|
|
|
La
Guerra en aquells temps: Tàctiques de Combat i Armament Al
llarg d’aquest conflicte es donarà una evolució de les formes de combat i de
les tàctiques emprades en relació al segle que acabava d’esgotar-se. Les doctrines de combat evolucionen i del vist en els camps de batalla d’aquesta guerra en sortiran les doctrines que marcaran la resta del segle XVIIII, cristal·litzant plenament durant la guerra dels Set Anys i les victòries de Frederic II. Bona part d’aquesta evolució es deu als avenços tècnics, bàsicament pel que fa a la millora en les armes de foc i en la introducció de la baioneta colzada a finals del XVII, que permet disparar estan posada als mosquets o fusells. La baioneta va ser inventada pels francesos el 1640 i deu el nom a la ciutat de Baiona on es fabricava. Fruit d’això els mosquets poden ser usats com llances i per tant les piques s’abandonen gradualment i els piquers ja no representen més del 20% dels regiments al inici de la guerra i poc després desapareixen del tot. Les doctrines de combat es basen en dos conceptes principals: el foc i el xoc. El foc doncs va guanyant predomini sobre el xoc. En
aquella època els exèrcits no eren massa grans. A tall d’exemple l’exèrcit
francès en tots el fronts al 1712 era d’uns 200.000 soldats. Són cars de
mantenir per part del Rei de torn i la logística era escassa. Els exèrcits
viuen molt sobre el terreny amb el conseqüent patiment de la població civil
dels llocs on s’estableixen. Només cal recordar bona part dels motius de la
Guerra dels Segadors 60 anys abans. Als exèrcits hi ha força mercenaris i els
oficials són bàsicament nobles. Es tracta en general de forçar l’enemic a
una pau avantatjosa, no pas d’esclafar-lo. Anem
a veure ara dos maneres diferents de concebre els conceptes bàsics de foc i de
xoc.
La
unitat bàsica és el batalló, d’uns 600 homes, que s’agrupa en regiments i
operativament en brigades. El batalló es forma en 4, 5 o 6 rengles de profunditat
que es van reduint fins a 3 amb el temps per la millora en les armes de foc.
Segons la situació disparen, o bé tirant simultàniament les 3 primers rengles
o un cada vegada: l' últim de peu i els altres agenollats que es van
aixecant i disparant successivament. Però lo principal en la batalla encara és
el xoc. La pujada a l’assalt en formació a la baioneta és el sistema d’atac
preferit. El foc és més per la defensa i es creu que en atac no és massa bo.
Això ho diu l’experiència de combat de finals del XVII, a causa del tir
aproximatiu dels mosquetons d’aquell moment.
En terreny obert davant l’enemic s’ataca. Les línies avancen
respectant la distància a pas lent, el mosquetó a l’ombro esquerra, i en
silenci per poder sentir les ordres dels oficials. A 100 passes de l’enemic
les columnes i les files s’apreten. Quan l’enemic dispara o es mou es dona
l’ordre de pas viu agafant el mosquetó en forma de caçador. El foc no s’utilitza
o bé només per una salva a 20-30 metres. Si els dos bàndols han aguantat la
posició aleshores es passa al cos a cos, fet que no sol passar perquè
normalment un dels dos gira cua i a córrer. Aquest
és el sistema utilitzat per els francesos i la majoria de països. Tanmateix
els holandesos i britànics introdueixen el predomini del foc sobre el xoc.
Els
britànics desenvolupen diverses tàctiques de combat basades en el foc tant
ofensives com defensives. Els batallons avancen fins que l’enemic obre foc,
entre 50 i 100 passos, aleshores fan foc per escamots fins que l’enemic fuig.
Si fuig la persecució està prohibida, ho ha de fer la cavalleria. El
batalló britànic està dividit en 4 divisions de 4 escamots de 12 homes. Cada
escamot està dividit en tres grups de tir dispersats per la línia del batalló,
dues línies i una de reserva, en 3 o 4 metres de profunditat i no en columnes sinó
en escac. Aquesta disposició permet el foc continu i les pèrdues adversàries
estan concentrades. Només
s’utilitza el xoc al pas viu si l’enemic està parapetat. Pel
que fa a la cavalleria va al xoc al galop buscant el combat amb l’altra
cavalleria. Hi ha poca doctrina i els intents d’introduir el foc són un fracàs.
La cavalleria és lleugera, dragons o hussars, que estan pel desbordament, la
persecució o per cobrir la retirada. El problema principal és la manca de tàctiques
de cooperació amb l’infantaria. Els
britànics introdueixen aquesta cooperació i els cavalls solen ser millors,
també apareix al cuirassa frontal i per tant els cuirassers. Els batallons tenen dos esquadrons d’uns
125 genets disposats en tres línies. L’artilleria
està molt poc desenvolupada i té problemes de qualitat i de transport, però
és indispensable per combatre els canons enemics, afeblir els batallons i
destruir obstacles. A més afecten la moral de la tropa. També és
indispensable en els setges amb les peces pesades de 24 lliures. Efectivament
els setges són una part molt important en la guerra d’aquell temps ja que hi
ha moltíssimes places fortificades. Així doncs les batalles en ordre són
escasses perquè són molt costoses. Donat que la arquitectura va respondre a
les bales metàl·liques que les enfonsaven, Vauban va posar a punt un nou art
del setge amb un tractat al 1704. En
definitiva doncs estem assistint al naixement del predomini del foc.
Darrera revisió gener 2004 |
