|
|
|
La batalla de Blenheim va tenir lloc el 13 d’agost de 1704 al poble d’aquest nom situat a Baviera, uns 60 km al nord-oest de Munich. S’oposaven per una banda britànics i austríacs i per altra francesos i bavaresos, i va significar la més gran victòria aliada de la guerra de successió.
La campanya centreuropea de la guerra de successió hispànica està en un cert punt mort, i el comandant anglès i aliat John Churchill, Duc de Marlborough, decideix, davant de l’amenaça francesa en direcció de Viena, plantejar una batalla decisiva. Per això fa marxar el seu exèrcit uns 500 km en 5 setmanes des del Països Baixos espanyols fins al Danubi, on s’uneix el dia 12 a l’exèrcit imperial del príncep Eugeni de Savoia.
L’endemà ataquen uns sorpresos francesos que portaven la iniciativa i no s’ho esperaven. L’ala dreta francesa reposava sobre Blenheim i va resistir dos forts atacs dels anglesos, el que va obligar a portar-hi les reserves. Mentres l’ala esquerra estava formada pels bavaresos que van anar cedint enfront dels austríacs. Aleshores Marlborough en persona va guiar l’atac principal contra el centre francès. La cavalleria francesa va carregar i aguantar però la direcció personal i l’ajuda de cavalleria austríaca van acabar fent l’impuls de l’assalt irresistible i van trencar el centre francès. Les dos ales dels borbons van quedar separades. L’ala esquerra es va retirar però l’ala dreta, amb Tallard, va quedar atrapada contra el Danubi i es va haver de rendir massivament. Els aliats van fer 13.000 presoners i a més els borbons van perdre 18.000 homes entre morts i ferits, contra 12.000 dels aliats (4.500 morts). Les xifres de morts demostren que es va lluitar amb molta duresa i denoten una autèntica carnisseria. O sigui que francesos i bavaresos van tenir 31.000 baixes enfront de 12.000. Una derrota total i inapel·lable. La victòria va salvar Viena i la coalició contra els borbons.
Última revisió gener 2003 | |||||||||
