Qui sóm i Què fem?
Declaracions de principis:
La història de Catalunya des del
retrobament amb la democràcia no es pot explicar sense l'aportació política
de Convergència i Unió, i de l'esforç dels seus homes i dones en el
desenvolupament del nostre projecte de país.
La important obra de govern realitzada des de la Generalitat, els ajuntaments de
Catalunya i els consells comarcals, a més de l'acció parlamentària
desenvolupada a Catalunya, a l'Estat i a Europa, defineixen un marc creixent i
complex d'acció política. I avui, amb tants anys d'autogovern, aquesta il·lusió
es transforma en esperança pel futur.
Des d'aquests anys de feina feta, Convergència vol seguir servint i preparant
la Catalunya del futur, una Catalunya més pròspera, més lliure, més solidària
i més culta, on tots i cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes hi jugui un
paper important.
Títol prelimiar
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista
català, democràtic, humanista i progressista, que té com a eix de la seva
filosofia política el desenvolupament integral i el benestar de les persones i
que pretén assolir una societat justa, solidària i lliure.
a)
Potenciar la identitat de Catalunya per assolir i desenvolupar la plena
sobirania nacional.
b) Contribuir a l'aprofundiment i la creació
d'espais polítics, culturals, socials i lingüístics comuns, en l'àmbit
territorial dels Països Catalans, tot respectant l'actual idiosincràsia
d'aquests pobles.
c) Donar a conèixer la realitat política, cultural,
social i econòmica de Catalunya i incrementar les relacions amb els altres
pobles d'Europa i del món.
d) La defensa dels drets humans i les llibertats
individuals i col·lectives i dels pobles, la convivència, la solidaritat, la
igualtat, l'aprofundiment de la democràcia i el dret i el respecte a la diferència.
e) La justícia social i la solidaritat entre les
persones i els pobles, que ha d'assegurar a tots els ciutadans i ciutadanes unes
condicions dignes de vida i un repartiment equitatiu de la riquesa.
f) Vertebrar una societat amb una economia productiva
i competitiva sostenible que incentivi l'esforç i la creativitat per a generar
riquesa i treball i que permeti la consolidació i el creixement de l'estat del
benestar.
g) La protecció de la família, en el seu sentit més
ampli, com a nucli bàsic de convivència i solidaritat i com a eina de
transmissió de valors, d'esperit cívic i desenvolupament integral dels seus
membres.
h) La pau i el desenvolupament social, econòmic i
sostenible al món i l'eradicació de la pobresa. La defensa dels valors de la
igualtat entre totes les persones, i el treball per eradicar les desigualtats i
discriminacions en la nostra societat, ja sigui per raons de raça, sexe,
orientació sexual, disminucions, o de qualsevol altra índole.
i) La integració dels i de les immigrants en la
nostra comunitat nacional, des del respecte recíproc i sense discriminació per
qualsevol condició o circumstància personal o social, rebutjant qualsevol
forma de racisme i xenofòbia. Aquesta integració i l'aportació de persones
procedents d'altres cultures ha estat i és un fet històric positiu que
enforteix democràticament el nostre país.
j) La protecció i millora del medi natural que faci
possible un creixement sostenible i que preservi aquest patrimoni per a les
generacions futures.
k) Reconèixer el caràcter fonamental del compromís
de la societat civil catalana en la construcció del país i potenciar-lo, així
com el paper de noves formes de participació democràtica, per a que
s'afavoreixi una relació més oberta i de diàleg i comunicació permanent
entre la ciutadania i les institucions, involucrant-la en la presa de decisions.
Manifest Fundacional
El manifest fundacional d'Unió va veure la llum a les pàgines del diari El Matí el 7 de novembre de 1931. La data, per ella mateixa, ens il.lustra a propòsit de les especials circumstàncies històriques del naixement del nostre partit. Després de la descomposició del règim dictatorial de Primo de Rivera i dels impossibles intents per redreçar la situació dintre de l'ordre constitucional de la Restauració, el 14 d'abril es proclamà la II República espanyola. A Barcelona, fins i tot unes hores abans que a la resta de l'Estat, Companys havia proclamat la República des del balcó de l'Ajuntament, i poca estona després Francesc Macià proclamava la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola, que per la pressió del Govern Central Provisional va haver de ser transformada el 17 d'abril en la Generalitat de Catalunya fins que es decidís quina havia de ser la forma de govern definitiva. La inestabilitat política i institucional, la discussió de la nova constitució, l'elaboració de l'Estatut de Núria: aquest és el marc que serveix de referència al naixement d'Unió Democràtica de Catalunya...
|
Ha
estat fet públic un extens manifest signat per reconegudes valors d´entre
les joves promocions de Catalunya, que en síntesi diu el que segueix: " La transcendència del moment en què vivim, i la necessitat d´una actuació perseverant i sistematitzada, per tal de renacionalitzar la nostra terra d´acord amb els principis cristians que foren el ferment plasmador de la Nacionalitat Catalana, i el desig de fer real i viventa la democràcia que sols pot basar-se en la creixent capacitació dels ciutadans, hem empès els signants a constituir un agrupament polític, amb el nom d´"Unió Democràtica de Catalunya", que vol recollir les adhesions del patriotes que, amb idearis accidentalment divergents, concordin amb nosaltres en la concepció espiritualista de la Societat i en la pressa de restaurar integralment la nostra Catalunya. Obligats a una declaració explicativa dels nostres punts d'albir, per bé que remetent-nos en definitiva al judici que mereixi la seva tasca futura, "Unió Democràtica de Catalunya" assenyala com a base de la seva formació els següents principis:
|
|
