|
A LA VERGE
DEL ROSER
A la Verge
he visitat
avuy al trencar l'aurora.
¡Oh que bella la'n trobí
del seu roseret a l'ombra!
Que bella ab son fill hermós
que entre sos braços reposa!
Son roseret
és florit,
tota una estrellada'l broda
de roses de tot color,
vermelles, blanques y grogues,
obertes y a mig obrir
y alguna pocella closa.
Si l'hi gosàs
demanar,
prou ne prendria una bosta;
mes, no'n so merexedor,
m'acontento de l'aroma.
La seva aroma
es del cel;
sòn regalada me dona;
quan la sòn se m'ha esvanit
me'n veig als dits una toya.
Beso la mà
de Jesús,
encara n'està flayrosa:
-Grans mercès, Jesús hermós,
d'aquexa florida almoyna.
Mes, puix sou tan almoyner,
me tindreu sempre a la porta;
feumen un dó cada mes
d'una branqueta de roses,
una per dia, si us plau,
los de goig que sia groga,
vermella los de dolor,
blanca los dies de glòria.
De totes les que'm doneu
a vostra mare amorosa
quan se vinga'l cap de l'any
li'n texiré una corona.
JANER
1 de gener
LA FIRA DE SANT JORDI
¿Qui compra roses?
A la fira de les Roses
a firarme antany aní
lo roser de que'm firí
ne fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera y la d'esbarzer,
també les de Palestina
que florexen sense espina
de Gericó en lo roser.
Ne tinch d'encara poncelles
que són un calze d'olor;
n'hi hà de blanques y vermelles,
firetayres de l'amor!
Com en l'hort de l'Amor mia
jo plantí aquest roseret,
per sos aymadors floria;
prèneu, donchs, fills de María,
roses del bon Jesuset.
2 de gener
In te cantatio mea semper.
Vos sereu sempre'l tema de mos cants.
(PSALM 70, V, 16.)
Tinch en mon cor una pobra cadira
hont Jesucrist de vegades hi sèu,
y jo a ses plantes puntejo la lira
y entre'ls arpegis li dich: Amor meu,
dolç Amor meu, mon psalteri y ma gloria;
ab quant tenía, temps ha que us doní
l'enteniment, voluntat y memoria:
jo ... ni vull viure, viscàu Vos en mi.
3 de gener
Bethlem, Bethlem ditxosa,
que has vist brotar dels braços de María,
com del roser la rosa,
a Aquell que té en sos ulls la llum del dia:
es més ditxós que tu, qui dins son cor
veu nàxer cada dia al Salvador.
4 de gener
Vull sembrar bons pensaments,
a falta de bones obres,
del desterro d'aquest món
en les vies pedregoses.
Mes, ja que'ls de mon jardí
no tenen colors ni aromes,
prenèu, bon Jesús, los meus,
y dàume, si us plau, los vostres.
5 de gener
Amor, amor, amor,
tant mateix m'ha vingut ta rierada
omplint mon pobre cor
com la tendra poncella de rosada.
Ja tinch dintre mon pit
a Aquell que, dalt, en les altures veya:
ja veig lo Sol eixit
de qui l'Estrella heralda me somreya.
6 de gener
ADORACIÓ DELS SANTS REYS
Sortint, oh Eucaristía,
de tos soleys,
davant de l'Establía
trobí als tres Reys.
-Quina sort es la vostra
d'haver trobat
al que l'estrella us mostra,
Deu increat!
-També't guia una estrella
damunt son breç;
la nostra sort es bella,
la teva més.
Avuy tots abraçarem
l'infant Jesús,
nosaltres l'adorarem,
tu te l'endús.-
7 de gener
CAPUYTADA DE LA CIRCUMCISIÓ
Agnoscimus in stabulo.
En l'establía vos hem conegut.
(ST. LLORENÇ JUSTINIÀ.)
Avuy en breç humil plorau, pobre Infantó,
avuy belau, Anyell, demà sereu Lleó,
mes pujarèu abans del Gòlgota a la serra;
creyentvos sols Anyell, vos clavaràn en creu,
mes, com Lleó adormit, quan vos desvetllarèu,
tremolaràn de por los òssos de la terra.
Un dia vora'l Nil lo Poble d'Israel,
de set cruels açots per desarmar al cel,
ab sangh d'un pur Anyell ses portes tenyiría.
Avuy açot més gran va caure sobre'l món,
es poch per mi, oh Anyell, portarla sobre'l front,
banyàune lo meu còs, banyàu l'ànima mia.
8 de gener
Expoliata ditior.
Jesucrist nostre Senyor
estima tant la pobresa,
que, no trobantla en lo cel,
vingué a cercarla a la terra.
9 de gener
Deus, Deus meus.
Dia sens sol, vesprada sens estrelles
són, si no us veig entre elles,
Jesús, mon dolç Amor,
llum de mos ulls, cançó de mos orelles,
delicia de mon cor.
De mon verger aurífera monjoia,
mon lliri y ma lliroya,
ma celda y mon jardí,
de mos somnis florits Vos sou la toya,
la perla de ma joya,
ma perla y mon rubí.
10 de gener
Sinu pretiosa recondit.
Vostres braços, oh María,
de Jesucrist són l'altar;
oh! dexàumeli adorar
com los Reys en l'Establía.
11 de gener
Vostra amor es sense mida,
mes ¡ay! no sou estimat!
Com esqueix de sajulida,
dau sempre odor exquisida,
y sempre sou trepitjat!
¿Quan serà que a Vos s'endrecen
los que ara abeura l'error?
Oh! si los ulls hi vegessen!...
Si'ls hòmens vos coneguessen,
se moriríen d'amor!
12 de gener
De mon cor fèune un breçol!
Per vostre fill, oh María,
breçàuli de sol a sol,
refilàuli a l'Amor mia
la cançó del rossinyol
a l'estrelleta del dia.
13 de gener
Jesus Christus heri, et hodie
ipse in saecula.
(ST. PAU, Heb, XIII-8.)
Una volta nasquéreu a Bethlem,
cent voltes en la missa naxeu ara;
una volta moríreu en Salem,
a milions moriu sobre de l'ara.
Mes, si moriu, també resucitau,
y són segles los jorns de vostra vida,
y avuy, demà y eternament regnau,
dia sens nit, aurora sempre eixida.
14 de gener
AL DOLCÍSSIM NOM DE JESÚS
Lo nom de mon amat es
font abundosa d'amor
(R. LLULL)
Oh nom de Jesús, oh nom del meu pare,
de mon dolç amich, de mon dolç amor,
que al llavi he begut d'una santa mare,
ab llet de son pit, ab sanch de son cor!
Oh nom de Jesús, qui't pogués escriure
damunt cada front y dins cada pit,
per post-data aprés podenthi sotscriure:
La carta digna es de tal sobrescrit.
15 de gener
Jesús, Jesús, oh vida de ma vida,
delicia de mon cor,
Jesús, Jesús, amant que may oblida,
bellesa que may mor.
Jesús, Jesús, oh sol que feu somriure
les roses de l'empir,
Jesús, Jesús, per vostra amor vull viure,
de vostra amor morir.
16 de gener
ALS INFANTS
Que Jesús fill de l'Altíssim,
mon dolç amor,
dexe escrit en vostre cor
son nom dolcíssim.
17 de gener
Summus omnium
imus est omnium.
(ST. BERNAT.)
Oh, que es gran ser petitó!
Puix del cel més alt un dia
baxà Déu a l'Establía
per darnos exa lliçó.
¡Oh, que es gran ser petitó!
18 de gener
Com sosteniu l'estrella al firmament,
la flor sobre la branca,
sosteníunos, oh braç omnipotent,
al cel de vostra fè, d'hont cada vent
¡ay! tantes flors y tants estels arranca.
19 de gener
Los terrenals cerquen amors terrenes;
jo tinch altres amors:
obríus de bat a bat, regions serenes,
dexàune exir les seves resplandors.
Sortíu com l'alba rossa
per la porta daurada d'Orient:
sía lo sol vostra real carroça
que vesse dies nous pel firmament.
Que sía l'univers un santuari,
la terra un camaril,
que sía cada pit vostre sagrari,
que sía cada cor vostre viril.
20 de gener
Nom de Jesús, nom salvador,
com t'he gravat al tronch d'un arbre
pogués gravarte en cada cor,
sía de carn, sía de marbre.
(EN LO JARDÍ DE V...)
25 de Setembre de 1891
21 de gener
Disce pati
(IMIT.)
Es viure sens estimar
lo viure sense patir,
y per viure sens amar
tant se valdría morir.
22 de gener
Sapientia aedificatur sibi domum
(PROV. IX. I.)
L'Amor s'ha fabricat una presó
d'argent, d'or y d'evori,
sos ministres ne diuen lo copó,
sos Angels l'ostentori.
L'Amor s'ha fabricat una presó,
mes ay! Una cadena,
allí viu presoner y allí visch jo,
mes jo no sé si de plaer ò de pena.
23 de gener
Volàu, mos somnis, volàu,
aucells de ma aucellería,
perdèuvos en lo cel blau,
ja us vidré a cercar un dia.
24 de gener
Pondus allevat amor
Sentint trucar en mon cor
jo li he obert lo cor i l'ànima;
mes ay! veig lo meu Amor
ab una creu que m'esglaya:
-Entràuhi, Jesús, si us palu,
entràu en la vostra casa;
féune lo vostre palau
mes que sia una cabanya.-
Tornant en dia ma nit
lo bon Jesús hi entrava,
mes a l'entrar en mon pit
dexa la creu en ma espatlla.
25 de gener
A LA CÒVA DE BETHLEM
Santa Còva, santa Còva,
quin tresor tens amagat!
serà rich aquell que'l troba,
mes per una eternitat.
26 de gener
Omnibus sufficit.
¿Per què té forma de sol
la sobirana custodia,
y està voltada de raigs,
de raigs d'una alba de gloria?
Perque es l'ostensori d'or
de l'Anyell que viu dins l'hostia,
sol diví dels esperits
que'ls ilumina y los cova,
y d'amor los fa cantar
com los aucells a l'aurora.
27 de gener
Propter hoc laetatum est cor meum.
Les alegríes del cel
ab les llàgrimes se compren,
ab les llègrimes de fel
que ací a la terra se ploren.
28 de gener
Ah! Amat! tu que tant
has donat a l'home, e tant
lo has honrat, ¿per què
l'home ha tant tu en oblit?
(R. LULL.)
Sols per donarvos la llum
baxí del cel a la terra;
per donàrvosla millor
m'he quedat en cada esglesia;
la duría a cada cor,
y encara us quedau sens ella!
29 de gener
Com espígol cullit a trench de dia,
los bells noms de Jesús y de María
no passen may pels llavis y pel cor,
ni passen may per tu, oh ànima mia,
sense dexarhi olor.
30 de gener
Quid suibus cum rosis?
Los pensaments que nien en mon front,
Jesús, tots vostres són,
malhaja quin no ho siga;
si algun ne brota que us pot dar neguit,
l'arrenco tot seguit;
¡lluny de les flors de verinosa ortiga!
31 de gener
A qui Deu li es dolç
lo viure es amarch,
son desterro es llarch,
ses belleses pols.
FEBRER
1 de febrer
Essent vos Deu infinit,
si'm voleu d'amor encès,
¿per què'm dau un cor no més,
y encara un cor tan petit?
O be'l meu cor engrandiu,
ò dàume'l de tots los homes,
fèune un esbart de colomes
que en vostre cor faça niu!
2 de febrer
LA PURIFICACIÓ DE NOSTRA SENYORA
Novus exoriar
¡Còm l'he perduda la blancor del lliri
que en aygua del baptisme jo trobí!
mostràume hont trobaré la del martiri,
que del vespre aclucat del cementiri
torna'l mortal a son clarós matí.
3 de febrer
Dove il Cristo, quivi è
il cielo.
(STA. MAGD. DE PAZZIS.)
Bon Jesús, ahont Vos estau,
allí està la gloria;
per çò quan al cor vos tinch
petit cel se'm torna,
petit cel plè d'amor
que del gran s'hi adolla.
Bon Jesús, hont Vos estau,
allí està la gloria.
4 de febrer
Ecce sto ad ostium et pulso.
(APOC. 20.)
Jesús, per visitar al pecador,
humil se lleva sa corona eterna
y son mantell texit de resplandor
que al sol naxent y al Serafí enlluerna.
De pelegrí se posa lo capell
y truca als pits y diulos: "Allotjàume":
pren la càndida vesta d'anyell,
y diu als cors que tenen fam: "Menjàume".
5 de febrer
Gloria stellarum.
(ECCLE. 43.-10.)
Era nit brusa quan Vos nasquereu,
les estrelletes de la blavor
sobre l'Estable passar vegereu
entre vols d'Angels cantar a chor.
Quan expiraveu era de dia,
sols per no vèureho s'acluca'l sol:
la blanca lluna negra sortía,
com una reyna que's posa dol.
Ab ulls hermosos que sempre reynen
mirar volgueren també'ls estels;
al del Pessebre quan morir veyen,
ay! se n'anaren plorant pels cels!
6 de febrer
Mihi vivere Christus est.
(ST. PAU.)
Quan encara les aygues no sabía,
Jesús, de vostre amor,
¿hont cercava la dolça poesía,
si les fonts terrenals són d'amargor?
Mes ara que les sé, la Vida mia,
vull bèuren nit y dia,
fins a morir d'amor.
7 de febrer
DIMECRES DE CENDRA
Pulvis, cinis, nihil.
De la terra n'he vist poch;
com més ne veig, menys m'agrada,
tot hi es ombra y vanitat,
pols y cendra y terregada.
L'aygua dolça que jo vull
en lloch del món l'he trobada,
per tot allà hont ne cerquí
he trobat la mar salada.
8 de febrer
E cellula celicola.
Del celestial Presoner
ma ànima es la presonera,
mes sa presó es lo celler
del vi de la vinya vera.
Se troba'l cor tan feliç
quan de son calze me'l vessa!...
Ay! hores del Paradís,
per què passau tan depressa!
9 de febrer
Candor est enim lucis eternae,
et speculum sine màcula
(SAP. 7, 26.)
Candor de la llum eterna
espill de Deu sense màcula,
siàu la llum de mos ulls
y'l mirall de la meva ànima.
10 de febrer
Tots jorns son sospirs e plors
missatgers entre amich e Amat.
(R. LULL.)
Una ànima que plora sens consol
es un grà d'or que passa pel gresol;
com més bullides dona,
més lluent y més fi ne sortirà,
lo dia en que prenentla Jehovà,
la pose entre'ls florons de sa corona.
11 de febrer
RAHIMS Y ESPIGUES
Juncti suavius.
Lo bon Jesuset
se'n puja a la vinya,
¿donchs que'n portarà?
¿donchs que en portaría?
Ne porta un rahim
que suha sanch viva.
Lo bon Jesuset
va a la coromina,
¿donchs que hi cullirà?
donchs que hi culliría?
Hi seguen lo blat,
ne cull una espiga.
Prop de Nazareth
lo troba María:
-¿Què'm portau, Amor,
Fillet de ma vida?
-Mon amor no té
penyora més fina,
vos porto'l pà y vi
de l'Eucaristía.-
12 de febrer
La llum de la cambra del
Amat vench a illuminar la
cambra del amich.
(R. LULL.)
A una estrella porto enveja,
no es, no, del firmament,
es la que vetlla a la porta
del Santíssim Sagrament.
Jo no sé si es una estrella,
ò es un ull de serafí
que, puix lo dexen los hòmens,
lo baxa a vetllar aquí.
13 de febrer
Per qui del món se desterra
fins a arrencarsen d'arrel,
l'Adeussiàu de la terra
serà'l Deu-vos-guard del cel.
14 de febrer
Eratis enim aliquanto tenebrae;
nunc autem lux in Dòmino.
(EPHES. 5, 8.)
En esta font d'aygua clara
del sagrament del dolor,
vina a rentarte la cara,
vina a esbandir lo teu cor.
D'eix banqueig en la sortida
més d'un àngel t'ha de dir:
"Tan lletja que eres ahir,
còm t'has ara emboniquida!"
15 de febrer
FESTA DE LA CORONA D'ESPINES
Vostra corona d'espines
qui l'ha trenada, Senyor?
¿qui, sinó mes mans butxines
al robar les roses fines
del jardí de vostra amor?
16 de febrer
Noverim te, noverim me.
(ST. AGUSTÍ.)
¿No conech ma petitesa,
y us vull conèxer a Vos,
oh sobirana grandesa,
de tota bondat y altesa
cimeral maravellós?
Volervos, oh Jehovà,
capir ab l'ingeni humà,
es voler pendre la mida
a l'estrellada florida
ab lo palmell de la mà.
17 de febrer
A moltes bandes vaig alegre,
mes tot sovint me'n torno trist;
afins lo blanch m'hi sembla negre
si allí no hi trobo a Jesucrist.
18 de febrer
Si jo pogués estalviarvos penes,
de bon grat ho faría, Jesús meu.
"Veniu a mi", diría a les cadenes;
"Tu ets mon amich", diríali al menyspreu.
Als claus diría: "Peus y mans clavàume";
a l'açot: "Déxa tot mon còs escrit";
diría a les espines:"Coronàume",
mes a la llança: "Amàgat en mon pit!"
19 de febrer
Chorda, plus torta, plus
musica.
Es l'amor la dolça corda
que'm lliga a mon Estimat,
qui, llaut ben afinat,
al seu Cor lo meu acorda.
20 de febrer
Demanaren a l'amich en
que estava honrament.
Respòs que en entendre
e amar son Amat.
(R. LULL.)
Lo que jo us doní de pena
voldría darvos de goig,
y aprés de passar per boig
arrocegar la cadena.
Y jo y tot arrocegat
per lo carrer d'Amargura,
voldría en una creu dura
ser ab Vos crucificat.
21 de febrer
Dominus illuminatio mea. (PSALM
26.)
Quan m'agenollo vora l'altar,
no es pas la llantia qui m'il·lumina:
es vostra cara, l'alba divina
que del cel vessa lo dia clar.
22 de febrer
Deu no t'ha dit quin dia vindrà la mort,
perque ni un sol ne perdes d'aquesta vida.
Desterrat en la terra, pènsa ab l'exida;
navegant de la Gloria, pènsa ab lo port.
23 de febrer
Oh creu, oh ma dolça creu,
astre que guia mos passos,
rèb mon còs entre tos braços,
y dónam lo de mon Deu.
Dónam lo còs de mon Deu,
que'l guardaré mentres visca;
y la llum del sol no m'isca,
si vull altre amor que'l seu.
24 de febrer
Esse cum Jesu, paradisus.
(IMIT.)
Sol ab Jesús, oh dolça companyía,
per sempre més qui s'hi pogués quedar!
Digàho Vos, digàuho Vos, María,
sol ab Jesús si hi fa de bon estar!
25 de febrer
Humilibus autem dat gratiam.
Pobra viola, l'home't calciga
mentre'l perfumes ab ton olor;
si no li fosses tan dolça amiga,
si l'espinasses com una ortiga,
te portaría sobre'l seu cor.
Colomes blanques de l'asceteri,
tan amoroses ¿qui us vol? dièu.
¿Cors, quí us escolta, veus de psalteri?
Mes... sí, us escolten a l'hemisferi
a voladuries àngels de Deu.
26 de febrer
PERDÓ
JESÚS
- Jo tenía un jardinet,
lo plantí per ma delicia,
lo plantí de geçamins,
m'ha donat tan sols ortigues.
PECADOR
- Eix jardinet es mon cor,
perdonàulo, vida mia -
JESÚS
- Fugí del niu del cor meu
l'aucellet que jo hi tenía;
pel abeuratges del món
dexà les aygues de vida.
PECADOR
-Perdonàulo, bon Jesús,
jo l'aucelet conexia.
JESÚS
-Jo tenía un fill amat,
li ensenyí a polsar la lira;
ha fugit del meu palau
y canta en l'host enemiga.
PECADOR
-Jo so'l fill ingrat, jo so;
perdó, Jesús de ma vida.
27 de febrer
En cada cor un sagrari
en vostra amor somniau,
y es, ben sovint, un Calvari,
trist de mi, lo que hi trobau.
Si en tanta creu sols un dia
rellevarvos jo pogués,
¡que joyós hi moriría
d'aquexos tres claus sospès!
28 de febrer
Oydà, pescadors
de la Galilea,
lo bon Jesuset
vos fa una barqueta,
la fa, com la Creu,
d'un troç d'olivera,
mentre'n va texint
María la vela.
Ell mateix un jorn
baxarà a la pesca,
seguint d'un a un
les mars de la terra,
pescant pescadors
per la Gloria eterna.
MARÇ
1 de març
Amichs meus si'm veyeu trist,
parlàume de Jesucrist
y'm tornarà l'alegría.
Oh! tornàumen a parlar
si'm vesseu malaltejar,
que'l plaher me goriría.
2 de març
Omnia vanitas.
Sota mos peus la terra avuy tombeja 1
com un fossar
hont com un cuch l'humanitat taupeja,
quan Deu ¡ay! l'ha creada per volar.
Jo no'n vull rès de quant pel món rodola,
jo no'n vull rès,
no vull ser taup, vull ser aucell que vola
del llim després.
1 Ressona com una tomba. Verb que s'estila en la Garrotxa
de l'Empordà. (Nota de l'A.)
3 de març
Gemmat post gemitus.
Per un camí sembrat de creus
cap al Calvari jo partía;
quantes espines per mos peus!
dintre mon cor quína agonía!
Portant la Creu, l'Amor trobí,
volguíl aydar a dur la seva,
mes, quan l'espatlla hi arrambí,
trobíla sense la creu meva.
4 de març
In nidulo meo moriar
(JOB.)
Algun dia, del Sagrari
ne deyen lo columbari
los qui hi solíen niuar;
oh cors, volèmhi, volèmhi,
aucelles de passa, niuèmhi,
fèmne nostre colomar.
5 de març
Pascitur inter lilia.
(CANT. 2, 16.)
Oh lliris de l'estrellada,
quín jardiné'us ha plantat?
¿Ab quín plor vos ha regat
qu'encara'n plou la rosada?
Jo conech al Jardiner,
jo conech los ulls que hi ploren
en son jardí, quan anyoren
a qui lliri no'n vol ser!
6 de març
A la presó del Sagrari
quín Près hi ha tan hermós!
Jo li vull dir al clavari
que'ns hi empresone a tots dos.
7 de març
Heu quam sordet terra dum
coelum aspicio.
Lo dexar-te, oh món dolent,
ho fiu un xich a desgana:
al primer pas que doní
me semblà perdre una traba,
y'l camí ja menys costós
aviat fou terra plana;
mes avuy ja'n so tan lluny
que'l tornarhi'm fa montanya.
8 de març
Transmigra in montem sicut
passer.
(PSALM. 50. 10.-2.)
Són les cimes acimades
les que abans ab ses besades
cobreix d'or lo sol novell;
d'allí baxen les riuades,
allí puja'l blanch anyell;
allà vola nit y dia
sospirant l'ànima mia,
mes allí l'àliga hi nia
y jo so un trist passarell!
9 de març
Haec semita Coeli
Jesús lo va dexar
per abraçarse ab la Creu;
jo de sos braços, en breu,
al cel espero pujar.
Oh Creu, tu'm faràs d'escala
per arribar a Jesús,
per ço dormo al teu dejús,
com un pollet sota l'ala.
10 de març
Exaltavi humiles.
Per nostre Senyor los xichs són los grans,
los grans són los xichs;
los més indigents de tots los humans,
si del bon Jesús són los més amants,
seràn los més richs.
11 de març
Lo rosari de mes penes
jo esgranava un dia, trist;
quan n'acabava les denes,
me dona'l seu Jesucrist.
Repassant ara les seves
desde'l Pessebre a la Creu,
me recordo de les meves
sols per dir: gracies, mon Deu.
Vos, ab vostres mans divines,
dins l'hort de Getsemaní
fent la corona d'espines,
me'n tirau les flors a mi.
12 de març
Salve corona gloriae.
gemmis et auro pulchior.
Axamplàu exa corona
que'l món vos dona,
perque hi càpiga'l meu front;
no mereix tal companyía
la testa mia,
mes sí que'n mereix l'afront.
13 de març
Dolores nostros ipse portavit
Plora Jesucrist
ab aquell que plora,
y ab quin plor tan trist
quan ningú l'escolta!
Miràulo al bon Deu
y a la creu que porta;
tot portant sa Creu
portarà la vostra.
14 de març
Mostràs l'Amat a sos amichs
vestit de vermeyls vestiments.
(R. LULL.)
Seguiré a mon Estimat
per les petjades sagnoses,
dexaré totes les coses
per un Deu crucificat.
Obrem tos braços, oh Creu,
embriàgam de martiri;
oh que dolç serà morirhi
crucificat ab mon Deu!
15 de març
Vuyl morir en los delits
d'aquest mon.
(R. LULL.)
"Vina, -‘m diuen sovint veus de sirena,-
es ple de flors lo terrenal verger."
Jo ab los braços y'l cor sense cadena,
dich: "lo plaher de viure sense pena
val la pena de viure sens plaher."
16 de març
LOS DOLORS DE LA MARE DE DEU
Fac me tecum piè flere
Crucifixo condolere,
donec ego vixero.
Dolça mare dels Dolors,
veyent que la terra enflora
vostra rosada de plors,
mon pobre cor que us adora
diu sovint: Si'l cel no plora,
no riu la terra ab ses flors.
17 de març
Tuo languore languescimus.
¡Pobre Jesús! ¿quí canta vostra gloria?
Perla del cel ¿quí us guarda dins son pit?
Perden de Vos los hòmens la memoria,
per companyó vos dexen sols l'oblit!
¡Pobre Jesús! vida de nostra vida
¿quí us obre el cor quan hi truqueu plorant?
Y al vostre Cor que aletejant nos crida,
¿quí li'n sent grat de que'ns estime tant?
¡Pobre Jesús! vostra agonía amarga
no s'ha acabat en l'arbre de la creu!
¡Ay! lo pecat la Passió us allarga.
¿Oh! qui fervos pogués de Cirineu!
18 de març
Tots los carrers són d'amargura
per Jesucrist que hi du la Creu,
los rega tots ab sa sanch pura
que es trepitjada arreu, arreu.
Lo traydor Judas viu encara;
en cada poble hi hà un Pilat;
per dar revessos a sa cara
cent Malcus té cada ciutat.
Calvari amunt plora sa Mare
y a tothom diu ab trista veu:
-Mon Fill santíssim es ton pare,
¿no li vols fer de Cirineu?
19 de març
SANT JOSEPH
Ite ad Joseph
(GEN. 41, 55.)
Sabis del món, donchs per què us diuen sabis,
si ab vostres llums nadau en la foscor,
són una font sens aygua vostres llavis,
y una nit sense estrelles vostre cor.
La llum del cel d'altra fontana brolla
davant d'un obrador de Nazareth;
als peus del Noy Fuster qui s'agenolla,
beurà la sabiesa si'n té set.
20 de març
Pulchrior ex vulnere.
Florejat de cinch ferides,
me sembla mon Aymador
lo roseret de l'amor
guarnit de roses florides.
Vora Jesús en la Creu
la Verge passa'l martiri:
diríeu ¡ay! qu'es un lliri
d'un roser florit al peu.
21 de març
Sentint colps de martell dalt del Calvari
Eva pregunta a Adam: -¿Què hi deuen fer?
¿Deuen, potser, clavarhi
a qui nostre gran crim baxa a desfer?
-Sí, -responguéli Adam a sa muller;-
solden, damunt l'enclusa de la serra,
la cadena d'amor
que ¡ay de mi! Un dia la perduda terra
lligava al Criador.-
22 de març
Tanquam leones ignem spirantes
ab illa mensa recedamus.
(ST. JOAN CHRYS.)
Sortiré del tabernacle
com l'Apòstol del Cenacle,
com Moysès del Sinahí.
Oh presoner del sagrari,
jo vull ferme incendiari,
mes de vostre amor diví.
D'exa amor que m'assoleya
voldría ferne una teya
que ilumine'l món pervers:
vull ferne antorxa sagrada,
que ab sa immensa flamarada,
incendíe l'univers.
23 de març
A JESÚS EN LA CREU
Quis fecit hoc? Fecit amor.
(ST. BERNAT.)
Quan contemplo la vostra fesomía
per hont transpira l'ànima d'un Deu,
jo adormit en los braços de María,
jo elevat en los braços de la Creu:
quan de peus y de mans ¡ay! vos obiro,
oh dolç Jesús! en dura creu clavat,
quan vostre Cor amorosíssim miro
ab una llança obert de bat a bat;
quan com Tomàs entrant per la ferida
veig lo món de l'amor en vostre pit,
y com un paradís en sa florida
puch contemplar a pler vostre esperit;
quan al morir veig que abaxau la testa,
a l'home ingrat per darli un bes d'amor,
morint ab Vos mon esperit contesta:
Jesús, qui no us estima no té cor.
24 de març
Alleluia.
La fè es l'alba serena de la Gloria,
la Gloria es lo migdia de la fè;
la fè en que visch sía la fè en que moria,
y esquinçada la fosca mortuoria,
aleluya, aleluya cantaré.
25 de març
LA MORT DEL LLEÓ
Quis suscitavit eum
(GENES. 49, 9.)
Del món, quan ha fet presa, per set vegades
torna a rugir
lo Lleó del Calvari, y en la Creu dura
s'es adormit.
Si era sòn ò no ho era, nos ho diríen
los seus butxins;
diríansho la llança, llança terribe
que'l Cor obrí.
No té sanch a les venes y'n brolla encara
son ample pit.
Es mort! Es mort! miràulo... ¿De què tremolen
sos enemichs?
Al lleó lo desperta de la lleona
l'aspre rugit;
a Jesús lo dexonden, Verge María,
vostre sospirs.
26 de març
Jam lucis orto sidere.
Nostre Senyor Jesucrist
ressucita enguany molt trist
de la negra sepultura;
veu que no ha ressucitat
¡ay! ab ell l'humanitat
que de la mort es pastura!
27 de març
Spetiosus forma.
La de vostre front
quína boniquesa!
La de vostra veu
oh quína dolçor!
La de vostre esguart
quína gentilesa!
¡oh! quin paradís
lo de vostre Cor!
28 de març
Jesu dulcedo cordium.
L'home pren abans lo fel
de qui de Vos lo desvía,
que no pas la vostra mel,
Jesús de l'ànima mia.
Mes jo vull pendre de Vos
afins lo fel y vinagre,
que d'eix món mal amorós
lo més dolç m'es lo mes agre.
29 de març
Mes esperances florides,
no sé pas si granareu;
més m'estim vèureus marcides
si no heu de granar per Deu.
30 de març
MA FLOR D'AMOR
Caderneres d'aquest món
que voltau la floravía,
la seva flor no toquèu
qu'es coronada d'espines.
La flor d'amor
si volant l'haguesseu vista,
la flor d'amor.
Si voleu venir ab mi,
un esqueix vos ne daría,
nascut al Cor de Jesús,
florit al Cor de María.
La flor d'amor
si volant l'haguesseu vista,
la flor d'amor.
31 de març
Ab lo pecat vé l'hivern,
y ab Jesús la primavera;
be ho sabs tu, mon pobre cor,
quin es lo sol que t'alegra.
ABRIL
1 d'abril
DIA DEL COMBREGAR GENERAL DELS IMPEDITS
AL SANTÍSSIM VIÀTICH
Quan veniu a dar conhort
al pobre malalt que us crida,
y a qui braceja ab la mort
volau a darli la vida,
més d'un front ensoperbit
no's dobla com alguna hora...
Ay! los aucells de la nit
no veuen sortir l'aurora!
2 d'abril
L'ANUNCIACIÓ DE NOSTRA SENYORA
En sa cambreta de Nazareth
prega la Verge, prega y sospira,
a la finestra té un roseret
que sos ulls reguen quan lo cel mira.
Un dia un Angel ne veu baxar,
y una poncella que mai s'obría
mira en ses branques esbadellar,
quan li diu l'Agel: Ave María.
3 d'abril
Les glorioles terrenes
són de vidre volador;
lo que Deu dona a mans plenes,
de sa gloria per estrenes,
es més que montanyes d'or.
4 d'abril
Qui més hi fa més hi pert
en aquesta vall de llàgrimes;
mes si es per Deu lo treball,
qui més hi fa més hi guanya.
5 d'abril
Un niu de rossinyols en mon cor nia,
voldríen refilar càntichs de mel,
mes sospirants los diu l'ànima mia:
Callàu, callàu, ja cantarèu al cel,
ja cantarèu en los soleys que anyoro,
quan veuré mon amor de fit a fit;
ací en la terra hont desterrada ploro,
los refilets me donen més neguit.
6 d'abril
Vertetur in diem.
Qui a Deu estima sempre es feliç,
fins en les penes troba alegría:
la nit li porta l'alba del dia;
la vida, l'alba del Paradís.
7 d'abril
Vora la mar hi ha un santuari,
y a l'anarmhi a agenollar,
vegí la mar del sagrari
més ampla que l'altra mar.
8 d'abril
CANÇÓ DELS OCELLS
¡Com canten los aucellets,
com canten i riuen!
¿ab sos cants y refilets
sabeu lo que diuen?
Diuen: benhaja qui'ns peix,
qui'ns peix y'ns abeura,
a l'un a l'ombra d'un teix,
a l'altre dins l'heura.
Dona a tots un gra de blat,
de nit una fulla
sols per fernos de teulat
si'l llitet se'ns mulla.
A la merla un floviol,
al tort una lira,
y un violí al rossinyol
que sempre sospira.
Caramellayres boscans
sols sabem cantarlo.
¡Oh ditxosos los humans
que sabeu d'aymarlo!
9 d'abril
Gratia pluvia est.
(ST. AGUSTÍ.)
Es una pluja suau:
qui's fa vall humil, la copsa;
qui's fa montanya d'orgull,
no'n tastarà ni una gota.
10 d'abril
Sub umbra illius...
D'Aquell que he tant desitjat
asseguím un dia a l'ombra.
¡Que'n són d'hermoses ses flors!
Sa fruyta ¡que n'es de dolça!
y sa brancada en lo cel,
¡oh quina immensa corona!
11 d'abril
¿Me dius si tinch voluntat?
ne tenía y la doní,
la doní a mon Estimat
que vol y desvol per mi.
12 d'abril
Aurum sub malleo magis
dilatabitur.
(ST. AGUSTÍ.)
Dexàume encara passar
sota'l martell de la prova;
mallàu y tornàu mallar,
fins a fer ma ànima nova.
Dàu a algú més lo plaher,
jo per Vos que pene y moria,
cada pena m'ha de ser
un grahonet de la Gloria.
13 d'abril
Innixa sursum.
Quis me separabit a charitate Christi?
Les amors de que l'ànima s'abeura
les cerco, bon Jesús, en vostre pit;
¿ahont s'abraçarà la toria d'eura
sinó a l'arbre florit?
14 d'abril
La malaltia que tinch
benehit qui me l'ha dada;
les malalties del còs
són medecines de l'ànima.
15 d'abril
Jesús, abans que'l mirarvos,
pèrden mos ulls la claror:
ans que dexen d'alabarvos,
a mos llavis dàu secor;
ans que dexe d'estimarvos,
déxe de batre'l meu cor.
16 d'abril
LO PATROCINI DE SANT JOSEPH
Ab vostra vara florida
tocau los cors d'un a un:
tocàu lo meu ja difunt
y, tornant de mort a vida,
se'n volarà cel amunt.
17 d'abril
Més d'un clavell hi riu
en ma clavellinera;
¿per què l'adagi diu,
una flor no fa istiu,
ni dues primavera?
Jesús, veníuhi Vos,
veníuhi Vos, María,
que si hi veniu tots dos,
diré a l'Empiri hermós:
Ta primavera es mia.
18 d'abril
Entre dues ribes florides
com davalla lo riu a la mar!
Si'l pecat no les ha enterbolides,
tal fluexen al cel nostres vides
entre mig del sofrir y l'amar.
19 d'abril
Des que Jesús ha lligat
la meva ànima a la seva,
quan se fa sa voluntat
me sembla que's fa la meva.
20 d'abril
Da mihi hanc aquam.
Ja que l'aygua d'aquest món
té la sentor tan amarga,
jo cerco l'aygua del cel,
mes es en lo cel hont raja!
Oh font dolça de l'amor
que la set del cor apagues,
ja que'l cel es tan amunt
¿per què la vida es tan llarga?
21 d'abril
Viæ Sion lugent.
S'esborra'l camí misser
que a l'amo y al masover
duya a temples y capelles.
Ay! per qui'l dexa esborrar
també s'esborra'l d'estrelles
que al cel solía guiar.
22 d'abril
Quid erit in Patria?
¿Ab quíns bonichs Deu enjoya
lo bri de lliroya
que dura un matí?
¿Ab quíns bonichs la vidalba?
Diríeu que l'alba
dels seus la guarní.
¿Què darà a l'ànima pura
que fins a l'altura
segueix son perfum?
¿Què darà a qui com un ciri,
per Ell, en martiri,
d'amor se consum?
23 d'abril
Factus obediens usque ad mortem,
mortem autem crucis.
Mar y vents vos obehexen,
mes vos obehir voleu,
y obehiu a Deu y als hòmens
fins a morir en la Creu.
24 d'abril
Disce pati.
En terra'l sembrar,
al cel lo cullir;
ací lo plorar
allí lo cantar;
en terra patir
per al cel gosar.
25 d'abril
A LA VERGE DE MONTSERRAT
A tres dits del cel,
María, heu pujada,
a qui hi vol venir
mostrantli l'escala.
Al més animós
li dau vostres ales,
per pujar al cim
ab una volada.
26 d'abril
EN LA PRIMERA PLANA D'UN ÀLBUM
¿Fondre no veus la vanitat humana
com borralló de neu?
Si tu dels serafins vols ser germana
y viure eternament al costat seu,
de ton cor bell en la primera plana
escríuhi sols un nom: lo nom de Deu.
27 d'abril
Volabo et requiescam.
Mon Deu ¿per què dàreu ales
a nostre cor amorós?
¿Per què li dàreu les ales
sinó per volar a Vos?
28 d'abril
Ruit mundus, si ruit,
cur non migras?
(ST. AGUSTÍ.)
Tu que enfangat en la humana desferra,
no axeques mai les mirades al cel,
quan la mort vinga a arrencarten d'arrel,
te quedaràs sense'l cel ni la terra.
29 d'abril
Cànta, busqueta rossinyolera,
tu que ets parenta del rossinyol,
ara qu'arriba la primavera
cànta y refila de sol a sol.
Si jo sabía tes refilades,
si jo tenía ta dolça veu,
desvetllaría les encontrades
tan adormides ¡ay! per son Deu!
Diría als hòmens: L'alba s'acosta,
miràu qui envia la llum al món.
Diría al vespre: La llum es posta,
miràu aquella que may se pon.
Miràu l'Estrella, la de María,
y al que du als braços Infant diví,
y matí y vespre, de nit y dia,
Gloria in excelsis cantàu ab mi.
30 d'abril
Redemptrix captivorum.
Vos sou lo sagrat Navili,
que d'esta vida en la mar,
veyent a l'home enfonzar,
li vingué a donar auxili.
Per no dexarlo en l'exili
condemnat a mort cruel,
Esther del nou Israel,
lo deslliura de cadenes,
y de les platges terrenes
se'l ne porta a les del cel.
MES DE LES FLORS
1 de maig
Escoltàu lo que vos diu
l'Hermosa de les hermoses:
-A mon roseret veníu,
veníu a collirhi roses.
Rosades les trobarèu
de les llàgrimes que ploro,
veyent lluny del roser meu
a mos fills que tan anyoro.
2 de maig
Les dolces olors
de totes les flors
dins un encenser aplegar voldría,
sols per encensar
vostre hermós altar,
de dia y de nit,
aquest maig florit,
oh verge María.
3 de maig
L'ASCENSIÓ DE N. S. JESUCRIST (1)
Ascendente florebunt.
Quan ja de la terra
Jesús se'n volaba,
lo cim de la serra
s'enfarigolava.
L'herbeta axerida
de sos peus exida,
de flors s'esmaltà.
Abelleta, vòla
per la farigola,
abelleta, vòla
pel farigolar.
Ab ses mans matexes
la Verge'n cullía,
semblàvenli dexes
del Fill que partía.
Hi troba, en sa ausencia,
de Jesús essencia,
la seva hi posà.
Abelleta, vòla
per la farigola,
abelleta, vòla
pel farigolar.
(1) Aquesta composició ha sigut
posada en música pel
mestre J. Borràs de Palau ab lo títol de La Farigola,
completada per l'autor ab aquesta estrofa:
Des d'aquell sant dia
de l'Ascensió,
tapiç de María
se diu lo timó.
La terra abrigada
d'exa empaliada,
quina festa fa!
4 de maig
Ecce Crucem Domini.
Lo campanar corona la capella,
corona'l campanar la santa Creu,
com té l'atzur per march, sembla una estrella
que, per durme a camí, m'envía Deu.
Oh Creu de Jesucrist, guía mos passos,
que del desert del món ne vull sortir.
Oh Creu de Jesucrist, òbrem los braços;
que hi dèu ser dolç lo viure y lo morir!
5 de maig
Non poscentibus offert.
María, de vostre Cor
Deu n'ha fet son mirador;
quan des d'ell los hòmens mira,
los torna en pluja d'amor
si li envíen núvols d'ira.
6 de maig
LA ENCARNACIÓ
Dum esset Rex accubitus suo...
Fasciculus mirrae dilectus meus mihi...
Estant lo Rey en son reclinatori
mon nart dexà sentir sa dolça odor,
que del bell mig del trino consistori,
com dantli seguitori,
de cel en cel va atràurel a mon cor.
Y'l porto en ell com hostia en lo vericle,
y es mon amat per mi
de mirra un bell fascicle,
un rahím de les vinyes d'Engaddí.
7 de maig
Quasi stella
Verge María, Estrella de la mar,
de la maror del món al recalar,
guardàume de naufragi.
Guiàume al cel, oh Estrella del matí,
Vos que del jorn diví
sou l'amorós pressagi.
8 de maig
Omnia flumina intrant in mare.
Que espigues té'l camp!
que herbetes la prada!
y fulles y brins
lluheix la rosada.
Quants són los brillants
d'exa argentería?
Més són les virtuts
que hi hà en Vos, María.
La platja be'n té
de granets d'arena,
d'estrelles lo cel
en la nit serena,
de gotes la mar,
de raig d'or lo dia.
Més són les virtuts
que hi hà en Vos, María.
9 de maig
Areola aromatum.
Vos sou la divina Ayrola
hont lo diví Especier
plantà la fresca viola
del celestial violer.
Hi plantà la setelía
y'l lliriet de Nadal
y herbes de Santa María
remeyeres de tot mal.
Espígols y regalecies
Vos donau des de llavors,
y a qui no en vol les especies
li'n regalau les olors.
10 de maig
PRESENTACIÓ
Lumen ad revelationem gentium.
De bat a bat lo temple avuy se us obre,
pel camí de Bethlem quan vos ha vist.
Entràu, entràuhi, aurífich canalobre;
vostra llantia divina es Jesucrist.
11 de maig
BELL MORIR
Somreya morint
un llech bernabita,
sirvent de Jesús
y amant de María:
-¿Per què somriheu?-
Un monjo li crida;
-sant era Bernat
y la mort temía.-
Lo llech li respon:
-¿Voleu no somriga,
si tinch al costat
la verge María?-
12 de maig
A L'ESPERIT SANT
Sub umbra alarum tuarum.
A l'ombra suau de vostra ala dolça
quí hi pogués dormir,
quí hi pogués dormir!
y com passarell en son niu de molsa,
cantar y morir,
cantar y morir!
13 de maig
PENTECOSTÉS
L'Esperit Sant en l'ànima reposa
com papalló daurat sobre la rosa,
com blanch tudó en son niu.
Oh papalló diví, veníu a extendre
les ales d'or sobre mon pit; veníu,
colom del cel, a encendre
tota la terra en vostre dolç caliu.
14 de maig
Vos sou del Sant Esperit
Reliquiari,
puix al mig de vostre pit
volgué estojarhi
lo tresor de l'infinit.
15 de maig
Et eris quasi hortus irriguus.
(Is. 58-II.)
María, font d'aygua pura
que devallau de l'altura,
nostres cors amorosíu.
Sense Vos l'ànima humana
es una terra secana;
mes si vostra amor hi riu,
es un hort de regadiu.
16 de maig
Curremus in odorem
unguentorum tuorum
(CANT. I.)
Oh celestial Poncella,
que ompliu d'aroma los jardins del cel,
voldría ser abella
per durli vostra mel
al rusch del món, sedent de mel novella,
y sempre, sempre amarguejant de fel.
17 de maig
A MARÍA
Cui comparabo te?
(GEREMÍES 2-13.)
Si us comparo a l'aurora que esgrana
son cinyell de brillants per la plana,
Vos sou més hermosa;
si us comparo al colom que voleya
cap al cel que d'amor l'assoleya,
sou més hermosa.
Si us comparo a la rosa florida,
sou, oh Rosa en lo cel esbandida,
més blanca i més vera.
Sobre'ls àngels altíssima i noble,
no hi hà cel qui la testa no us doble,
sols Deu vos supera.
18 de maig
Forta Judith, oh María,
a nostre socors veníu,
qu'altre Holofernes altiu
vostra Betulia sitía.
Qui lliga l'Esglesia santa
es lo mateix Llucifer,
desenvaynàu vostre acer
y quedarà triomfanta.
19 de maig
Ego quasi Terebintus
extendi ramos meos.
(ECL. 24-22.)
Terebinte, vostres rames
oh que lluny les exteneu,
les exteneu fins als Angels,
les exteneu fins a Deu.
Extenèules fins als hòmens,
emmantellàulos, si us plau,
no'n farà presa'l diable
de lo que Vos abrigau.
20 de maig
Vos sou la terra sagrada
no llaurada,
que, sense humana llevor,
produhía
la gentil espiga d'or
de la Santa Eucaristía
21 de maig
Lo Senyor es ab Vos.
Deu a les ànimes belles
de sa gracia les rubleix,
mes a Vos que sou entre elles
la lluna entre les estrelles,
vos omplí de si mateix.
22 de maig
LO POETA A LA VERGE
-Mare estimada, dàumela Vos
de l'Evangeli la perla fina;
donàumel vostre Fillet hermós,
puix d'exa perla sou la petxina.
LAVERGE
-Jo, de l'Altíssim perlera mar,
la perla't dono de l'amor meva,
mes en or verge s'ha d'encastar,
y n'està sense l'ànima teva.
LO POETA
-D'aquexa perla, puix sou l'or fi,
dàume l'escrini, verge María;
si vostra falda fes de coixí,
a mon estable Jesús vindría.
23 de maig
A LA VERGE DE LOURDES
Vos l'ensarmenta un roser de garlanda,
gentil María, la vostra capella,
ab una branca de roser per banda
que vostre angèlich somrís esbadella.
A vostres peus los infants s'agenollen,
vos fan l'aleta verdums y cardines;
d'aygues y boscos murmuris que brollen
semblen versicles d'un cant de matines.
Coloma blanca, dels traus d'exa Roca,
del cel finestra que en terra se bada,
fèune sortir, per tothom qui us invoca,
l'aygua que anyora l'Europa assecada.
24 de maig
CORPUS CHRISTI
Infantó, bel infantó,
que davant la processó
vas sembrant flors de ginesta,
per un Angel te prenguí
que'n sembrava aquest matí,
tan bon punt l'alba sortí
davant lo sol d'exa festa.
25 de maig
RECORT DE LA VETLLA NOCTURNA
Solet vos hi estau a dintre'l Sagrari,
Jesús amorós,
solet vos hi estau, com dalt del Calvari,
mes jo estaré ab Vos.
Jo ab Vos vetllaré; la llantia apagada
mon cor suplirà;
jo ab Vos vetllaré del vespre a l'albada,
d'avuy a demà.
Y un any y un altre any, vindré fins que moria,
de vespre y matí;
ja'n faré el capdell a dalt de la Gloria
dels somnis d'amor que filo ara ací.
Capella de la Sanch, del Pi, 9 d'Abril de 1893.
26 de maig
Pro nobis egenus factus est.
(ST. PAU.)
La presó del tabernacle
n'es tancada ab rexa d'or:
lligat ab fortes cadenes
allí tinch mon Aymador.
Aqueix matí de bella hora
jo plorava de tristor,
de tristor y d'anyorança,
¡vàlgans la Verge, quin plor!
Té fam y set de que l'aymen,
no troba més que fredor.
Com es presoner y pobre
de menyspreus aplegador,
trau una mà de la rexa,
demana almoyna d'amor;
no tenía rès per darli,
fíuli almoina del meu cor.
27 de maig
De la presó del Sagrari
voldría ser presoner,
ab vostre amor per cadena,
y ab Vos per escarceller.
28 de maig
Hoc testamentum est in sanguine
meo.
Volguereu fer testament
a l'acabàrseus la vida,
y us recordareu de mi
que per la terra'm moría.
Perque no morís de set
me dau vostra sanch divina;
perque no morís de fam
me dau vostra carn puríssima
en la taula de l'amor
de la santa Eucaristía.
29 de maig
Requievit in tabernaculo meo.
Com tenda d'un sobirà
quan lo sagrari's bada,
dels Angels la voladuria
me deya en dolça canturia
que cel amunt ressonà:
Jesús es allà
Jesús es allà.
Quan en mon cor que s'obrí
reposà l'Amor diví,
més a prop de mi y més cèlich
refilava'l chor angèlich
que mos somnis condormí:
Jesús es ací,
Jesús es ací.
30 de maig
Com passarell solitari
presoner en gàvia d'or,
jo us veig a dintre'l Sagrari
presoner de nostra amor.
En exa presó tan bella
prop de Vos posàumhi près,
i tancàune la portella
perque no en puga eixir més.
31 de maig
NOSTRA SENYORA DEL SAGRAT COR
En terra a l'home seguir voldría
lo Deu altíssim del Sinahí.
Oh, magnífical, ànima mia
peus no tenía,
jo li'n doní.
Si tingués braços l'abraçaria
dalt del Calvari hont vol morir .
De sanch ab llàgrimes regar voía,
tes oliveres, Getsemaní.
Oh, magnifical, ànima mia:
uls no tenía,
jo li'n doní.
Amar, amarnos de cor volía
d'amor sens mida, d'amor sens fí.
Oh, magnifical, ànima mia:
Cor no tenía,
jo li'n doní.
MES DEL SAGRAT COR
DE JESÚS
1 de juny
SÍMIL
Sicut arcus in medio nebulae.
Aprés de la tempesta axafadora,
sovint, com una ullada de l'aurora,
un raig de sol esquexa
lo rúfol nuvolat,
y ab cèlich iris dexa
lo cel hermós faxat.
Aprés qu'ab la tempesta sanguinosa
lo Gòlgota s'arrossa,
un Cor badar-se com un lliri he vist;
d'aygua y de sanch en pluja se desfeya
y dels set sagraments l'Iris somreya,
l'iris bell de l'amor de Jesucrist.
2 de juny
QUASI VITIS
Un sarment hi hà al calvari
que diu a tot pelegrí:
Vina a seure a la meva ombra
y embriàgat de mon vi.
Lo rahim que a tots regala
es millor que'ls d'Engaddy,
que la serment es María,
lo rahim son Fill diví.
3 de juny
Sequens me sedisti lassus,
tantus labor non sit cassus.
Tot plorant lo bon Jesús
segueix los passos de l'ànima,
per masíes i ciutats,
d'encontrada en encontrada.
Va trucant de cor en cor,
com pobret de casa en casa,
si pochs lo dexen entrar,
més pochs li donen posada.
Quan los dius que's mor de set,
li donen fel i vinagre,
y ¡quins sospirs de tristor!
y ¡quins plors fa d'anyorança!
Les espines del camí
esquexen sa vesta blanca
que va perden a borralls
com l'anyell sa fina llana.
Esquexats estan sos peus,
les seves mans esquexades,
y ¡ay! esquexat lo seu Cor,
aqueix Cor que tant nos ayma.
4 de juny
JESÚS ALS HÒMENS
Omnes sitientes venite ad aquas.
(IS. 55-I.)
Los que teniu fam
veníu a mon Cor,
qu'ací trobarèu
lo fruyt de la vida;
los que teniu set,
venía a mon Cor,
qu'ací trobarèu
la font de l'amor.
5 de juny
Quan dilecta tabernacula tua,
Domine.
(PSALM. 48.)
¡Que be s'està, Jesús, en vostres tabernacles,
quan de la Gloria a onades s'hi vessa la dolçor!
Ací de vostra gracia se veuen los miracles:
val més un dia al temple sentir vostres oracles,
qu'ohir mil anys debatre la terrenal maror.
¡que be s'està, Jesús, a dintre la ferida
de vostre Cor dolcíssim a mon amor obert!
En esta celda mística se sent volar la vida:
la terra ab son desvari marejador s'oblida,
sentint d'Angels y vèrgens lo celestial concert.
6 de juny
Fecisti nos, Domine, ad te, et
inquietum
est cor nostrum donec requiescat in te.
(ST. AGUSTÍ.)
Lo meu cor en sa volada,
com una agulla imantada,
volava d'ací y d'allà;
vos vegé una matinada
y en vostre amor reposà.
L'abella cerca la rosa;
cerca la basa'l carreu;
la llum de l'alba, l'alosa;
lo cor de l'home reposa
sols en lo cor de son Deu.
7 de juny
Lo despertarse dins l'eterna flama,
foragitat del Cor de Jesucrist,
obrir los ulls al fons hont no s'ama...
¡quin despertar tan trist!
Jesús, Jesús amable,
si per rentar mon esperit terrós,
me llançau a la pena perdurable,
almenys, almenys no m'allunyèu de Vos!
8 de juny
PARCE, DOMINE
De cada santuari
Jesús sagramentat
ne fa místich Calvari
hont viu crucificat.
Per tot hi hà fonts de vici,
per ço per tot arreu
la font del sacrifici
s'adolla del Cor seu.
Per tot com una mare
que excusa'l seu infant,
diu: -Perdonàulos, Pare,
no saben lo que's fan.
9 de juny
AL COR DE JESÚS
De sants y santes dolç breviari,
jo vull llegirte de dia y nit;
de Deu que estimo reliquiari,
jo vull penjarte sobre mon pit;
arpa sagrada de sò dolcíssim,
jo't vull extrènyer sobre mon cor;
de l'hort dels Angels lliri puríssim,
véssa en mos càntichs la teva olor.
10 de juny
Quedeme y olvideme
y el rostro recliné sobre el Amado.
(ST. JOAN DE LA CREU.)
L'he trobada en aqueix Cor
la fontana de l'amor
d'aygua fresca y regalada;
aprés que l'aygua beguí,
fontana endins me n'entrí
hont no té l'Angel l'entrada.
En lo bell mig d'aquest Cor,
trobí la mar de l'amor,
y'm llancí dintre l'onada.
¿Naufraguí ò no naufraguí?
Jesús, Vos sabeu de mi;
jo per Vos me'n so oblidada.
11 de juny
Passer invenit sibi domum.
(PSALM. 83.-5.)
La tribulació me ve a visitar;
¿per rèbrela be, jo còm ho faría?
ab aspre carés quan la veig entrar,
me poso a la mà de qui me l'envía;
si creix la maror,
me poso en son Cor.
12 de juny
Inveni quem diligit anima mea.
A la creu me'n so pujada,
y a Jesús hi so trobat,
y ab una mà desclavada
sobre son Cor m'ha abraçat.
Sobre son Cor m'ha abraçat,
y l'abraç encara'm dura,
y'm durarà la dolçura
per tota l'eternitat.
13 de juny
ALES
His ad ethera.
Jo alçava la maneta a les estrelles,
quan era xich com un esqueix d'hisop;
atènyer somniava les més belles,
¡les veya tan aprop!
Ara so vell, mes de tan altes roses
encara, encara lo desig me puny,
mirarme quan les veig tan amoroses;
mes ay! les veig tan lluny!
¿Del cel hermós per què'm mostrau les gales,
si no'm dexau a sos jardins pujar?
Oh mon Deu, oh mon Deu, dàume unes ales,
ò prenèume les ganes de volar.
14 de juny
Puteus aquarum viventium.
¿Doheu que vinga a pouar
en la font que al Cor teniu?
No es font d'amor, sinó riu;
no es riu d'amor, siní mar
hont me voldría anegar.
15 de juny
Ex corde vita procedit.
(PROV. 4.-23.)
Un dia a la mort diguí:
-¿Hont es la font de la vida?-
Respongué: -Mírala allí;-
y en un Cor obert vegí
adollarse una ferida,
y'l llavi encès hi posí.
16 de juny
Janua coeli.
Puix del Cor de Jesucrist
portera'n sou, oh María,
obríume l'entrada Vos
y tancàume la sortida.
17 de juny
Haec requies mea.
No'm cerquèu dins la ciutat;
fugint del món temptador,
de posada he canviat
a la Llaga del costat
de Jesús Nostre Senyor.
Amichs que cercau posada,
veníuhi d'ayre, veníu;
si hi tingués l'Angel l'entrada,
dexaría l'estelada
per fer dins ella son niu.
18 de juny
A moris est incendium.
Com una tendra poncella,
vostre Cor, quan s'esbadella,
dexa ploure a sos butxins
rosada blanca y vermella
de perles y de rubins.
La llança s'hi envermellía
com lo ferre en lo fornal;
y'l gran foch que hi romanía,
si al món baxàs, ne faría
un fogaró universal.
19 de juny
Plus bibo, plus sitio.
(ST. BERNAT.)
Proví tes aygues un dia,
¡oh Cor del bon Jesuset!
De la mar l'aygua bevía;
com més bevía, més set.
20 de juny
Ecce sto ad ostium et pulso.
(APOC. 3.-20.)
"Trucàu y se us obrirà"
me diheu Vos a tota hora;
per ço truco a vostre Cor,
¿me n'obriríeu la porta?
So un pobre que vaig pel món
de l'amor captant l'almoyna.
21 de juny
SANT LLUÍS GONÇAGA
A UN JOVE
Si d'un àngel vols la guia,
per volar al Paradís,
prèn les ales de Lluís
que es un àngel de María.
22 de juny
Cor contritum...Deus, non despicies
(PSALM. 50-.19.)
Fugint de Vos, ¡que n'he perdut de passos!
Perdó, perdó, mon Sobirà Aymador;
cobríume de cadenes y de llaços,
mes, síen mes cadenes vostres braços,
y sía ma presó lo vostre Cor.
23 de juny
COR UNUM
Ubi unitas ibi perfectio.
Los primers cristians teníen sols un cor,
mes era lo Cor vostre;
Jesús, quan vostre Cor sia també lo nostre,
dels primers cristians tindrém la germanor.
24 de juny
Si semel introisset in interiore
Jesu.
(P. SARIN.)
Oh niu d'amor, oh tàlam de caricies
de mon Espòs diví,
l'humanitat demana al fanch delicies
y'n té la font aquí.
Ah! si sabés a l'ombra de ses ales
que hi fa de bon estar!
Oh, si volgués a les empírees sales
per exa porta entrar!
25 de juny
SANT JOAN BAPTISTA
Quan del grà d'or l'espiga es plena
cap a la terra abaxa'l front.
L'home també, mes si s'omplena,
Jesús, de l'or de vostra mena,
es vostra mà qui cull l'espiga,
y en vostre pit, com dolça amiga,
de vostra amor va a fer la sòn.
26 de juny
Schola cordium.
L'escola de l'amor es lo Calvari;
veníu a estudiarhi,
tindrèu per llibre'l Cor de Jesucrist;
sanch seva són les lletres precioses,
mig lletres y mig roses;
cap llibre tan hermós lo món ha vist.
27 de juny
Aliis tua plaga medetur.
Oh Jesús, en vostre Cor
rebereu ampla ferida,
per obrir a nostres mals
ampla font de medicina.
28 de juny
Aperi mihi.
¡Si vostre Cor se m'obrís,
se m'obrís per darme entrada!
Oh cancell del paradís
de l'ànima enamorada,
jo en ta porta vull trucar
desde'l matí a la vesprada;
si no m'hi dexen entrar,
moriré a la portalada!
29 de juny
Venite ad me omnes.
Veniuhi tots al cel d'aquesta vida
los que en lo món patiu;
del cor d'un Deu a dintre la ferida
l'Amor hi està catiu.
Jesús, Jesús, si als hòmens jo
podía
mostrar aqueix nou món;
si n'hi portàs un sol, no envejaría
la gloria de Colon.
30 de juny
Jesucrist pujà al Calvari,
com Moysès al Sinahí,
una llei a promulgarhi
que, clau d'or del santuari,
a la terra'l cel obrí.
Humanitat, ressucita:
la lley del Deu de l'amor
no està, com l'israelita,
en taules de pedra escrita,
sinó d'un Deu en lo Cor.
JULIOL
1 de juliol
De mihi bibere
(JOAN 4.-2)
Entre les quatre llagues ab que ens crida,
Jesús, lo vostre Cor adoradís,
he pres la del costat, fresca y florida,
per la font de la vida,
en mig dels quatre rius del paradís.
2 de juliol
VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA
Respice stellam.
Jo del camí hermós del cel
seguía la carretera,
quan "Vina"'m digué un estel,
y m'ensenyà la drecera.
María, l'estel sou Vos,
que nit y dia m'aclare;
mes lo camí es borrascós,
dàume la mà, dolça Mare.
3 de juliol
Quam laetus est.
quem visitas!
Aquest matí, joliu, joliu,
m'escometé'l Fill de María,
ab sos ditets lo pit m'obría,
y'm tragué'l cor que alabatía
com un aucell que's trau del niu.
4 de juliol
Quid lucidius sole?
(ECLI. 17.-30.)
Quan del sol pert la claror,
lo dia en la nit s'amaga;
Sol d'eterna resplador,
la terra sens vostra amor
fora un astre que s'apaga.
5 de juliol
Ecce te pulchra es...
A l'Esposa dels cantars
l'Espòs així li parlava:
-Que hermosa ets, amiga meva,
que hermosa ets, oh ma germana!
si hermosa per la ignocencia,
mes hermosa per la gracia.
Ets l'Arca del Testament
de dins y fòra daurada,
de fòra hermosa del còs,
de dins hermosa de l'ànima.
Si tos ulls són de colom,
ta gallardía es de palma.
Que hermosa ets, coloma meva,
que hermosa ets, oh ma germana!
Vina del Libano, vina;
vina, seràs coronada.
6 de juliol
A SOR EULARIA ANZIZU
Quasi columba nidificans.
(GEREM. 48.-28.)
Oh coloma perseguida,
ja has trobat ton colomar;
ja has trobat, cerva ferida,
la dolça font de la vida
que't feya tant sospirar.
Un bri de llum tu ovivares,
la llum se't tornà un estel,
com los tres Reys t'hi guiares,
y aqueix portal, quan hi entrares,
te sembla'l portal del cel.
7 de juliol
Dulcia non meruit qui non
gustavit amara.
(BUCCHELERUS.)
Qui no tastarà les penes
en esta vall de dolors,
en les altures serenes
no tastarà les dolçors.
8 de juliol
FLORS A MARÍA
Vespere floret jasminus.
A l'ombra d'un gessamí,
mirava un matí
l'estel de l'albada;
cada flor era un estel,
y'l vert cobrecel
era una estrellada.
Jo mirava més joyós
la del cel blavós,
per entre les branques,
com cercant al Jardiner
que tan alt verger
sembrà de flors blanques.
Un aucell que's desvetllà
les flors espolsà
damunt de ma testa,
y jo deya al gessamí
que'm posava a mi
son vestit de festa:
Si jo fos lo ram florit
que guarneix la nit
ab sa pedrería,
faría ploure mes flors,
com tu, a voliors,
al front de María.
9 de juliol
A JESÚS
Veni in hortum meum.
(CANT. 5.)
Lliriet florit,
Roseret rosat,
de perles guarnit,
de flors carregat.
Per tot jo us oviro,
per tot jo respiro
la divina essencia
de vostra presencia.
De les valls, oh Lliri,
Rosa de l'empiri,
floríu cada dia
dins l'ànima mia,
Siàu benheit,
siàu estimat,
Lliriet florit,
Roseret rosat.
10 de juliol
Lo vostre dolç sagrari
es per mi lo bescambi de l'amor.
Fins ara a cambiarhi
portí mots de glosari,
avuy jo vinch a cambiar mon cor.
11 de juliol
Per qui té l'Amor al cel,
¡que anyorívola es la terra!
Mes a Deu que m'hi desterra
no li diré pas cruel.
A l'estel que hi veig somriure
apar que li sento dir:
La terra es sols per morir,
mes lo cel es fet per viure.
12 de juliol
Convertisti planctum meum
in gaudium mihi.
Oh quina dolça alegría
la que naix en lo dolor!
Es una rosa d'olor
que en lo Calvari se cria
y floreix en lo Thabor.
13 de juliol
CASTELLUM
In quo intravit Jesus.
(ST. BERNAT.)
Deu s'ha format un castell
de Sèforis en la serra,
per conquerir l'ampla terra
fortificantse dins ell.
Li donà mur de puresa,
per fosso l'humilitat,
per torra una caritat
com may se n'havía encesa.
Deu la terra conquistà
ab lo Castell de María,
y si en ell se refugía
l'home'l cel conquistarà.
14 de juliol
Es lo pecat la llaga antiga y nova
que en vostre Cor, que l'ànima me roba,
y en vostra mà y en vostre peu s'obrí;
es lo pecat la mà que les renova,
y jo ¡vil pecador! so lo butxí.
15 de juliol
SANTA ANGELA DE FOLIGNO
Un dia jo plorava avergonyida
davant de Jesucrist cucificat;
passaven a ma vista enterbolida
los dies de ma vida,
y no'n passava ¡ay! un sens pecat.
Era una horrible lepra ma llureya,
de cap a peus rajava d'infecció;
dintre mon còs la pobra ànima jeya,
de la fortot que feya
s'engendrava a l'entorn la corrupció.
De un a un mos membres acusava,
y en tots, confosa, m'acusava a mi;
des de la porta de l'infern mirava
del cel la porta blava,
quan de colp trasportada m'hi trobí.
16 de juliol
LO TRIOMF DE LA SANTA CREU
Sanguis ejus super nos.
Sanch de Jesús, des de la creu,
sanch de Jesús, plovèu, plovèu.
Des que no copsa exa rosada,
tota la terra es assecada,
lo cor humà s'empedreheix,
l'enteniment s'enterboleix.
¡Ay! d'elegit perdent la faxa,
cap a la bestia l'àngel baxa!
Sanch de Jesús, des de la creu
sanch de Jesús, plovèu, plovèu.
Plovèu damunt de qui us adora,
plovèu damunt de qui us anyora,
sobre l'ingrat que us desconeix,
sobre'l dolent que us aborreix,
sobre'ls vassalls y sobre'ls nobles,
sobre les llars y sobre'ls pobles.
Sanch de Jesús, des de la creu,
sanch de Jesús, plovèu, plovèu.
17 de juliol
Ad vesperum fletus.
Los astres viuen de llum,
lo lliri viu de rosada,
mon pit vivía d'amor
y avuy se mor d'anyorança.
18 de juliol
Ad matutinum letitia.
(PSALM. 29.-6.)
Ja tornau ser mon amich,
Jesús de l'ànima mia,
dels amors lo més bonich,
dels cors lo de més valía.
19 de juliol
SANT VICENS DE PAUL
CANT DE L'ORFE
Pare nostre que estau en lo cel,
quan en terra mon pare's moría,
vaig girarme a l'altar de María,
com se gira la barca a l'estel.
¿Donchs ahont aniríen mos passos?
¿Cap ahont volaría'l meu cor?
Vos vaig veure, oh Jesús, en sos braços,
y axí us deyen ma veu y mon plor:
Pare nostre que estau en lo cel,
des que pares no tinch en la terra,
lo meu braç axí al vostre s'aferra
com l'abella a la bresca de mel.
Des d'avuy ja tindré qui m'ampare,
ja no trobo lo viure tan trist,
ja en Vos tinch, oh María, una mare,
y de pare'm farà Jesucrist.
20 de juliol
Considerate lilia agri
(MATH. 6.-28.)
Miràu los lliris com crexen
a vora'l riu:
ells no filen pas la roba
del seu vestit,
ells no cullen pas ses perles
ni son or fi,
y ni Salomó en sa gloria
va tan bonich.
21 de juliol
SANT LONGINO
Sicut balsamum aromatizans odorem
dedi
(ECLI. 24.-20.)
En la Judea hi hà un arbre,
un arbre olerós,
que té la soca de marbre,
les branques d'arbós.
A qui'l puny un raig envía
del bàlsam més fi,
del que enviareu un dia,
Jesús, a qui obría
vostre Cor diví.
22 de juliol
Sicut lilium.
Blanca y pura sou, María,
mare del Deu verdader.
¿A què jo us compararía?
A la blanca setelía
del diví setelier.
23 de juliol
Una creu m'ha regalada,
a la seva afaysonada,
mon Aymador;
es de fusta mal tallada,
mes aixís que l'he abraçada
se'm tornà d'or.
24 de juliol
Repleatur os meum laude, ut cantem
gloriam tuam tota die.
(PSALM 70.-8.)
Los pensaments que tingí
cap a Vos han pres volada,
del primer del dematí
a l'últim de la vesprada.
Vostres seràn los vinents,
vostra m'ànima sencera;
cullíu ab mos pensaments
la planta pensamentera.
25 de juliol
SANT JAUME, PATRÓ D'ESPANYA
O Sidus, o decus Hispaniae.
Molts conquistadors
ha tingut Espanya,
de quants n'ha tingut
sols Vos l'heu guardada.
Puix vostre bordó
val més que una espasa,
siàune tot temps
l'Angel de la guarda,
que'l gran enemich
la volteja encara.
26 de juliol
Vox dilecti mei.
Les estrelletes que'ls ulls clouen
ressol me sembles de sa llum;
los lliris d'aygua que'ls desclouen,
me fan present del seu perfum.
M'hi fa pensar l'alba que's lleva
quan ja la crida'l rossinyol.
Ay! per una ànima que es seva,
quan Deu hi surt, hi surt lo sol.
Me fa retrets de sa veu dolça
la fontinyola del joncar.
Oh font, rellisca entre la molsa;
oh aucell, redóbla en l'alzinar.
...............................................
Sento sa veu en la boscuria!
oh font, atúra ta remor;
aucells, paràu vostra canturia,
dexàu parlar al meu Amor!
27 de juliol
En mon pit tinch una llaga
que'm dona un dolor molt viu,
mes la que Vos hi teniu
lo mal del meu cor apaga
cada volta que hi veniu.
28 de juliol
LOS DOS NIUS
(POESIA VASCA D'ARZAC DEDICADA AL TRADUCTOR)
Era a l'entrada de fosch,
jo caminava un dia,
tot era dolça pau
com dins l'ànima mia.
Vora'l camí una creu
sos braços extenía;
quan arribí allà a prop
murmuri dolç sentía,
murmuri y remoreig
y dolça melodía.
Los braços de la creu
una eura los vestía,
y en l'eura mal penjat
un nieró hi havia.
Ah! si jo fos aucell
ab ells jo cantaría,
qu'en braços de la creu
també mon cor hi nia.
29 de juliol
SANTA FLORA
Floret Christus in nobis.
(ST. AMBRÒS.)
Per l'ànima florir es estimar;
fèu que la mia en vostre Cor floresca,
oh Amor més dolç que la més dolça bresca
que acaba l'abellayre de brescar.
30 de juliol
Sortint de vostra capella
dich a les flors del jardí:
Mon cor per quedarse aquí
voldría tornarse abella.
Ensenyàumela, si us plau,
aucellets de la boscuria,
aquexa tendra centuria
ab que a l'Amor galejau.
Corcs vèrgens de la masía,
roselles del rosellar,
¿còm ho faré per amar
a Jesucrist y a María?
31 de juliol
¿Què es la rahó de l'home? Una llanterna
dins la negror de la més negra nit;
mes si s'acosta a Vos, oh llum eterna,
l'efímer bri de llum de sa lluherna
s'empelta ab la claror de l'infinit.
AGOST
1 d'agost
SANT PERE AD VÍNCULA
En lo filat de l'amor
de malles d'argent y d'or
la meva ànima està presa;
un Caçador m'ha agafat,
y ara'm té pres y lligat
en sa real fortalesa.
¡Ay! de pres també n'és Ell,
del sagrari en lo castell;
mes del seu amor los llaços
són per mi doble grilló,
que'l seu pit es ma presó,
mes cadenes són sos braços.
2 d'agost
Té lo cel un vestit blau
que cada jorn se rameja:
de dia, de raigs de llum,
de nit, d'esgranall de perles.
3 d'agost
LA TRANSVERBERACIÓ DEL
COR DE SANTA TERESA
En esta blanca pàgina ¿quin nom hi escriuría
sinó'l del meu amor,
lo de Jesús y'l vostre dolcíssim, oh María?
Ab fletxa d'or un dia
¡si l'Angel de Teresa me'ls escrigués al cor!
4 d'agost
Dominus flevit.
A la perduda ovella
seguint lo bon pastor:
-Jo moriré per ella,-
deya plorant d'amor.
Estimació insensata
ton cor emmetzinat:
Jerusalem ingrata,
com m'has abandonat!
Com sos polls la gallina
volguí covarte un jorn
sota ma ala divina,
dels elegits sojorn.
Ta ingratitut m'abat,
ta crueltat me mata:
Jerusalem ingrata,
com m'has abandonat!
5 d'agost
LA VERGE DE LES NEUS
In altis habitat...
Que n'és de blanca
la neu novella
dalt d'una branca
del Pirineu!
Més blanca qu'ella
sou Vos poncella,
poncella y rosa,
mare y esposa
de tot un Deu.
6 d'agost
LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR
Jam laetus moriar.
(GEN. 46.-30.)
Llavis meus, ab noves faules
al meu Jesús no trahíu,
no li digau mes paraules,
sinó les que amor li diu.
Tancàuvos, orelles mies,
de la terra als fals remor,
ja no vull més alegríes
sentint les del meu Amor.
Tancàuvos, ulls meus, tancàuvos,
ja qu'en la terra l'heu vist,
per sempre més aclucàuvos,
¿no es prou hermós Jesucrist?
7 d'agost
Al vèureus en lo cel, Verge divina,
de Serafins en braços arborada,
hermosa clavellina
de la vall de tenebres trasplantada,
la terra, ja anyorívola, a l'Altíssim
digué: Jo'n so la humil clavellinera;
y'l Criador ab un somrís dolcíssim
hi feu tornar l'hermosa primavera.
8 d'agost
Lamat es amable sobre totes les
amors
(R. LULL.)
Oh fosser, tu sabs hont són
les boniqueses del món
que alguna hora me somreyen;
veyent qu'en fanch se desfeyen,
cerquí un astre que no's pon,
y ara mos ulls s'hi assoleyen.
9 d'agost
A UNA CIGALA
Nobis cithara pectus.
Amagadiça entre'ls pins,
còm cantes, pobra cigala!
mes ¿què'n resta de tos cants
quan arriba l'hivernada?
Cigala, jo so com tu,
jo canto'l sol que m'escalfa,
mes de tornar a cantar
als dos resta l'esperança.
Hi tornarèm quan lo sol
desgele les nostres ales,
tu a l'ombra d'aquexos pins,
jo en los soleys de la Patria.
10 d'agost
PARTINT
Mon Cor a Catalunya més s'aferra
quan la tinch ¡ay de mi! d'abandonar;
m'agraden les zumzades de la mar,
però, mos ulls se giren cap a terra.
Me mira somrihent més alt estel
en l'espinós viatge de la vida;
be m'agrada ma terra benehida,
mes ay! mos ulls se giren cap al cel.
11 d'agost
Les floretes de la terra
totes tenen aymadors,
y Vos, oh Flor de la Gloria,
com es que'n teniu tan pochs?
12 d'agost
Volabo et requiescam.
La blanca papallona de les prades
imatge es de mon cor:
quan té les ales de volar cansades
se dorm sobre una flor.
La flor hont se posà l'ànima mia,
oh Amor, Vos la sabeu;
son nom, son nom diví ¿perquè'l diría?
oh Amor ¿còm vos diheu?
13 d'agost
Del cel per la via
no's perd una estrella,
com no s'hi perdrà
qui, en seguici d'ella,
pendre vol per guia
la divina mà.
14 d'agost
VIGILIA DE L'ASSUMPCIÓ DE NOSTRA SENYORA
Quae est ista?
¿Quí es aquexa que puja y s'arbora
del desert de la terra sortida,
de l'Altíssim al braç recolzada,
gloriosa y vessant de delicies?
¿Quí es aquexa que puja pels ayres
com l'aurora que munta al migdía,
de la lluna crexenta calçada,
y ab lo sol per real mantellina,
com s'eleva en gentil fumerola
lo perfum de l'encens y la mirra?
¿Quí es aquexa? Pregunten los Angels,
¿Quí es aquexa? La Verge María.
15 d'agost
LA CORONACIÓ DE MARÍA
Lo Criador del cel y de la terra
los demanà un present de nuviatge,
per sa Mare santíssima, lo dia
de sa pujada al trono de la Gloria.
-Jo seré son tapí, -digué la lluna.-
Respongué'l sol: -Jo de mos raigs finíssims,
en lo teler dels dies y les hores,
ab serrells d'or li texiré una túnica.-
Digué la Via Làctea: -Una faxa
jo tinch; si us plau, l'hi donaré per cíngul.-
Lo firmament: -Jo per mantell li dono
lo més blau y més rich de mos domassos.-
-Mes perles vèuse aquí, -diu la mar fonda, -
si sembrarlo voleu de llentiqüeles.
-Nosaltres, coronades de celistia,-
responen les estrelles, -texirèmli
a son front lluminós una corona.-
Les vèrgens afegiren: -Les poncelles
voldríem ser d'aquesta Rosa mística.-
Los profetes de l'arpa y del psalteri:
- Oh! si'ns volgués per trobadors! -exclamen.
Lo rossinyol: -Oh, si'm volgués per músich!
-Jo li vull fer de ceptre, -diu lo lliri.
-Jo, .diu l'aurora, -li faré de trono.-
L'Arcàngel diu: -Jo li faré de patge.-
Mudes callen les veus de la natura,
y, sobre'l cel dels Querubins flamígers,
en lo Sancta sanctorum de l'Empiri,
dexas sentir més divinal col·lotge:
Lo Fill digué: -Jo la pendré per Mare.-
Lo Pare Etern: -Jo la pendré per Filla.-
Y diu l'Esperit Sant: -Jo, per Esposa.-
Li dona aprés la Trinitat augusta
per dot lo cel y per escreix la terra.
16 d'agost
A SANT JACINTO
Jonquillo entre les floretes,
entre les pedres llaccí,
lo flayrós nom de Jacinto
malaguanyat es per mi.
Oh sant meu, flor de Polonia,
si jo us pogués assolir,
si qui ha nascut argelaga
pogués tornar gessamí,
com Vos, als peus de la Verge
me n'aniría a florir.
17 d'agost
Vos faig de l'enamorat,
Jesús, y no us amo gayre.
Trist de mi! so flor sens flayre
pel gran Deu que m'ha criat.
Si fos almenys sens espina,
¡ay! ja que so sense olor,
consol tindría'l meu cor
quan al vostre se reclina.
18 d'agost
SANTA CLARA DE MONTEFALCO
A Clara de Montefalco
la'n festeja Jesucrist,
des de'ls braços de sa Mare
com un noy ros y bonich.
María sempre amorosa
bestrau al festeig diví:
-Abraça'm, Fill meu, a Clara,
ouix es ta esposa gentil.-
Mentres ella li obre'ls braços,
Ell ab rialla de nin,
com per joguina, s'amaga
sota'l mantell benehit,
que com un núvol de gloria
veu pels ayres esvanir.
19 d'agost
Los hòmens que tot ho amen
¿còm vos poden oblidar?
Si es que en Vos amor no troben,
no troben aygua a la mar.
20 d'agost
Ego sum veritas.
La veritat de l'empiri es baxada
per ser l'estrella del pobre mortal,
¡ay! en la terra no troba posada
y reprenent cap al cel la volada
en mig dels Angels prengué setial.
Puja a la terra la lletja mentida,
totes les arpes li canten llhors;
la llum del dia quedà enterbolida,
y, abandonada la font de la vida,
de mil en mil s'hi moríen los cors.
21 d'agost
Jesús no va sens la creu,
ni tu aniràs sens la teva,
qu'es un bocí de la seva
y a tu't vol per Cirineu.
22 d'agost
L'amic gità de sa cambra
totes coses,
per ço que hi cabés son Amat.
(R. LULL.)
Com Vos en l'Eucaristía,
vull ser pobret y petit;
com més xich y pobre sia
més gran trobarèu mon pit.
De mon cor l'humil casella
serà un palau sumptuós,
si, petita, pobre y vella,
es tota plena de Vos.
23 d'agost
Sequor attractus.
Oh Jesús, mon redemptor,
nort que mos ulls sempre miren,
oh mon iman xuclador,
còm m'atrauen y m'estiren
los tirants dels vostre amor!
24 d'agost
Si jo tingués del rossinyol
la melodía,
dintre'l jardí, de sol a sol
còm cantaría:
Visca Jesús, visca María!
Si tingués l'arpa ab que David
cantar solía,
tot l'univers de dia y nit
me sentiría:
Visca Jesús, visca María!
Visca Jesús, dolç amor meu,
sol del meu dia;
visca la Mare de mon Deu
que es Mare mia.
Visca Jesús, visca María!
25 d'agost
Quis ascendet in montem Domini?
(PSALM 23.)
Oviro una alta y lluminosa serra,
jo prou voldría al capdamunt pujar;
mes so un aucell sens ales,
si m'alço un dit de terra
ja hi torno a rodolar.
Ayre del cel, onada que'n regales,
ajúdamhi a volar.
26 d'agost
LO PURÍSSIM COR DE MARÍA
Per la set que jo tenia
tan mateix trobí la font;
si voleu saber ahont,
trobíla al Cor de María,
d'hont prou aygua rajaría
per la set de tot lo món.
27 d'agost
Coeli enarrant gloriam Dei.
¿Sabeu per què les estrelles,
aquexes flors y poncelles
que's posa'l cel en son pit,
sent tan pures y tan belles,
solsament surten de nit?
Perque de nit, quan no riuen
les flors que en la terra escriuen
lo nom de Jesús increat,
ab flors que sempre reviuen
l'home'l veja rubricat.
28 d'agost
Fallit imago.
La menta traydora
floreix y no grana,
tan enganyadora
com la gloria humana.
29 d'agost
Non alio sidere.
En lo breçol de ma vida
quína estrella m'hi sortí!
la estrella de l'esperança,
de la fè y l'amor diví.
Mentre'm somriu amorosa
una cosa li vull dir:
Quaranta anys hà que't seguexo,
sempre m'has tret a camí,
síes ma estrella del vespre,
oh ma estrella del matí.
30 d'agost
SANTA ROSA DE LIMA
Commune nomen utrique.
D'Amèrica so la flor,
del Nou Món primera rosa:
jo ho voldría ser d'olor
per qui'm diu: Sies ma esposa,
Rosa meva del meu Cor.
31 d'agost
SANT RAMON NONAT
Florebit in aeternum ante Dominum.
Del cor ignocent y pur
lo lliri blanch ne té enveja:
los habitants de l'atzur
diuen qu'es del jardí llur
ls flor que en terra blanqueja.
SETEMBRE
1 de setembre
AL MIRASSOL
Enterrogaren l'amich, en que manera
lo cor
del home se converteix a amar son Amat?
Respon dient: com al sol lo girasol.
(R. LULL.)
Al mirassol del jardí
-Pàrlam de Deu, -li diguí, -
puix en tu se'm manifesta.
Nostre iman es son amor,
a mi'm fa girar lo cor,
si a tu't fa girar la testa.
L'anyoro quan es ausent,
l'adoro quan es present
en la santa Eucaristía;
vida y llum de l'esperit,
sa posta m'obre la nit,
sa sortida'm porta'l dia.
Tu ets del sol l'enamorat,
jo estimo a qui l'ha criat,
com tu miràntmel extàtich.
Pàrlam sempre del meu Sol,
gentil flor del mirassol
y't pendré per catedràtich.
2 de setembre
POST SCRIPTUM DEL SOMNI DE SANT JOAN
De Jesús dolcíssim Cor,
Flor que'ls Angels enamora,
cantant les abelles d'or
que bresques dins exa Flor,
fèu que jo no'm quede fòra.
3 de setembre
ALBADA
In matutinis meditabor in te.
(PSALM. 62.)
Cada matí ma pensa a Vos se'n puja,
com la rosada al sol;
fèu que'n davalle en regalada pluja
de gotes de consol.
Al cor desconfiat dàu esperança;
aminoràu a l'orfe l'anyorança;
y a la viudesa'l dol;
als cegos envuiàu la llum del dia,
als tristos l'alegría,
suau refiladissa al rossinyol.
4 de setembre
Prenèu, Jesús, lo meu cor,
per més que sia de terra,
y omplíulo com una gerra
de la mel de vostra amor,
y diré a la gent vehina:
Compràu de la dolça mel;
los abellayres del cel
no'n cullen pas de més fina.
5 de setembre
D'alegrñies sense pena
no se'n cullen pas aquí;
que puge al jardí dels Angels
aquell qui'n vulga collir
6 de setembre
Serenabit.
Quín terratrèmol de guerra!
armantse per tot arreu,
me sembla veure la terra
volent fer cara a son Deu!
De per tot està emboyrada:
que núvols poblen l'atzur!
mes ... damunt la nuvolada,
¡quín cel hi somriu tan pur!
7 de setembre
Amor non amatur.
(STA. M. DE PAZZIS.)
Tothom cerca la llum d'una lluherna,
¡ningú fa cas del sol!
Jesús, Jesús, oh sol de llum eterna,
¿per què, per què l'humanitat no us vol?
¿Per què l'home de Vos no s'enamora,
sobirana bellesa de mon Deu?
¿La vida que li dareu per què esflora
d'ídols de carn farumejanta al peu?
8 de setembre
LA NATIVITAT DE NOSTRA SENYORA
A LA VERGE DE BETARRAM
Anegantse en lo Gave una pastora,
axís qu'a Vos mplora,
del riu que la cativa
tornàreula a a la riba,
ab lo remolch d'un ram,
Verge de Betarram.
Avuy lo riu que de l'infern s'engega
aygues avall lo genre humà arrocega,
y a Vois, oh Verge, implora,
com la gentil pastora.
Donàuli vostre ram,
Verge de Betarram.
9 de setembre
LO SANT NOM DE MARÍA
Per brodat lo vostre nom
en ma bandera,
oh Mare del bon Jesús,
me'n falta seda:
DonàumeVos un argent
de la més bella,
donàume Vos lo fil d'or
y alguna perla.
Mes, jo so mal brodador,
oh Mare meva,
brodàumeli Vos, si us plau,
en ma bandera,
vora'l nom del bon Jesús
que m'assoleya,
com vora'l sol de l'amor
la lluna plena.
10 de setembre
Nom dolcíssim de María,
anèlica melodía
que baxà del paradís;
en la llengua de mos avis,
avuy emmela mos llavis
y'l meu cor anyoradís.
11 de setembre
Si't sembla amarch lo ben viure,
serà dolç lo ben morir,
quan, al fer l'últim sospir,
Jesús te vinga a somriure.
12 de setembre
Ad summa per ima.
¿Per què m'heu fet tan petit,
Vos que sou tan gran, mon Deu?
Perque axís lo no-rès meu
cerque lo vostre infinit.
¡Oh! si us arribo a trobar,
ja que de mi estau gelós,
voldría pèrdrem en Vos
com una gota en la mar.
13 de setembre
A UN CLAVELL DE PASTOR
Ego flos campi.
Passant pel pradell,
hi cullo un clavell;
cinch fulles tenía,
¡cinch fulles de sanch!
¿Es un paper blanch
quí me les envía?
De mon Estimat,
clavell encarnat
al sí de María,
retrato es aqueix,
puix son còs mateix
cinch llagues tenía.
L'imatge es lleyal,
mes l'original
¿hont lo trobaría?
Clavellet diví,
veníu Vos ab mi
ò ab vos jo vindría.
14 de setembre
LA EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU
Amaro sub cortice dulcis.
Oh creu, dolcíssima creu,
la que Jesús me regala!
me la regala de franch,
la prench com si fos de plata,
la prench com si fos d'or fi
de diamants estrellada.
De la creu enamorat
jo ab tot mon sér m'hi abraçava;
mentres m'abraço ab la creu
a mi'l bon Jesús m'abraça.
15 de setembre
Semper caecus fuissem nisi
tu me illuminasses.
(ST. AGUSTÍ.)
Nostra rahó es una cega,
que, en un camí barrancós,
ab la fè la guia un àngel,
sens ella la guia un goç.
De la fè ab clara estrella,
bon àngel, guíans a tots,
que ¡ay! los barranchs de la via
ja sòn plens de viadors.
16 de setembre
LOS DOLORS DE NOSTRA SENYORA
-¿Quí t'ensenya exes cançons,
rossinyol de Palestina,
quí t'ensenya exes cançons,
que per mestre jo el pendría?
-Les he apreses a Bethlem
quan hi cantava María.-
-Tortoreta de Sion:
¿hont aprens tes elegíes,
que fan plorar de tristor
les salzeredes de Siria?
-Les he apreses a Salem
quan hi plorava María.
17 de setembre
IMPRESIÓ DE LES LLAGUES DE SANT FRANCESCH
In foraminibus petrae.
En los forats de la pedra.
(CANT. 2.-42.)
A SOR EULARIA ANZIZU
-Oh coloma sense fel,
coloma d'aletes blanques,
que't plavíes al matí
vora'l torrent de les aygues,
¿còm te'n voles tan dejorn
a les celdes solitaries?
¿Que voldríes ferhi niu
com les tórtores boscanes,
in foraminibus petrae,
de la pedra de Pedralbes?
-Les clivelles hont niu faig
de Sant Francesch són les Llagues,
roses que'l pobre d'Assís
al bon Jesús ha robades.-
18 de setembre
LA TÓRTORA
Idem cantus, et gemitus.
La tortoreta que plora
es l'Esglesia que s'anyora
privada del seu Espòs;
en sa penosa viudesa
la sola cançó que ha apresa
es un gemech amorós.
Ab sos pollets que be estima
de la creu nia en la cima,
dintre'l sí del seu Amat,
hont entrà per la ferida,
y ab sos fills tindrà acullida
per tota l'eternitat.
19 de setembre
Cœli refert imaginem.
En cada font de la serra
s'emmiralla algun estel;
ditxós l'ul que ací a la terra
copía un bocí de cel.
20 de setembre
Vultum non lumina celat.
Dum lucem habetis, credite in lucem.
Quan veig encendre en la nit bruna
a cada estrella'l seu gresol,
virginal ròcech de la lluna,
que es d'elles totes cap-de-dol;
quan veig lo sol com una brasa
guspirejar ara a l'istiu,
-Senyor, -exclamo, - en vostra casa
de quines llanties vos serviu!
-¿De quines llanties me servexo?-
ferit del cor me responeu,-
ab llums més altes respendexo,
y encara l'home ¡ingrat! no'm veu!-
21 de setembre
PENSAMENT DEL VENERABLE RECTOR D'ARS
Deu crià l'aucellet per cantar,
y canta y refila;
Deu als hòmens ha fet per amar,
mes ay! no l'estimen!
22 de setembre
VEREMANT
Cum amat Deus, non aliud vult
quam amari.
(ST. BERNAT.)
Tu que culls rahims de fel
en les vinyes de Sodoma,
vína a la vinya de Roma
que'n té de sucre y de mel.
Si entre'ls ceps divins t'internes
trobaràs lo Vinyader
que't farà entrar al celler
de les dolçures eternes.
***
¡Quina gelada ha caygut en los cors,
que sols a Vos, oh Jesús, no us estimen!
Totes les vinyes del món s'esgotimen
sinó la vinya de vostres amors!
Rahim que cullen los Sants de la Gloria,
ab tos perfums embriàgam a mi;
del sí de Cristo regàla mon sí,
fins qu'embriach en sos braços jo moria.
Veremadors de plaers celestials,
veníu, veníu a la dolça verema;
qui un sol gotim eucarístich exprema
troba de fel los plaers terrenals.
23 de setembre
POST MISSAM
Que be s'està ab Vos aquí,
oh Jesús meu amorós!
¿Voleu que jo'm quede ab Vos,
ò us ne vindreu Vos ab mi?
¡Quína serà ma alegría,
Jesús dolcíssim, si feu
casa vostra del cor meu,
ò del vostre casa mia!
Montserrat, 23 de Setembre de 1892
24 de setembre
NOSTRA SENYORA DE LA MERCÈ
In captivitate securus.
Redemptrix captivorum, ora pro nobis.
Oh María, aquí'm teniu,
vostra amor ab Vos me mena,
mes, posàume la cadena,
que vull ser vostre catiu.
Ja may més me dexèu lliure
sinó per volar al port,
quan ab l'hora de la mort
m'arribe l'hora de viure.
25 de setembre
Sufrir per Vos es de lley,
oh Jesús fill de María;
lo Rey pel vassall sofría,
sofrèsca'l vassal pel Rey.
26 de setembre
Te duce, dulce mergi.
Prop del riu
he fet lo niu,
se m'emporta la riuada;
vers la mar me fa rodar,
¡oh que dolça rodolada!
com d'amor
es la maror,
jo m'enfonzo dins l'onada.
27 de setembre
Tu es, Domine, spes mea.
Allí dalt del Paradís
una font serena hi raja
que abeura d'amor los sants
en los soleys de la patria.
Tu que hi voles tot sovint,
aucellet de l'esperança,
¡si me'n duguesses un glop
en aquesta vall de llàgrimes!
28 de setembre
Tolle crucem tuam et sequere me.
MESTRE
Per tu jo he mort y vull tornarhi,
mes, companyia mon cor vol;
¿a la muntanya del Calvari
me dexaràs pujar tot sol?
DEXEBLE
Nó! Si voleu qu'ab Vos jo moria,
vostres dolors jo faré meus;
sía per Vos tota la gloria,
síen per mi totes les creus.
29 de setembre
SANT MIQUEL ARCÀNGEL
Defende nos in praelio.
Coratge, amich! Mes l'hòrrida galerna
que avuy se desinferna,
¿quí la podrà aturar?
¿sents aprop les zumzades udolar?
Per girar lo torrent que tot ho esborra
¿què som jo y tu? Som dos granets de sorra;
mes Deu ab grans de sorra atura'l mar.
Sant Sebastià, Agost de 1891.
30 de setembre
SITIO
Vingue l'amic a beure en la font
on lo qui no ama s'enamora.
(R. LULL.)
Quan a la copa sagrada
puch veure, cada matí,
com en sa font regalada,
la sanch de l'Anyell diví;
de mos llavis a mes venes
al sentirla traspuar,
tinch la set de les arenes,
ample llavi de la mar.
OCTUBRE
1 d'octubre
A reveure, adeu siàu
(AGUILÓ.)
La tardor de la vida se m'atança,
mes ¡ay! les flors no'm dexaràn cap fruyt,
sols me dexen lo fruyt de l'esperança
de quan la vida riu avall s'ha enduyt.
De quant dexo en lo món rès se me'n dona,
mon somni renadiu vola més alt;
ma lira, mos amichcs i ma corona,
adeu, jo a tots vos trobaré alli dalt.
2 d'octubre
LO SANT ÀNGEL CUSTODI
Viae ejus, viae pulchrae.
(PROV.)
Un angelet he vist
al cim d'una capella,
ab una creu d'argent
que en la blavor fa estela.
Lo primer raig de sol
que allà d'allà punteja,
besa ses ales d'or,
ses ales d'or exteses.
¿Bon Àngel, vas ò vens?
¿Ton vol ahont s'endreça?
¿Puges a ton atzur?
¿Baxes a nostra arena?
Si baxes d'allí dalt,
si no una hermosa estrella,
bàxam un bri de llum,
que mon camí fosqueja!
Si puges cap al cel,
no'm dexes sol en terra,
oh! déxamhi volar
damunt tes ales belles.
3 d'octubre
LA PERLA
Nihil, Domine, praeter te ipsum.
(ST. THOMÀS.)
Quan veu l'aurora que brilla
surt a obrirse la conquilla,
ses llàgrimes per copsar;
de quiscuna'n fa una perla,
que a l'argenter, per haverla,
faría gaviejar.
Vos sou l'aurora divina,
y ma ànima es la petxina
que de rosada's rubleix;
de perles prou me n'heu dades,
de les de vostres mirades;
¡jo us voldría a Vos mateix!
4 d'octubre
Solo Dios basta.
(STA. TERESA.)
He perdut tot quant tenía,
mes trobí a mon Estimat,
y ja tinch lo que volía
per tota l'eternitat.
5 d'octubre
Da... terram ut accipias coelum.
(ST. PERE CHRYSÒLECH.)
La terra desde'l cel blau,
còm se dèu veure petita!
Angelets que hi davallau,
sa pols y cendra tiràu
als ulls d'aquell que hi habita,
dihentli: Per eix terròs
que'l riu del temps arrocega,
no perdes l'etern repòs
del palau esplendorós
hont lo cor ses ales plega.
6 d'octubre
E punge, e piace.
Del roseret de l'amor
cada espina es una rosa;
me l'envía l'Aymador
esperantme a la seva ombra.
7 d'octubre
LO ROSER DE TOT LO MÓN
La Verge seya un dia
vora, voreta'l mar,
les ones a ses plantes
no's cansen de jugar,
juguen a darli perles,
qui més li'n podrà dar,
perles que diuen totes:
¡vullàunos aplegar!
Começa de cullirne,
cullirne y enfilar,
com més Ella n'enfila
més vénenla a arruxar.
Passava Magdalena,
li'n varen agradar:
-Donàumen unes xiques
per fermen un collar.
-Vos ne daré una altra hora,
si les sabeu guanyar.
De perles y de roses
del cèlich roserar,
ne vull ferne un rosari
que'l món ha de lligar.-
8 d'octubre
POST COMUNIÓ DEL DIA DEL ROSER
Si venies, invenies.
Per robar sa dolça mel
l'abella volta la rosa;
jo vostra mel generosa
vos robí, oh Rosa del cel,
puix lo vostre Emmanuel
ja en mon pit dorm y reposa.
9 d'octubre
Divini pignus amoris.
De penyores prou ne tinch
de l'amor gran que us devora,
mes jo vull altra penyora,
lo Penyoner jo pretinch.
Siàu Vos la llum que'ns mostre
ab quína amor nos voleu,
jo us donaré lo cor meu
y Vos me darèu lo vostre.
Cambiàu mon fanch en or,
y'm dirà l'Angel que'm mira:
-Avuy has fet bona fira,
firetayre de l'amor.
10 d'octubre
Quan jo era xich, ma creu era petita;
quan m'he fet gran, me la donau major;
de camp que creix més gran es la cullita:
crésca la creu, mes crésca vostra amor.
11 d'octubre
Praebe, fili mi, cor tuum mihi.
(PROV. 23.-26.)
Cada dia'l bon Jesús
truca a ta porta;
obrintli de bat a bat,
sa veu escólta:
- La caseta del teu cor
es petitona;
si vols allotjarmhi a mi;
l'ompliràs tota;
si hi allotges a algú més,
me'n treus a fòra.-
12 d'octubre
Oh amor! Oh amor! quam ardenter
amas
et quam parum amaris!
(STA. MAGD. DE PAZZIS.)
L'efecte ab que Deu nos ama
es un incendi d'amor
que vol ab braços de flama
abraçar lo nostre cor;
la terra abraçar voldría,
y ella que's va congelant,
s'allunya de nit y dia
d'Aquell que'l estima tant!
13 d'octubre
¡Senyor, Vos m'heu enganyat!
Me prometíeu cadenes
y'm donau la llibertat;
me parlaveu sols de penes,
y'm donau ja les estrenes
de vostra felicitat.
¡Senyor, Vos m'heu enganyat!
14 d'octubre
LA MATERNITAT DE NOSTRA SENYORA
Flores mei fructus.
(ECLES. 24.-23.)
En lo jardí de l'Esglesia
verdeja un arbre ufanós,
del fruyt de vida que porta
ne viuríen tots los cors.
"Veniu a descarregarmen,"
apar que diu generós,
"de la corona que'm pesa
enriqueríaus a tots."
D'aqueixa fruyta donàumen,
oh Mare del Redemptor,
que vostre fill es la fruyta
y l'arbre fruyter sou Vos.
15 d'octubre
SANTA TERESA DE JESÚS
Dono tuo accendimur ... et escendimus.
(ST. AGUSTÍ.)
La vostra ploma, oh Teresa,
una ploma es de cap d'ala;
no les tenen pas aixís
la garsa reial ni l'àliga.
¿Vos la daría un Aucell
dels que'l cel vos enviava?
16 d'octubre
En mí por ti me moría
y por ti resucitaba,
que la memoria de ti
daba vida y la quitaba.
(ST. JOAN DE LA CREU)
Jo estimo y so estimat,
per una eternitat
refilaré exa troba.
Jesús, que'l cor me roba,
robar me dexa'l seu,
y'l paradís es meu.
Jo estimo y so estimat,
jo so emparadisat
en exa terra ingrata;
la dolça amor que'm mata
la vida'm torna a dar,
per ser amat y amar.
17 d'octubre
SEMBRANT
Incrementum dat Deus.
(ST. PAU.)
Un dia del meu pare en la vessana
a solch i a exàm sembrava'l s`egol d'or;
aprés, seguint la musa catalana,
també sembrí, però sembrí en lo cor.
Bon ermità, que des d'eix cap de serra
aguaytes ací baix com un estel,
de les llevors que jo sembrí en la terra
ne veus grillar algunes en lo cel?
18 d'octubre
DEL VENERABLE RAMON LULL
Tot pensant ab qui es ma gloria
he perdut l'enteniment;
de tant tenirlo present,
he perduda la memoria;
restam sols la voluntat
per amar més a l'Amat.
19 d'octubre
Grata requies columbae
De la bella fontana de la vida
jo les sé prou les veus;
mes ¡ay! si tinch de cérvol la ferida,
no'n tinch los àgils peus.
Prou les sé de la roca les clivelles
hont viure y reposar;
colom del cel, dónam tes ales belles,
y hi volaré a niar.
20 d'octubre
De coelo respexit Dominus
(PSALM. 32.)
Dalt de la volta blava
he vist parpellejar dos vius estels;
he cregut qu'era Deu que m'aguytava
des de l'explèndit mirador dels cels.
Enamorat d'aquell mirar dolcíssim,
jo de genolls en terra so caygut;
no sé si aquexos ulls són de l'Altíssim,
però m'han somrigut.
21 d'octubre
L'AMICH
- Oh rius que'n baxau, ¿al cim de la serra,
desfent lo camí, quan hi tornarèu?
L'AMAT
- Quan, prenent lo vol, remunte a son Deu
l'home capficat al llim de la terra.
22 d'octubre
Incolatus meus prolongatus est.
(PSALM. 119.)
He vist uns ulls hermosos que'm somreyen
dalt, a través del cortinatge blau,
y -Estima més, estima més, -me deyen,-
ja hi pujaràs un dia a mon palau.-
D'ençà qu'axí'm parlaren les estrelles,
de dia y nit jo miro'l fixament,
y no veig may obrirsen les portelles,
y ací en la pols me fonch d'anyorament.
23 d'octubre
TARDOR
Passà ma joventut; sobre ma testa
no escampa ja l'hivern flor de ginesta,
sinó flor d'ametller.
Ma vida terrenal és a la posta,
l'eterna primavera se m'acosta;
¿Quan hi entraré, oh Abril, en ton verger?
24 d'octubre
Procul a sole pereo.
Mon front cap a la terra se decanta,
Sol de l'amor etern;
¡una ullada de llum per exa planta
que arriba ja a l'hivern!
Y veuré, ab aqueix sol de primavera
que fa rejovenir,
lo torrent de mos anys tornar enrera
cap al breçol llunyà d'hont vaig sorgir.
25 d'octubre
POST COMMUNIO
Amara in dulcia vertam.
Suara, a tall de poncella
s'esbadellava'l meu pit,
oh Abella del tabernacle,
convidàntvoshi a venir.
Ara ja'l tens a qui estimes;
tórnat a cloure, oh mon pit,
l'abella es dintre la rosa,
no la'n dexes pas sortir.
26 d'ctubre
Christo confixus sum cruci.
No'm quexo pas de la Creu,
de la Creu que m'heu donada;
Senyor, no me la llevèu,
mes ajudàume a portarla.
27 d'octubre
SUAVIA THURA DEO
¡Quí pogués fer una gran voladuria
de tots los cors que aletegen! Ses veus
quí les unís en flayrosa canturia,
garba de càntichs de cada endreçuria,
com encenser, per posàrvosla als peus!
28 d'octubre
Quan Vos no'n sou donador,
oh Amor de l'ànima mia,
que curta es tota alegria!
y que llarch es tot dolor!
29 d'octubre
Non semper imbres.
Deu de penes y dolors
ha texida
nostra vida.
Qu'a la font de ses dolçors
cal pujarhi
pel Calvari.
Lo meu cor anyoradiç
quan hi vola
s'aconsola;
puix tota es al paradís
l'alegría
que somnía.
30 d'ctubre
Amor non amatur.
(STA. MAGD. DE PAZZIS.)
L'amor de l'home es una trista gota,
l'amor de Deu es una immensa mar
d'ahont tota amor brota.
Mes ¡ay dolor! l'humanitat idiota
dexa l'amor de Deu l'immensa mar
per lo del món que es una trista gota!
31 d'octubre
Es rosari esgranadiç
lo d'aquesta vida humana;
mes Deu, si en sa mà s'esgrana,
ab fil d'or del paradís
ses perles de nou engrana.
NOVEMBRE
1 de novembre
FESTA DE TOTS LOS SANTS
Ni aspicit, non aspicitur.
Jesús, vos feu com lo sol
quan surt al cim de la serra;
les flors que broden lo cel
les feu sortir a la terra.
2 de novembre
DIADA DELS MORTS
Omnibus una quies.
Fill de la terra dura,
net del no-rès,
baxo a la sepultura
pels anys empès.
Mes trobo la baxada
més que feliç,
quan penso qu'es l'entrada
del Paradís.
3 de novembre
Si'm donàsseu la penyora
que vull per ma darrera hora
quan vinga la nit,
oh Jesús-Eucaristía,
jo m'adormiría
sobre'l vostre pit.
Y en lo cancell de la Gloria,
de la mort cantant victoria
l'amor infinit,
oh Jesús-Eucaristía,
jo'm desvetllaría
sobre vostre pit.
4 de novembre
La vieillesse qui flétrit
le corps, rajeunit l'âme.
(LACORDAIRE.)
La tendror de tos quinze anys
riu avall se n'es anada,
cap a la mart de la mort
hont tota la vida naufraga.
¿Quí t'esmaxella'l dentat?
¿Quí ha desflorida ta galta?
¿Los brins d'or de totn cabell
quí te'ls torna en brins de plata?
¿Quí't comença d'encetar
sinó la mort ab sa dalla?
Mes, si ton cor volander
al bon Jesús dona entrada,
l'hermosura del teu còs
reflorirà en la teva ànima,
y la teva ànima en Deu,
flor del cel que sempre esclata.
5 de novembre
L'amor se'n va del món; ja no s'hi estima,
no són germans los hòmens com ahir.
Mes ¡ay! quan la virtut muda de clima,
la ditxa terrenal la sol seguir.
S'estronca'l riu si ho fa la fontinyola;
la font de tota amor es la de Deu;
si en nostre pit l'amor de Deu s'escola
tots los amors s'estronquen en sa veu.
6 de novembre
Nova et vetera, dilecte mi, servavi
tibi.
He guardat per vos, oh Estimat meu,
la nova fruyta y la vella.
(CANT.8.)
De la fruyta y de l'amor
lo primer es lo millor:
jo per Vos tots los voldría,
lo primer y lo darrer,
de la neu de l'ametller
que enflorava'l meu janer,
a la humil tardanería
que l'hivern du a mon verger.
7 de novembre
De cœlo expectants pluviam.
A un llaurador que en sa fexa
sembrava daurada xexa,
li diguí: -¿Quína fiança
teniu de vostra esperança?-
Y ab son dit me signà el cel.
Jo, sembrador de la grana
divina en l'ànima humana,
si'm preguntau, a quí fio
la cullita que somnío,
vos diré: -La fio al cel.
8 de novembre
Quan a vostres plantes queya,
miserable pecador,
sentía una veu que'm deya:
"Fill meu, dónam lo teu cor."
Prenèu mon cor y ma vida,
mon esperit y mon sér,
prenèumho tot desseguida,
mes, dàume vostre voler.
9 de novembre
Super astra domus.
Los aucellets que pengen lo niu a més altura,
lo tenen més salvat:
vil cuch que de la crisàlida prenguí la vestidura,
lo niu de mos ensomnis, lo niu de ma ventura,
mes ¡ay! jo ¿hont l'he posat?
Si l'he posat en terra, com fa la pastorella,
ja'l posaré alterós;
lo posaré en lo cingle com l'àliga novella,
més alt que l'alta cima, lo núvol y l'estrella,
a frech a frech de Vos.
10 de novembre
EN CREU
Sicut
aquila provocans ad
volandum pullus suos.
(DEUT. 32-11.)
Quan ploro
agenollat a vostres peus,
l'arbre regant de vostra Creu sagrada,
me sento més petit que'ls pregadeus
que a l'estiu s'agenollen per la prada.
Mes, quan
me sento'l cor aletejar
com niu de somnis en mon pit reclosos
cada punt ab més ganes de volar,
estench, com Vos, los braços amorosos.
Y en seguici
de l'Aliga real
que cel amunt ses ales més axampla,
¡ay de mi! Encara que aligó nial,
Trobo la terra per mon vol poch ampla.
11 de novembre
Un dia mos pensaments
trobaven la terra hermosa,
mes, d'ençà que miro al cel,
sempre canten Sursum corda.
12 de novembre
LO PATROCINI DE NOSTRA SENYORA
Respice Stellam.
Lo timoner en la nau
gira los ulls al cel blau
cercanthi una guia;
navegant jo cap al cel,
los alçaré a mon estel
que sou Vos, Maria.
13 de novembre
Lux venit in mundum
dilexerunt homines magis
tenebras quan lucem.
(JOAN, 3-10.)
Jesús fa una llum tan clara
com lo sol tot just eixit,
l'home li gira la cara
y exclama: -No es dia encara:
¡que n'es de llarga la nit!-
14 de novembre
A summo coelo egressio ejus.
(PSALM, 18.-7.)
Tu que'm vens del pit sagrat,
oh torrent de viva flama,
incendia lo meu cor,
incendia la meva ànima,
incendia'l lo món sencer,
aqueix astre que s'apaga.
15 de novembre
Formosa superne.
La hermosura es a dalt.
Es plè de fang lo vas de la impuresa,
la carn es pols, l'anomenada es fum:
vola més alt lo sol de la bellesa,
l'eterna amor està ab l'eterna llum.
Desde'l verger dels serafins vos crida,
alçàuli'l vol. Colomes sense fel;
lo cant d'amor que a ferli vos convida,
comença al món, però s'acaba al cel.
16 de novembre
Breu gosar
etern penar.
Per amarguíssim plat de llenties,
son hereuatge vengué Essaú;
lo de la Gloria que en Deu tenies,
per menys encara vengueres tu
cada vegada que l'ofenies.
17 de novembre
A SANTA GERTRUDIS LA MAGNA
De puntejar l'arpa d'or
los Angels vos ensenyaren,
mes ne trayeu tal dolçor,
que, per cantar en llur chor,
en ses ales vos pujaren.
Aquell cant de serafí
que dels Angels aprenguereu,
ensenyaumel vos a mi,
anch que sia un rajolí
de la font hont vos beguereu.
18 de novembre
Quan dexe'l sol d'escalfar
Jesús dexarà d'amar.
¿Per què tot cor no l'adora?
Tot en la terra es terrós,
l'home es un fanch amorós
que sols del fanch s'enamora!
19 de novembre
Jesu, dulcis amor.
¡Oh dolça obligació la d'estimarvos,
Amor, Amor gentil!
¡Oh càrrega suau la de portarvos
com lo sagrat viril!
¡Oh plaer sobirà lo de servirvos
ja, ací emparadisat,
y cantar vostra gloria y benehirvos
per una eternitat!
20 de novembre
Veniu Jesús, a cremar
de mon cor sobre l'altar
los ídols polsosos que ama;
aprés, diví sacerdot,
llençàuhi l'altar y tot
en vostra amorosa flama.
21 de novembre
AL LECTOR
Si ton cor pogués obrir,
eix mot hi voldria escriure:
Viure ab Vos, Jesús, es viure:
vire sens Vos, es morir.
22 de novembre
A SANTA CECILIA
Aucellet que cantes,
que cantes d'amor,
déxam una estona
ta cítara d'or,
de música d'àngels
feliç brollador,
y sobre ses cordes
que ragen dolçor,
ensènyam un càntich
per nostre Senyor.
23 de novembre
A SANT JOAN DE LA CREU
(EN SA VIGILIA)
Qui no pot segar espigola.
Perque no hi puc segar
en vostra mística ayrola,
me n'hi vinc a espigolar.
Oh! per dolent escolar,
no'm trayeu de vostra escola!
24 de novembre
A SANT JOAN DE LA CREU
Hi hà al Carmel un gran verger
fresch, arbrat y floridíssim,
se'l plantà un dia l'Altíssim,
qui a tu't vol per jardiner
Per sentir sa dolça aflayre
lo cel s'obria un matí.
Cúyta a fer mel, abellayre,
que floreix lo romaní.
Los Àngels són les abelles
que posaràn en ton cor
la mel dolça de l'amor
presa a les flors y poncelles.
¿No les sents volar per l'ayre
murmurant un cant diví?
Cúyta a fer mel, abellayre,
que floreix lo romaní.
25 de novembre
A LA MORT D'UN REY
Et nunc, reges, intelligite.
(PSALM, 2.)
En la terra se capgiren
regnes, pobles y ciutats;
uns, per altres, se retiren
que també son retirats
Muden de cap les corones,
los ceptres muden de mà,
y envia Deu noves ones
per si alguna'l servirà.
Com elles damunt la sorra,
la mà de Nostre Senyor,
quan alguna lletra esborra,
vol escriurela millor.
26 de novembre
LOS DESPOSORIS DE LA VERGE
Verge, en vostre Desposori,
¿de què us faria ofertori
si no té res lo joglar,
no té de l'Índia l'evori,
ni les perles de la mar?
Sols tinch una arpa daurada
que'l bon Deu m'ha regalada
plena de càntichs d'abril;
vindré a cantar una albada
sota vostre camaril.
27 de novembre
Dulcis Hespes animae.
Jesús, bon Jesús, amor de ma vida,
dolçor del meu pit,
de dia y de nit mon ànima us crida,
de dia y de nit
¿Hont sou que no us veu mon ull que us anyora
plorant de tristor?
Vos tinch en mon cor y us cercava fòra,
¡vos tinch en mon cor!
28 de novembre
Deus intuetur cor.
Los hòmens miren la cara,
però Deu mira lo cor:
en l'hermosura més rara
tot sovint hi veu mascara,
y a mirar un pobre's para
que'l món rebutja ab horror.
29 de novembre
Talis quisque nostrum est,
qualis ejus dilectio: terram
diligis, terra eris: Deum di-
ligis, Deus eris.
(ST. AGUSTÍ)
Una ànima sense amor
es un roser sense roses,
una estrella sense raig,
una lira sense cordes.
Mes, si es terrena l'amor,
promptament la mort li roba
a l'estrella'ls raigs de llum
que li feyen de corona,
a l'arpa les cordes d'or,
al roser les seves roses.
30 de novembre
Moriar, si egrediar.
Lluny de l'aygua peix se mor,
mes ¡ay! com l'ànima mia,
que aviat se moriría
fòra la mar de l'amor.
Hont m'acabes de ferir
dexàumi acabar la vida:
gavina del cor ferida,
¿què pot fer sinó morir?
DESEMBRE
1 de desembre
Oh bon Jesús amorós,
jo vull ser vostre poeta,
puix des que canto per Vos
me pagau a la bestreta.
Vostre poeta vull ser,
mes no pas per la corona;
no canto, nó, pel llorer,
sinó per Aquell que'l dona.
2 de desembre
Non trahor quia distrahor.
Entre mig de les flors y les estrelles
prou vos cercava, oh mon amat Espòs,
viver y font y mar de totes elles,
mes vostra mà ne forma de tan belles
que ¡ay! me distreyen cada punt de Vos.
Desde llavors, de cada criatura
un escaló per enfilarme'n faig
de l'abisme pregon a vostra altura,
que es ombra, terra y fanch tota hermosura,
per qui de vostra cara ha vist un raig!
3 de desembre
SET
Sitit sitiri Deus.
(ST. GREG. DE NISSA.)
¿Qui me la dona, oh Espòs,
la set de podervos veure?
La set me la donau Vos
tan sols per donarme beure.
Font eterna de plaher
que'ls serafins embriaga,
quan raja dintre mon ser
tota set del món s'apaga.
4 de desembre
Demanà l'Amat a l'amic
que era Amor.
(R. LLULL.)
¿Què es ma dolça amor?
Una corda d'or
que lliga al cor meu
lo Cor de mon Deu.
5 de desembre
A UN INFANT
Cuna arrha sepulcri.
Oydà, rosa florida
del mes de maig!
Tu arribes a la vida
quan jo me'n vaig.
Lo teu cabell es negre,
lo meu es gris;
vina, aucellet alegre
del paradís.
Les ales si tenia
que Deu m'ha dat,
al cel me'n volaria
d'hont tu has baixat.
6 de desembre
CREUS
Me feu present cada dia
d'una creueta, oh Senyor;
de fuata ò de ferro que sia,
jo me la prench com si fos d'or.
Quan la miro tan hermosa,
dich, sedent de més tresor:
Una creu es poca cosa
per la festa del meu cor.
Vos, Jesús, que'n fèyeu tantes
de Joseph en l'obrador,
enviàumen unes quantes
y'n faré festa major.
7 de desembre
¡Que n'està el meu cor de trist
de veure còm se us oblida,
oh amor de la meva vida,
flor del cel, oh Jesucrist!
Si'ls hòmens vos oblidaren
jo may vos oblidaré;
mes ¿hont amor trobaré
per lo qu'ells vos desamaren?
8 de desembre
LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE NOSTRA SENYORA
Paradisus Dei.
Quan a l'home vol criar
lo Criador de la vida,
ofereixli per sojorn
un paradís de delicia.
Per posarhi lo seu Fill
vol sojorn de mes estima;
d'un paradís no'n té prou,
vos forma a Vos, oh Maria.
9 de desembre
¡Ah ulls, plorats! ¡Ah
cor, sospira!
¡Ah memoria, membrat la desho-
nor de mon Amat, la qual li fan
aquells que ell ha tan honrat en
aquest mon.
(R. LLULL.)
Oh Deu que'l meu cor adora,
l'eterna ditxa que anyora
es tota dins vostra mà,
mes l'home la'n cerca fòra;
per axò sospira y plora,
y eternament plorarà!
10 de desembre
Inter sidera
Com un infant son estel,
prou he fet volar pel cel
ma poesia;
lo meu estel s'hi perdé,
y vol pèrdreshi també
l'ànima mia.
11 de desembre
Com l'astre del dia'l mirassol,
la caramida al pol,
mon cor enamorat vers Vos se gira;
s'hi gira, y si no us veu,
com cervo assedegat lluny de la dèu,
amargament sospira.
12 de desembre
Jesús, vostre dolç servey
es del cel l'aprenentatge,
es firmar nostre hereuatge,
que es hereuatge de rey.
Mes ¡ay! l'home dins l'escoria,
fuig de vostre amor etern;
vol ser esclau de l'infern
mes que senyor de la Gloria.
13 de desembre
La font al riu, lo riu al mar rossola,
l'infant al pit hont glops de vida beu,
al cel l'àliga vola,
lo gentil papalló a la farigola,
mon cor a Vos, mon Deu.
14 de desembre
L'AUCELLET
Dulcius ut canam
Trobí un aucell arrupit,
corgelat y ajamolit,
lo posí sobre'l meu pit
y's retornà abans de gayre,
y al reprendre'l vol per l'ayre,
cantà un himne a l'Infinit.
Oh Jesús, mon salvador,
aixís heu fet ab mon cor
que's moría de fredor;
en vostre pit l'escalfareu,
y ara canta'l cant d'amor
que Vos mateix li ensenyareu.
15 de desembre
Latet anguis in herba.
Ab ton nom, llibertat, be n'esclavisa,
be n'esclavisa d'ànimes l'infern!
¿Com Satanàs t'ha presa per divisa,
si solament te pot donar l'Etern?
16 de desembre
Ulls del bon Jesús, miràume,
llavi de Jesús, parlàume,
oh peus de Jesús, seguíume,
braç de Jesús, abraçàume,
ma de Jesús, benehíume,
Cor de Jesús, estimàume.
17 de desembre
Veni, domine Jesu.
(APOC. 20.)
Veniu, Sol, Solet
claror del meu dia,
Veniu, Sol, Solet,
que'm moro de fret.
La nit de la terra'm cansa,
Sol del cel, veníu, veníu,
que si Vos no me'n goriu
jo moriré d'anyorança.
Vostre Cor que may desvol,
té sempre escalfor de sobres,
y ¡que n'abrigau de pobres,
sota la capa del sol!
Jo so pobre y fredorejo,
abrigàume a mi, si us plau;
si ab lo vostre m'abrigau,
ni'l mantell real envejo.
Veniu, Sol, Solet
de l'ànima mia,
veniu, Sol, Solet,
que'm moro de fret.
18 de desembre
NOSTRA SENYORA DE L'ESPERANÇA
Avuy visc a la Gleva;
Mareta meva,
¿demà hont viure?
¿D'exa capella blanca
a quina branca
me'n volaré?
¿Volaré a una abadía
ò a una Establía
com lo meu Bé?
Baxaré a terra plana,
ò a montanya
me'n pujaré?
Hont vostra amor me vulla,
com una fulla
rodolaré;
cullida ò trepitjada,
hont so enviada
me quedaré.
Mes a eix niu d'aureneta,
dolça Mareta,
be hi tornaré.
Y ab vostra Escolanía
l'Ave María
vos cantaré.
19 de desembre
Dirupisti vincula mea.
Que n'hi hà d'ulls envenats
que may se veuen la vena!
¡Que n'hi hà d'encadenats
que no's troben la cadena!
A tràurens del cativeri
veníu, oh Llibertador;
Sol dels sols de l'hemisferi,
donàu als cegos claror.
20 de desembre
Es tan hermós y tan gran
lo cel que'l meu cor anyora,
que'l be que estich esperant
l'assaboresch abans d'hora.
21 de desembre
Ave, Fons lucis.
-¿Quina aygua dus, Font segellada?
-La so pouda
dalt en lo cel
-Jardí tancat, ¿quina poncella
se t'esbadella?
-L'Emmanuel.-
22 de desembre
Si mon cor fos un palau,
vos ne daría la clau
y us diría: Amor, entràu
en esta casa que es vostra.
Mes sols es un cabanyot,
buyt de bens y ple de llot,
¿què li darà a qui ho té tot
lo no-rès que als peus se us postra?
Mes puix no fereu refús
als dexebles d'Emmaús,
quedàuvos aquí, oh Jesús,
qu'es tart per l'ànima mia.
Quedàuvos aquí, si us plau,
fèu de ma casa palau,
siàu Vos qui en mi viscau,
jo de bon grat moriria.
23 de desembre
Et nox sicut dies illuminabitur.
(PSALM 135.-12.)
Fins lo cel se m'ha ennegrit,
mes al creyent rès l'acora;
com més so de bella nit
més aprop so de l'Aurora.
24 de desembre
AL POLIOL
Per florir, oh poliol,
no esperes la llum del sol,
la nit es ton dia:
la nit santa de Nadal,
quan floreix en lo Portal
lo fill de María.
De totes les flors d'abril
perque ets tu la més humil,
vol ta companyia.
Per son pessebre Jesús
s'estima més lo pallús
que la pedrería.
Altre siga lliri blau
de l'hort de vostre palau:
jo aquí a l'Establía
desitjo ser poliol
per guarnir vostre breçol,
oh fill de María.
25 de desembre
NADAL
A l'hora en que s'es desclosa,
Jericó, ta blanca rosa,
lo cel obría son cor,
y com gota de rosada
sobre la terra assecada
dexa ploure'l Salvador.
¡Oh! Miràulo a l'Establía,
en los braços de María,
test gentil d'aquella Flor:
sa cara que n'es d'hermosa!
ses galtetes són de rosa,
son cabell es un fil d'or.
Somriuli una nova Estrella,
los arbres trauen poncella,
les nadales trauen flor,
y, saltant entre les branques,
canten les tórtores blanques
sa glosa de més dolçor.
Los Angels a voladuries
hi barregen ses cantúries
puntejant ses arpes d'or:
Gloria a Deu en les altures;
adorèm oh criatures,
adorèm al Criador.
26 de desembre
-M'heu dexat sense corona,-
deya'l Desembre a l'Etern,-
des qu'ab mà freda l'hivern
totes mes branque axona.
Lo vent se me'n du les fulles
de que'm solía vestir:
lo bosch, mon llit tou ahir,
se'm torna un coxí d'agulles.
Mes de perdre mos joyells,
robes d'or y pedrería,
jo prou m'aconsolaría
si'm donàsseu flors y aucells.
-¿No tens aucells ni canturies?-
Diu l'Etern, -mira'l cel blau:
ne baxen en vol suau
los àngels a voladuries.
¿No té flors ton camp geliu?
mira dintre la Establía,
en los braços de María
quína Nadala hi somriu.-
27 de desembre
Infinitus est thesaurus.
Aquexes palletes que hi ha a l'Establía
comprar jo voldría,
Jesús del meu cor.
Per exes palletes a pler donaría,
si a rius los tenía,
rius de pedrería,
munts de plata y or.
28 de desembre
Ditior Christi paupertas cunctis
thesauris saeculi.
(ST. BERNAT.)
Naxeu sobre la gebre,
mes pobres morirèu,
nuet en lo Pessebre,
nuet sobre la Creu.
Jesús, exes pobreses
que heu Vos atresorat,
que sien més riqueses
per una eternitat.
29 de desembre
Ubi aula, ubi thronus?
(ST. BERNAT)
¿Quin llit volíeu, Jesús amable,
quin llit voleu?
Quan Vos nasquereu era un Estable;
quan Vos morireu, fou una creu.
Avuy un altre ne preteníeu
dins nostres cors;
veniu y fèusel com lo voldríeu,
mes, nó de palles, sinó de flors.
30 de desembre
Floret in ortu.
Les belleses del món són lo fullagte,
Vos sou la flor;
Vos sou la flor de nostre romiatge
a un món millor.
A terra y cel vostre perfum cautiva,
Flor de Bethlem;
mes ¡ay de mi! Que fins a l'altra riba
no us collirèm!
31 de desembre
A MARÍA
A vostre roser místich
tot l'any vinguí,
a cullir una rosa
cada matí.
Lo cullidor es vostre,
vostre'l Roser;
exes roses, María,
¿per qui han de ser?
Xica es la presentalla,
l'amor es gran;
oh dolça mare mía,
prenèu lo ram.
Santuari de la Gleva, diada de Nadal de 1893
|