|
|
|
Recordem que la guerra s’inicia per la inadmissible decisió presa per Louis XIV: aquest reconeix Philippe d’Anjou, Felipe V, com a rei d’Espanya quan de fet ja s’havia acordat entre les potències europees que, digués el que digués Carlos II, el successor seria l’arxiduc Carles d’Àustria. És evident per tant que el rei francès trenca el pacte que buscava l’equilibri a Europa i no deixa cap altra alternativa que la guerra a Anglaterra, l’Imperi austríac i Holanda. De fet les coses comencen bé per els francesos ja que aconsegueixen, dirigits per Villars, dues victòries, Friedlingen al 1702, i Höchstadt al 1703 al mateix lloc en que un any més tard, al 1704, patiran la gran derrota de Blenheim, també coneguda pels francesos com a Höchstadt, ja comandats per Tallard. Segueixen les derrotes a Ramillies al 1706 i Oudenarde al 1708, però el 1709, malgrat la derrota de Malplaquet, marca la recuperació francesa. Al costat aliat els anglesos canvien d’actitud a partir de 1711 al esdevenir l’arxiduc Carles emperador, i les tropes del duc d’Ormond no fan res deixant sol al príncep Eugeni amb holandesos i alemanys (Hesse, Prússia, Saxònia i Hanovre) al front nord. Així s’arriba a la batalla de Denain de 1712 que aquests consideren una victòria històrica que evita la invasió de França i portarà a l’inici de les converses que conduiran al tractat d’Utrecht on França se’n surt molt ben parada comparat amb com podia haver anat.
|
Blenheim