L’ofensiva de la causa dels austriacista del gloriós estiu de 1710 continuava després de la gran victòria als camps d’Almenar. Amb aquella campanya els aliats volien recobrar la iniciativa perduda els anys anteriors després de la duríssima derrota d’Almansa.

Així des de les terres de Lleida l’exèrcit aliat,  format per tropes britàniques, austríaques, holandeses, portugueses i catalanes,  comandades per Guido von Starhemberg i l’anglès James Stanhope, va arribar davant de Saragossa.

Allí, el 20 d’agost de 1710, va tenir lloc la batalla contra l’exèrcit felipista, coneguda també amb els noms de batalla del barranc de la mort i també del Monte de Torrero. L'exèrcit de les dues corones tenia uns 20.000 efectius que es van desplegar entre el riu i el Monte, i els aliats eren uns 22.000. L'ala esquerra aliada, composada d'infanteria portuguesa i catalana en primera línia i holandesos en segona, va aguantar l'envestida borbònica i aleshores la cavalleria portuguesa i catalana va atacar el centre enemic de flanc.

La batalla a camp obert va ser impressionant i va acabar amb una clara victòria de les nostres armes, perdent els franco-castellans 4.000 soldats morts i 5.000 presoners.

L’endemà l’arxiduc Carles, de fet el rei Carles III,  entrava a Saragossa. Amb aquesta entrada l’Aragó recuperava els seus furs i institucions que, per desgràcia, no van durar massa.

Esperem ampliar informació properament

Darrera revisió gener 2004