Per entendre aquesta batalla, lliurada el 10 de desembre de 1710,  és indispensable conèixer els antecedents immediats explicats en l’apartat dedicat a la batalla de Brihuega.

Efectivament el dia abans s’havia acabat la batalla en que la columna dels anglesos, formada per uns 4.500 soldats, de l’exèrcit aliat havia estat liquidada.

Starhemberg havia rebut el missatge i es va encaminar en ajuda dels anglesos, però ho va fer tan lentament que quan va arribar es va trobar l’exèrcit Borbó desplegat en ordre de batalla a uns dos quilòmetres de Brihuega. Començava així la batalla de Villaviciosa.

 Al veure el general austríac que no hi havia ni rastre dels anglesos i que l’enemic era superior en número i que a més l’eufòria presidia les files borbòniques sota la mirada de Felip V des d’un turó, va intentar trencar el contacte per escapar sota la fosca. Però només era migdia i a la una els castellano-francesos es llancen a l’atac.

 El nostre exèrcit formava amb un centre d’uns 8.000 homes comandat pel general català Villaroel, a la dreta estaven els imperials austríacs i a l’esquerra holandesos i cavalleria portuguesa i catalana sota les ordres de Frankemberg.

 L’ala dreta borbònica inicia l’atac amb una càrrega desenfrenada que fa retrocedir la nostra ala dreta. Però la intervenció de la cavalleria, en part catalana, restableix la situació i el combat general degenera en un coc a cos. Els dos bàndols van lluitar amb gran determinació i els aliats van aconseguir aguantar la pressió, ben dirigits per Starhemberg. Però el número superior de borbons s’anà imposant i els aliats retrocedien. Poc a poc i ordenadament, formats alguns batallons en quadres, i protegint-se uns als altres van anar retrocedint fins que el dia començava a apagar-se, moment en que el cap de l’exèrcit borbó, el duc de Vendome, va suspendre la lluita.

 Tots dos bàndols van tenir unes 2.000 baixes i els aliats van escapar cap a Saragossa. Per tant, i malgrat que aquesta victòria ha estat pintada, sobretot pels francesos, com una gran victòria pràcticament es pot considerar un empat tècnic en que els aliats es van retirar per el seu desavantatge estratègic. No té per tant res a veure amb l'enorme derrota d'Almansa.   

A Saragossa però, 4 mesos després d’haver-la alliberat, van decidir que no podrien mantenir la posició i per tant que es retiraven cap a Catalunya.

L’ofensiva de 1710 que ens havia dut novament a Madrid acabava en fracàs. Ja no tornarien dies millors.

Inici 

Esperem ampliar informació properament

Darrera revisió febrer 2003