|
|
|
Aquesta batalla va tenir lloc a l’actual Bèlgica, uns 30 km al sud de Gant, l’11 de juliol de 1708. S’enfrontaven per una banda els aliats comandats pel duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia, amb les següents forces: - 85 batallons d’infanteria i 150 esquadrons de cavalleria, es a dir uns 69.000 soldats per l’altra els francesos, comandats pel duc de Bourgogne i pel general Vendôme: - 90 batallons d’infanteria i 170 esquadrons de cavalleria, es a dir uns 74.000 soldats Els francesos s’instal·len a les alçades del nord de la ciutat quan arriben els aliats. Els francesos tenen dubtes i el comandament dividit mentre l’ avantguarda aliada creua el riu Scheldt i es planta davant del centre francès. Aleshores aquest avancen contra els aliats amb el centre i dreta al veure que el cos principal encara no està desplegat en formació de combat. Però l’avantguarda aguanta i Marlborough fa desplegar els batallons molt ràpidament i pressionen als francesos. La lluita és llarga i dura però l’esquerra francesa està inactiva i quan vol reaccionar la cavalleria britànica els talla el pas. El centre i la dreta francesos són atacats per forces superiors i a més la reserva aliada sota el comandament de l’holandés Overkirk fa un moviment envolven per l’extrema dreta del desplegament francès per agafar-los per darrera. Pràcticament envoltats els francesos lluiten fins a la nit en que molts aconsegueixen escapar al igual que l’ala esquerra que es replega sense ser perseguida. Novament és una gran victòria aliada i molt especialment del millor general d’aquells temps, el duc de Marlborough, que ens situacions imprevistes i gens avantatjoses aconseguia imposar-se brillantment. Les pèrdues pels francesos van ser d’uns 15.000 homes: 4.000 morts, 2.000 ferits i 9.000 presoners. Les pèrdues dels aliats van ser de 7.000 soldats: 2.000 morts i 5.000 ferits. Potser no és una de les victòries aliades més famoses però és comparable a la de Ramillies. Tot i així la resta de l’exèrcit francès planta cara i defensa amb èxit Gant cosa que no permet una gran explotació.
Darrera revisió març 2003 |
