|
|
La Coronela va ser la Milícia Popular que va defensar Barcelona, especialment durant el setge de 1713 i 1714. Estava formada per homes normals agrupats per les seves professions o gremis (metges, barbers, botiguers,...) que tenien el privilegi de defensar la seva ciutat. El seu comandant era el Conseller en Cap, assessorat per militars professionals com en aquell període Antoni Villaroel. Cada companyia tenia el seu pendó o bandera pròpia, amb colors, sants, dibuixos, animals, ... No coneixem massa els seus uniformes però cal suposar que donat el seu reclutament i procedència devien ser molt variats o inexistents en molts casos. Però n'hi devia haver com ho demostra aquest gravat del Museu d'Història de Catalunya.
Aquest uniforme podria ser força representatiu donat que el color blau marí era molt utilitzat pels catalans. La casaca devia estar folrada de vermell al igual que el coll i les grans bocamànigues. Les polaines també vermelles i el corresponent tricorni. Les fonts indiquen que van ser uns 4.500 soldats enquadrats en la defensa de Barcelona. Si es parla de 48 companyies existents dedueixo aquest enquadrament: 1 Companyia la formaven 80 homes 8 Companyies formaven 1 Batalló que per tant tenia uns 700 soldats Estaven organitzats en 6 Batallons dels que coneixem el nom: 1er. Santíssima Trinitat 2n. Immaculada Concepció 3er. Santa Eulàlia 4rt. Santa Madrona 5è. Sant Sever 6è. Mare de Deu de la Mercè Van lluitar amb una força i una determinació admirable i reconeguda davant d'un exèrcit professional i enormement superior. Darrera revisió gener 2004 Cal recordar que a la famosa batalla d’Almansa
no va haver-hi valencians lluitant, com tampoc catalans. Historiadors espanyols afirmen que els valencians que lluitaren aquell dia
estaven a l’exèrcit felipista, es a dir a l’altra bàndol. Efectivament és
possible que al Regiment d’Infanteria Jaén, en la batalla formant part de la
brigada Chaves, hi quedés algun
valencià ja que aquesta unitat emanava del Tercio de València, reclutat, més
de força que de grat, a València e 1703 pel Virrei felipista. Però aquesta
unitat va quedar molt tocada per les victòries aliades que van fer austriacista
tot el País Valencià, i comptava amb pocs soldats al 1705. Per això crec que
a la batalla d’Almansa en devien arribar ben pocs d’aquests valencians. Però si a Almansa no hi havia tropes valencianes sí que n’hi havia
en aquells moments en altres punts del País Valencià, com a mínim les següents: - Regiment
Ciutat de Cartagena:
format en terres murcianes a l706 comptava a les seves files amb molts
valencians. El 25 d’abril participava en el bloqueig de Peníscola. Va lluitar
del costat aliat fins i tot en terres italianes on va passar al 1713, i va
seguir enquadrat fins i tot després d’acabada la guerra ja que no va ser
dissolt fins al 1724. - Regiment de
Fusellers de Josep Martí:
format a Alacant al 1706 es va dedicar a la defensa de Dénia on va aguantar
fins a ser destruït. -
Regiment de John Richards:
format al 1706 i pagat per Anglaterra. Després de la caiguda d’Alacant el
1709 els seus supervivents van passar al Regiment d’Infanteria de Ahumada. - Regiment
d’Infanteria Ciutat de València:
format al 1706 i sent el seu coronel Josep Nicolau i Boix, al moment d’Almansa
estava de guarnició a Requena on va ser atrapat el 2 de maig de 1707. Els
supervivents van anar a parar al Regiment de Richards. - Regiment
d’Infanteria Regne de València:
del coronel Josep Bellvís format al 1706 i capturat a Requena. Els supervivents
van passar al regiments Richards. Aquestes unitats tenien uns efectius aproximats al voltant dels 400
soldats. D’aquí podem deduir que al moment de la batalla d’Almansa hi havia
almenys uns 2.000 soldats regulars valencians enquadrats en unitats pròpies,
excepte el regiment Richards, del costat de la causa de l’Arxiduc Carles. Al llarg de la guerra les unitats que hem trobat mencionades en quanta tropes d'infanteria són les següents: - Regiment de Guàrdies Catalanes. Unitat d'èlit destinada a l'escorta personal de l'arxiduc. Segurament va arribar a tenir 900 soldats dividits en dos batallons. Molts dels seus oficials eren vigatans. - Regiment de la Ciutat - Regiment de la Diputació - Regiment de Joan Francesc Ferrer - Regiment de Nebot - Regiment de la Concepció - Regiment de Santa Eulàlia - Regiment del Roser - Regiment de Sant Narcís - Regiment de la Mare de Deu dels Desemparats En quant a la cavalleria: - Regiment de Sant Jordi. Format per dragons - Regiment de la Fe. Format per dragons i dirigit pel conegut Sebastià Dalmau. - Regiment de Cuirassers de Sant Miquel. Darrera revisió gener 2004
|
La Coronela
