|
|
|
CRONOLOGIA 1700: mort de Carles II, últim Àustria hispànic. Al seu testament traspassa els regnes hispànics al net de Louis XIV, Philippe d’Anjou. L’emperador Leopold I, juntament amb Anglaterra i Holanda, defensa els drets del seu fill, l’arxiduc Carles. 1701: els catalans accepten Felip de Castella com a rei (Felip IV de Catalunya i Aragó) quan jura a Barcelona les constitucions davant de les corts catalanes. Tanmateix l’oposició al Borbó és forta per la francofòbia fruit del tractat dels Pirineus, per la temença de l’absolutisme borbònic i per l’actuació arbitrària del lloctinent Fernández de Velasco. Les noves internacionals i l’actuació des de la plana de Vic reforcen el sentiment a favor de l’arxiduc. 1704: Els britànics ocupen Gibraltar que encara avui conserven. A Baviera hi ha la batalla de Blenheim, gran victòria dels aliats. 1705: juliol: es signa el pacte de Gènova entre cavallers vigatans i Anglaterra: aquesta desembarcarà 8.000 soldats i donarà suport a la causa. Octubre/novembre: una esquadra anglesa que porta l’arxiduc arriba a Barcelona. Després del bombardeig la població es subleva i liquida a Fernández de Velasco. Les tropes angleses alliberen Tarragona i les catalanes Girona. 1706: les corts catalanes reconeixen l’arxiduc com a rei Carles III. El País Valencià i l’Aragó també s’alcen en favor de l’arxiduc. Al maig Felip V assetja Barcelona però fou rebutjat i a de tornar a Castella via França. Al juliol Carles III entra a Madrid, però ha de marxar per l’avanç castellano-francès. Gran victòria aliada de Ramillies. 1707: derrota el 25 d’abril a la batalla d’Almansa que desorganitza l’exèrcit aliat (britànics, holandesos i portuguesos) i fa perdre els furs al País Valencià i a l’Aragó. 1708: Els aliats ocupen Menorca i a Flandes victòria aliada d'Oudenarde.
1710: ofensiva aliada en que es derrota a Almenar i a Saragossa a l’exèrcit felipista i Carles III torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però ha de marxar ràpidament per l’oposició que hi troba. La subsegüent ofensiva castellano-francesa amb les derrotes aliades de Brihuega i Villaviciosa al desembre fan retrocedir Carles III a Catalunya. 1711: parts importants de Catalunya cauen en mans de Felip V. El germà de Carles III, Josep I, esdevingut emperador, mor. Carles III esdevé emperador. Això comporta un gir en la política britànica que no vol reforçar l’Imperi i pot treure molts avantatges econòmics de la pau. 1712: Victòria francesa de Denain que evita la invasió de França. 1713: Es signa el tractat d’Utrecht: Castella perd Gibraltar (ocupat al 1704), Menorca, Sicília, Sardenya, Nàpols, Milà i Flandes. S’ha de respectar als catalans. L'Imperi austríac es nega a signar. Els darrers aliats, amb l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunswick, marxen de Barcelona. Al juliol comença el setge de Barcelona. 1714: Finalment es signa la pau de Rastadt i ja no es pot esperar cap suport exterior. El setge s’endureix amb l’arribada del duc de Berwick i Barcelona cau l’11 de setembre després d’una resistència heroica. No es respecten els acords assolits.
|
