|
|
|
Aquesta brutal i enorme batalla es va desenvolupar prop de la frontera
franco-belga, al sud de Mons, el dia 11 de setembre de 1709. Els aliats intenten seguir la seva progressió cap a França, de forma lenta però segura i implacable, gràcies a les victòries anteriors, mentre els francesos intenten protegir el seu territori desesperadament.
Els excel·lents comandants aliats de tota la campanya, Marlborough i Eugeni
de Savoia, concebeixen un pla similar a Blenheim o Ramillies. Eugeni atacarà l’esquerra francesa mentre Marlborough fa un atac de
diversió sobre la dreta. Un cop les reserves franceses a les ales atac decisiu
al centre. Tanmateix el comandant francès, maréchal Villars, s’espera la repetició
de la tàctica aliada i actua en conseqüència.
A les 7,30 del matí, al aixecar-se la boira s’inicia la batalla.
Els dos camps segueixen el pla preestablert. Villars és ferit greument i
d’abandonar el camp de batalla deixant el comandament a Boufflers, que té el
mèrit d’aguantar la situació i seguir el pla de Villars. Efectivament els francesos van dosificant les reserves i quan hi ha l’atac
al centre de les seves posicions encara tenen reserves. Però els aliats al
veure que el centre aguanta també llancen les seves al combat. A mesura que el dia va avançant les posicions es van mantenint i la
batalla degenera en una carnisseria que fa d’aquesta batalla una de les més
sanglants de tot el segle. Els aliats aconsegueixen empentar als francesos que
van retrocedint poc a poc. Finalment es retiren cap a Valenciennes però sempre
guardant l’ordre i la cohesió. Les baixes són tals que els aliats no els
persegueixen. Sobre el camp de batalla hi ha 11.000 morts dels dos bàndols i
uns 22.000 ferits. La batalla és doncs una victòria aliada però a un preu tan alt que
dona un respir als francesos que aturen la invasió de França.
Darrera revisió juliol 2003
| |||||||||
