Dèiem pel maig de 2002: "Ara fa 100 anys de la mort de Jacint Verdaguer, sense cap dubte el poeta més gran de la Renaixença i potser el que ha connectat més amb el poble català. Alguns es planyen del seu oblit. A aquests se'ls podria dir que pocs personatges resten encara tan vius com mossèn Cinto. Qui és que no passa alguna vegada per davant del monument que té al Passeig de Sant Joan a Barcelona o per una via que porti el seu nom a altres poblacions -és potser Verdaguer l'escriptor que té més carrers a Catalunya?-; qui, quan senti la música que està sonant en aquest moment no sap taral·larejar un fragment de la lletra; qui no s'ha emocionat alguna vegada amb "L'emigrant" i, per aquells més materialistes, és que no recorden els bitllets de cinc-centes pessetes amb el seu bust? És veritat, però, que de vegades el veiem o el sentim i no el reconeixem o, el que encara és pitjor, no el coneixem.
Les pàgines en què podeu entrar a partir d'aquesta no tenen cap altre objectiu que acostar-vos una mica el personatge que va ser i donar-li vida a través de la seva biografia i de la seva obra, de manera que Verdaguer passi de ser una ombra del passat a un amic del present que incorporeu plenament a la vostra pròpia quotidianitat. I que no sigui només l'amic de l'any 2002, sinó que sempre us acompanyi."
Mantenim les paraules d'aquell moment i conservem les pàgines, que podeu veure gairebé igual que en els seus inicis, malgrat que algunes seccions han quedat una mica obsoletes, com la dels enllaços -llàstima!-. El llarguíssim "Any Verdaguer" va donar els seus fruits, tant entre els estudiosos com entre la gent del país en general, i si algú no va fer prou, sempre és temps d'esmenar els oblits. Esperem que no calgui cap altre aniversari -benvingut sigui quan arribi- perquè Jacint Verdaguer continuï ocupant la primera fila entre els escriptors de parla catalana.
|
ENTREU
|
| Visites des del 3/5/2002 |
|
|