|
|
|
8 i 9 de desembre de 1710 Després de les esplèndides victòries aliades d’Almenar i de Saragossa, Carles III torna a entrar a Madrid, per segona vegada, el 21 de setembre de 1710. Aquell cop l’estada va ser encara més curta que la primera, i l’ambient summament hostil juntament amb la guerrilla que atacava la línia d’aprovisionament aliada cap a Barcelona i la reorganització de l’exèrcit castellano-francès, decideixen als austriacistes a retirar-se. A més, malgrat els revessos patits a Flandes i al nord de França, Lluís XIV no cedeix i segueix fent esforços en favor del seu net Philippe. Així envia noves tropes i al duc de Vendome per dirigir-les. Aquest es planta entre els aliats i Portugal i definitivament aquests no tenen més remei que retrocedir cap a l’Aragó. L’exèrcit aliat es divideix en tres columnes: anglesos, austríacs i portuguesos i holandesos. Els anglesos es separen uns quants quilòmetres de la resta per trobar més vitualles i es dirigeixen cap a Brihuega. La força dels anglesos és de 7 batallons d’infanteria i de 8 esquadrons de cavalleria, es a dir uns 4.500 homes, que arriben a Brihuega el 6 de desembre de 1710. Si aquesta separació ja sembla estranya a sobre Stanhope va cometre el greu error de no fortificar el poble ni enviar patrulles de vigilància. Els guerrillers castellans es van coordinar amb l’exèrcit regular i el van anar informant. Per això al sortir el dia del 7 de desembre Stanhope es queda glaçat al veure tropes dels borbons, que ell creia allunyades, que l’estan encerclant. Abans de que el cercle es tanqui durant el dia un correu surt cap a Starhemberg demanant ajuda. El dia 7 passa pels borbons envoltant als anglesos i aquests fortificant el poble. Felip V en persona arriba el dia 8 i l’artilleria comença a obrir foc. A les tres de la tarda es produeix l’assalt castellano-francès del poble. La lluita que es produeix és salvatge, casa per casa, carrer per carrer, i s’allarga durant la nit. L’armistici sol·licitat per Stanhope és rebutjat per Vendome i finalment l’anglès es rendeix incondicionalment davant de la possibilitat de que fossin totalment aniquilats. Si les baixes de les que es parla són certes, són un bon testimoni de la ferocitat de la lluita, ja que sinó no s’explica que els anglesos tinguessin 600 morts i els felipistes uns 1.000. La totalitat dels anglesos supervivents són fets presoners. Starhemberg havia rebut el missatge i es va encaminar en ajuda dels anglesos, però ho va fer tan lentament que quan va arribar es va trobar l’exèrcit Borbó desplegat en ordre de batalla a uns dos quilòmetres de Brihuega. Començava així la batalla de Villaviciosa.
Esperem ampliar informació properament Darrera revisió febrer 2003
|
