Ramillies
Principal Amunt

 

 

 

 

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 22 de maig de 1706, uns 15 km al nord de Namur, al que avui és Bèlgica, en la campanya de la Guerra de Successió per el control dels anomenats Països Baixos espanyols, o sigui les terres de Flandes.

 L’exèrcit aliat, novament comandat pel Duc de Marlborough, estava format per tropes britàniques, holandeses, danesos i imperials, o sigui austríaques, s’enfrontava novament als francesos quasi dos anys després de Blenheim.

Aquest cop els francesos estaven sota el comandament del Mariscal de Villeroi i el rei Louis XIV volia una victòria que li retornés el prestigi perdut després de l’espectacular derrota patida als camps de Blenheim.

 Les forces dels dos exèrcits eren força igualades, al voltant dels 60.000 soldats per banda, distribuïts d’aquesta manera:

 Forces en presència

Aliats: anglesos, holandesos, danesos i austríacs, Duc de Marlborough  Borbons: francesos, Mariscal de Villeroi
74 batallons d’infanteria, 123 esquadrons de cavalleria, 120 canons 70 batallons d’infanteria, 132 esquadrons de cavalleria, 70 canons

59.000 soldats

58.000 soldats

 Els francesos estaven en ordre de batalla en unes lleugeres alçades desplegats al llarg de 6,5 km quan els aliats van atacar durament l’ala esquerra francesa. Villeroi hi respon enviant-hi reserves i fins i tot unitats de la dreta quan en realitat l’atac principal dels aliats estava previst sobre aquesta ala francesa. Podem veure doncs com la tàctica de Marlborough és molt similar a la de Blenheim i els francesos hi tornen a caure.

Els combats de l’esquerra estan protagonitzats bàsicament per la cavalleria dels dos bàndols en càrregues i contra càrregues. Mentrestant molta infanteria britànica es va desplaçant cap a la dreta fora de la vista dels francesos.

Els combats són extremadament durs però els francesos, massa extesos, van retrocedint fins que el front s’enfonsa. Aleshores les càrregues aliades desorganitzen l’exèrcit francès que fuig en desordre perseguit per la cavalleria aliada.

El resultat és una nova i contundent derrota francesa amb 15.000 baixes, 8.000 morts i ferits i uns 7.000 presoners. Els aliats van perdre uns 4.700 homes entre morts (1.060) i ferits.

 Com a conseqüència de la batalla Castella perdia els Països Baixos i França havia de cedir Brussel·les, Anvers i Gand.

(Cal estudiar la participació de tropes espanyoles en la batalla amb l’exèrcit francès.)

 Última revisió febrer 2003

  Inici