|
|
Després de la gran carnisseria de Malplaquet, que va suposar una aturada en l’intent aliat d’envair França, van succeir tot un seguir d’esdeveniments polítics que van acabar amb la decisió anglesa d’anar-se sortint del conflicte i abandonar als seus aliats. Aquests però, (Austríacs, holandesos i diversos estats alemanys) tornen a la càrrega. En aquest context es va produir la batalla de Denain el 24 de juliol de 1712. Villars, el millor comandant francès, prepara un pla per enganyar als aliats, fent creure a aquests que atacarà la part de l’Exèrcit aliat que assetja Landrecies. Aquest fet provoca que moltes tropes aliades abandonin la dreta del seu dispositiu, a Denain, per anar cap a l’ala esquerra. Durant la nit del 23 de juliol els francesos es traslladen cap a Denain, uns 20 km al nord-oest d’on se suposa que atacaran. Els francesos tenen davant al riu Escalda que comencen a creuar a les 7 del matí. Quan una hora més tard l’holandès Albermale, cap de la guarnició de Denain, copça la situació ja és massa tard per aturar-los i decideix parapetar-se dins del camp fortificat i anar a avisar a Eugeni de Savoia. L’holandès disposa de 11 batallons austríacs i holandesos i dels esquadrons de cavalleria de 13 regiments. Eugeni reacciona ràpidament i envia l’ala dreta del comandant Fagel, formada bàsicament per holandesos, amb uns 17 batallons, cap a Denain. També envia 6 batallons amb el príncep Holstein-Beck cap al nord de Denain per evitar un atac en pinça des de la guarnició francesa de Valenciennes, ja superada. Uns 33.000 francesos de 30 regiments i 40 esquadrons de cavalleria ocupen el camí de Paris i es preparen per l’assalt. Uns altres 50.000 francesos han quedat al costat oriental del riu per si hi hagués un atac per la reraguarda del gruix de l’exèrcit aliat. Els francesos es disposen en dos columnes i es llancen a l’assalt de les proteccions de troncs del camp aliat. Aquest van cedint i les esquerdes es multipliquen davant de les salves dels defensors. El mur de troncs va cedint i els francesos llancen una càrrega a la baioneta fulgurant que arrolla als defensors. Aquest fugen cap a l’única via que tenen per on han de passar per un pont que acaba cedint pel pes. La derrota és clara i es produeix en una sola hora de combat i molts aliats moren ofegats. Els reforços de Fagel són aturats abans de poder arribar. Els francesos comptabilitzen uns 500 morts enfront dels 2.000 dels aliats que a més tenen uns 500 ferits i 3.000 presoners. Amb aquest victòria França allunya el fantasma de la invasió i posa fi a la guerra amb Holanda i Anglaterra mitjançant el tractat d’Utrecht. Els Austríacs no van signar el tractat i van continuar, amb els catalans, en guerra, però la derrota de Friburg al 1714 portarà a la definitiva pau de Radstadt. Darrera revisió juliol 2003 |