mai ja que sempre he estat rodejat d'un bon equip de companys que entre tots fem rutllar l'entitat, i procurar mantenir viu el "caliu" emtre tots els components procurant assolir una bona relació entre ells, cosa que a cops no és gens fàcil.
Si i és molt sezill d'entendre. Quan es fundà la S.C. l'Àncora es seguiren les directrius establertes pel fundador de les Societats Corals a Catalunya, -els famosos Cors de Clavè - Josep Anselm Clavè. Aquestes directrius eren que les societats corals serien formades per veus d'homes i així es feia constar en els estatuts d'aquestes entitats. Així doncs l'Àncora seguí aquesta "regla" que entroncava amb les costums de l'època. En els darrers anys ja s'especulà , dins l'Àncora, amb la possibiltat d'incorporar veus femenines a la Coral, però es deixà la decisió per desprès del 125è Aniversari. Així doncs ja hem començat a pensar com fe´-ho en un curt espai de temps i el més aviat possible.
Seria molt llarg l'exposar aquí tots els moments bons que l'Àncora ha tingut en aquests 125 anys, però el que si es pot dir que com tot col.lectiu humà i més amb un bagatge tant important d'anys, que ha tingut èpoques d'èxit i èpoques de crisi. Però per centrar-me en la pregunta i per citar-ne un de sol, un fet que per si mateix deixa a l'ombra a tots els demés moments importants.Aquest fet es produí l'any 1983 quan la Delegació del Tarragonés de l'Omnium Cultural ens otorgà el Títol de Tarragoní Fidel d'aquell any.
Com ja he dit abans, els dos objectius primordiald de l'Àncora són, la incorporació de veus femenines a la coral i l'altre és la consolidació de la Coral Juvenil ja que des d'aquí és d'on poden sorgir noves veus per la Coral gran. Hi han altres projectes, però aquests una mica més secundaris, però no menys importants. Acabar l'ordenació de l'arxiu musical i començar a classificar l'arxiu històric i patrimonial, però aquests són dos objectius que es fan en varis anys. Per acabar no cal dir que l'ojectiu bàsic de l'Àncora és el de continuar en aquest camí del cant coral, intentant de millorar cada dia més, a fi de poder oferir una millor qualitat davant del públic.