MARC CRONOLÒGIC DELS ROMEUS RELLEVANTS DEL PERÍODE ENTRE 1200 I 1700
(Estudi a càrrec de Guillem Romeu del Saz -Llicenciat en Història i Arqueologia per la UB-)


( Consellers de Barcelona al llibre dels Usatges de J.Marquilles, 1448 )

Veure l'estudi en castellà

- Garcia Romeu: (Garssias Romei) /Romei és la forma llatina de Romeu en els textos llatins de l´època com Llulli seria Llull i Durfortis seria Durfort per exemple/. És el Romeu més antic trobat fins el moment pel present estudi. És un dels testimonis del rei Pere el Catòlic en un document del 1211.
Forma part de la cúria catalanoaragonesa d´aquest rei (caldria esbrinar si és en el bàndol dels catalans). També se´l cita en "El llibre dels feits" de Jaume I, així com al seu fill també de nom Garcia
- Guillem Romeu: Personatge a qui, l´any 1242, el rei Jaume I li concedí (recent conquerida als musulmans) la fortificació d´Artana (Castelló) /potser era cavaller, potser tenia relació amb Garcia Romeu.
- Ramon Romeu: Un dels primers vuit consellers de Barcelona al 1249 (?) (primer any d´ordinació del municipi barcelonès per Jaume I). En el 1257 serà el seté dels vuit consellers i en el 1262 serà el cinquè dels sis /al segle XIII hi ha diverses concessions de privilegis sobre la forma del consell municipal barceloní, que van variant el nombre de consellers fins que quedà fixat en cinc consellers el 1274/ /droguer (?) segons referència, els següents seran tots honrats/
- Pere Romeu: Conseller quart de Barcelona el 1270 i el 1272. També apareix en un document del batlle reial de la ciutat del 1255 /Pere, Bernat, Joan i Guillem són, per aquest ordre, els quatre noms més usats entre els ciutadants barcelonins de l´època. Pere, Guillem, Ramón i Francesc són els noms més usats pels Romeu oligàrquics, potser per tradició (?) /
- Francesc Romeu: Conseller tercer el 1275
- Bernat Romeu: Conseller cinquè el 1276
- Ramon Romeu: /potser fill de l´anterior Ramon o potser és el mateix personatge (?)/ Conseller primer el 1276 juntament amb Antic Titó (?)
- Bartomeu Romeu: Conseller en cap el 1288 i quart el 1299. Tenim una altra referència d´un ciutadà honrat de nom Bartomeu Romeu de la mateixa època sospitós d´assalt i assassinat, en un context de gran violència pel control municipal. Molt probablement és el mateix personatge. També en un document del 1302. Un Bartomeu Romeu va ser cònsol del mar però no sabem quin any.
- Guillem Romeu: Conseller quart el 1309. Apareix en un document que deixa exempta a la ciutat de Barcelona del pagament d´impostos per les seves embarcacions a Tortosa (el 1302, juntament amb Bartomeu Romeu) i en un altre document idèntic però a Blanes el 1282.
- Gerard Romeu: És un canvista ciutadà de Barcelona castigat per Jaume II juntament amb altres tres (Dusai, Rovira...) a una multa per comerç il·legal a Egipte el 1309 /caldria investigar si aquest personatge pertany al llinatge honrat o no, comprovant, per exemple, si va ser a l´administració municipal/
- Francesc Romeu: Conseller quart el 1312, cinqué el 1317, tercer el 1324, un altre cop quart el 1327, un altre cop el 1332 i, finalment, conseller segon el 1339. És un dels cinc consellers en el jurament de fidelitat d´Alfons el benigne (1327-1336) a Barcelona, i també el trobem integrat en el Consell de Cent el 1333
- Pere Romeu: Conseller quart el 1332 i el 1351. Jurat del Consell de Cent el 1327
- Guillem Romeu: Conseller tercer el 1350 i membre del Consell de Cent en lo mal any primer (1333) juntament amb el ja mencionat Francesc. Hi ha un Guillem Romeu de la mateixa època i d´informació confusa que podria ser el mateix (feligrès de Santa Maria, tenia a una tal Sança per muller)
- Ramón Romeu: Canonge de Barcelona sobre el 1348
- Tomàs Romeu: Ciutadà de Mallorca, el 1355 . És el comandant d´un negoci (?)
En el període posterior (segona meitat del segle XIV) hi ha una buidor d´informació sobre els Romeu oligàrquics que cal omplir. Hi ha un Guillem Romeu (potser seria l´anterior) amb una filla de nom Maria
- "Episcopus" Romeu: 1378. És un bisbe important (conseller del rei) de Lleida
- Francisco Romeu: (Romeum) Vicecanceller del rei Pere III el ceremoniós (1336-1387). També apareix un Francisco Romeu (el mateix, segur) com a ciutadà honrat escollit com a síndic de Barcelona per una reunió que el rei Joan I celebrà a Tortosa el 1393 /cal investigar més sobre aquest personatge ja que podria ser força important/
- Joan Romeu: Personatge de Barcelona, el qual forma part de la tripulació d´un vaixell de cors el 1390 i és avalador d´un altre el 1403 (tot i que també podrien ser dos personatges diferents)


Romeus barcelonins de les classes populars segons un cens militar de 1390


·A. Romeu, mestre d´aixa, /la A. podria ser d´Arnau o d´Antoni, ja que són els dos noms més comuns començats per A entre els barcelonins però, probablement es tracta d´Arnau ja que hi ha un mestre d´aixa força conegut anomenat Arnau Romeu, però encara hem d´esbrinar que coincideixin en el context cronològic/ va armat amb llança i pavès /les armes marcaven la categoria social/
·Antoni Romeu amb ballesta.
·Bernat Romeu amb llança i pavès
·Francesc Romeu, sastre, amb llança i pavès
·Francesc Romeu amb ballesta
·Ramon Romeu amb ballesta
·Macià Romeu, flaquer, amb llança i pavès
·P. Romeu (Pere), corredor, amb ballesta
·P. Romeu, corredor, amb llança i pavès
·Franch Romeu, vídua /les dones normalment no tenen armes i són recollides en el cens perqué són vidues caps de família. Porten el cognom Romeu per casament no per sang/
·Madona de P. Romeu (no en sabem el nom)
·Francesc Romeu: Armat amb totes les armes, és un dels 30 bacinets que defensen el Portal Nou, i té dos arnesos /els personatges d´aquest cens que apareixen amb totes les armes pertanyen a la mà major i això ens fa pensar que aquest Francesc és del llinatge oligàrquic dels Romeu i probablement és el mateix qui el 1399 serà conseller segon i que ve a continuació. Consolida aquesta idea el fet que en la relació dels 30 bacinets del Portal Nou hi apareixen molts dels altres cognoms de l´oligarquia com Dusai, Conomines, Serra, Marquet, Gualbes o Buçot/

- Francesc Romeu: Inicia carrera política com a conseller tercer el 1388 i serà segon el 1399 (1er era Benet Buçot, 3er Bernat de Gualbes... /informació sobre la resta de consellers en cada Romeu conseller disponible- Antich Diatari/). També serà conseller segon el 1406. Cònsol del mar el 1404 /més informació sobre fets de la vida política dels Romeu consellers disponible- Antich Diatari/
- Monich Romeu: Inicia carrera el 1407 com a conseller d´obres (2on) juntament amb M. Oliver i tornarà a ocupar el mateix càrrec (aquest cop com a 1er) el 1417 /apart dels 5 consellers s´escollia a 2 consellers d´obres i a 2 cònsols del mar cada any, i també una sèrie de càrrecs administratius municipals com el de mostasaf, guarda de les monedes, administrador del pes de la farina o administrador del pont de Sant Boi/
- Blas Romeu: Pescador de València. Avala un negoci comercial de Bernat Trilles, també de València, el 1410
- Joan Romeu: De Mallorca (?) /podria ser el Joan Romeu barceloní anteriorment citat/ El 1411 figura com a patró d´una barca amb destí a Tedelís
- Joan Romeu: De València és captiu a Bugia (Nord-Àfrica) el 1413
- Pere Romeu (P. Romeu): /en aquest punt s´espera poder obtenir més informació ja que hi ha un problema d´identitat seguint l´Antich Diatari pel qual tant podria ser que es parlés d´un sol P. Romeu com de dos/ Inicia carrera el 1419 en que serà conseller segon d´obres. 1422 administrador de la casa del pes de la farina. 1428 és escollit com a cònsol del mar en substitució del recent difunt Fransesc de Conomines.

-----------------------------------------------------------

- Pere Romeu: Conseller quart el 1430 i segon el 1448 (amb Bernat Sapila com a 1er) /miniatura de Bernat Martorell al llibre Comentaria super Usacitis Barchinonae de Jaume Marquilles, amb Pere Romeu (a la imatge de dalt) i els altres consellers d´aquest any. Única representació gràfica coneguda d´un Romeu baix medieval, tot i que és molt probable que n'hi hagi més./ el 1436 guarda de les monedes, el 1437 cònsol del mar, el 1446 i 1451 tauler de la taula del canvi /aquest P. Romeu podria tractar-se de l´anterior però si seguim a Duran i Sanpere haurem de creure que són dues identitats diferents (potser pare i fill) ja que aquest autor diu que el conseller quart de l´any 1430 havia començat a intervenir en el govern de la ciutat en aquest any i amb aquest càrrec, però és possible que Sanpere només prestés atenció als càrrecs de consellers obviant els càrrecs administratius precedents que podrien ser habituals abans de ser nomenat com a un dels 5 consellers, com a conseller d´obres o administrador del pes de la farina/

-----------------------------------------------------------


- P. Romeu (Pere Romeu): Tintorer, 1425 administradors de l´Hospital de P. des Vilar juntament amb Joan Nadal (notari) /en aquest cas trobem en l´administració, en un càrrec secundari, un Romeu d´un estament inferior (menestrals) i probablement sense cap relació parental amb els Romeu oligàrquics (ciutadants)/
- Guillem Romeu: El 1421 inicia carrera política com a conseller quart, el 1424 serà cònsol del mar (1er), 1425 conseller tercer, 1428 conseller segon, el 1430 serà guarda de les monedes (2on), 1431 és escollit com un dels 6 síndics de Barcelona per les Corts de la mateixa ciutat, 1433 guarda de les monedes (1er), 1434 assoleix la conselleria en cap /potser és el conseller Romeu més important. Sabem que tenia un fill de nom Guillem que potser és el conseller en cap del 1460/
- Joan Romeu: El 1438 obrer segon i administrador del pont de Sant Boi. Hi ha moltes referències a un Joan Romeu de mitjans de segle XV que destaca per la seva enorme riquesa i que probablement es tracta del mateix personatge a pesar que només intervé en política en aquest any 38. Potser és el Joan Romeu la vídua del qual va ser segrestada per Pere de Castellbell (donzell) el 1457, episodi històric força conegut i relatat en les cróniques de l´època i que provocà una dura resposta del veguer de Barcelona contra aquest personatge (la qual cosa prova la importància social que es concedia a Joan Romeu)
- Baltasar Romeu: Cavaller ciutadà de Barcelona. Seria un home d´armes d´enorme rellevància i pròxim al rei com proven referències dels anys 1435 (és presoner dels genovesos en la Batalla del Mar), 1448 (té l´honor de portar la bandera de la ciutat pels carrers de Barcelona després d´una victòria bèl·lica, també ho farà el 1450), el 1479 (és un dels cavallers que porta el cos difunt del príncep Joan). El 1450 serà segon obrer i administrador del pont de Sant Boi. Està com a representant de l´estament militar en les corts de 1454-58 /personatge molt important del qual és clar que era un home d´armes de Barcelona però tenim unes referències on se l´anomena ciutadà honrat i altres on és cavaller, difícilment podria tractar-se de dos personatges diferents però caldria recercar aquesta possibilitat i aquest personatge. El fet que en tinguem referències des del 1435 fins el 1479 abona la idea que siguin dos individus diferents ja que difícilment es tenia una vida tant llarga en aquella època (la mitjana d´edat era entorn els 40 anys). Caldria investigar la referència de 1479 que és l' única que està desfasada/
- Luis Romeu: Cavaller germà de Baltasar Romeu ¿pres també a la Batalla del Mar de 1435?, també és en l´estament dels milites en les corts de 1454-58, és un dels notables citat com a present en els actes protocolaris de la presa de possessió del veguer Joan Sabastida l´any 1449. Poca cosa més sabem d´aquest personatge excepte que vivia a la plaça de Sant Just i Pastor de Barcelona (cap el 1453)
- Pere Romeu: Conseller de la Seu d´Urgell elegit el 1436
- Gabriel Romeu: Canonge 1448, ¿de Barcelona?
- Jaume Romeu: Lloctinent del governador de València el 1451. El 1462 un cavaller de València amb el mateix nom arriba a Barcelona formant part d´una embaixada d´aquella ciutat (és molt probable que sigui el mateix) /aquest personatge podria ser important/

-----------------------------------------------------------


- Guillem Romeu: /personatge també molt important del qual hi ha forces referències a la seva actuació política en el Llibre de Jornades de Jaume Safont, cal investigar si es tracta del fill de l´anterior Guillem Romeu citat/ El 1459 és un dels 4 representants de l´estament dels ciutadants (també amb el famós conseller Pere Destorrent) escollits per fer front a un problema de diners. El 1460 conseller en cap /va ser conseller de la "Busca" (partit reformador) els pocs anys en que aquest partit va dominar, però ho va ser obligat per Galceran de Requesens (governador) encara que en realitat era del partit oligàrquic ("Biga") la qual cosa va provocar moltes protestes dels reformadors. Aquests enfrontaments municipals van donar lloc, al 1462, a una cruenta guerra civil pel govern de la ciutat, en la que moriran sotmesos a turment diversos consellers de la "Busca" com Pere Destorrent / Quant va arribar a la conselleria, juntament amb altres "infiltrats" de la Biga, es va dedicar a boicotejar les propostes de la Busca i quan va assolir la conselleria en cap va tornar a instaurar una pràctica habitual d´abans de la Busca consistent en les reunions a casa seva dels principals consellers per pendre les decisions importants/ /caldria buscar on es trobava la casa de Guillem Romeu on es van decidir afers tant importants/ El mateix 1460 serà elegit com a síndic de la ciutat per les corts reials de Lleida d´aquell mateix any (la qual cosa també va provocar un conflicte important, en el qual intervingué el mateix rei, al produir-se una doble elecció de síndics, 4 de la Busca i 4 de la Biga. El rei, en contra de l´oligarquia, va rebutjar als de la Biga). És un dels 6 ambaixadors (un dels dos honrats) que envià Barcelona per parlar amb el rei Joan sobre la necessitat que alliverés el seu fill, el príncep Carles: Fet històric important en el qual Busca i Biga s´"uneixen" per demanar l´alliverament del príncep Sant, el 1460 (
A la imatge de dalt, fragment del quadre que representa l'entrada del príncep Carles a Barcelona) /en els fets polítics relatats en l' Antich Diatari en els quals ell participa com a màxima autoritat municipal es demostra la tensió del clima pre-bèl·lic/ Posteriorment va ser un dels 12 elegidors dels 5 consellers l´any 1462 i administrador de la taula de la ciutat el 1470. També sabem que tenia dos fills presos a la batalla de Santa Coloma de Gramenet el 1471 dels quals en desconeixem els noms. /Hi ha una referència d´un Guillem Romeu del 1446 citat per la seva enorme fortuna, ¿seria aquest Guillem o l´anterior?/
- Rafael Romeu: El 1505 conseller en cap /escollit ja amb el mètode de la insaculació (aleatòri en teoria)/

-----------------------------------------------------------


A partir d´aquest moment i durant tot el segle XVI la família Romeu sembla perdre pràcticament tota la seva influència política i deixem de trobar Romeus en l´administració. El motiu el desconeixem i caldria investigar-ho però és possible que els nous mètodes d´elecció en què els ciutadants honrats perden poder i presència (entre els 5 consellers ara només n' hi ha 2 o 3 d´honrats, la resta són mercaders, artistes o artesans) afectessin a algunes famílies oligàrquiques com seria el cas dels Romeu mentre que altres continuen perpetuant-se en el poder com els Llull, Sapila, Gualbes o Fiveller, tot i que tota l´oligarquia comença a escassejar. Fins al segle XVII amb el veguer Ramon Romeu no tornem a veure Romeus importants. Malgrat això hi ha alguna excepció molt aïllada al segle XVI:
- Josep Romeu: És un dels ciutadants honrats de Barcelona que rep les prerrogatives de l´Ordre Eqüestre (pel rei Ferrran el catòlic) pels serveis fets a la Corona en tots els temps, l´any 1510
- Nicolau Romeu: De València amb tota probabililitat, organitza la germania d´Alpon amb València el 1520
- Jaume Romeu: Ciutadà honrat que el 1530 serà escollit per insaculació com a jutge de la taula de la ciutat de Barcelona
- "..." Romeu: És un doctor (estament dels artistes) cridat juntament amb 5 més per decidir sobre un assumpe de diners el 1530 /per un problema de transcripció desconeixem el nom d´aquest personatge/
- Domènec Romeu (bisbe), Jeroni Romeu (notari): De Cervera el segle XVI
- Ramon Romeu: El 1641 conseller segon el primer any que s´amplia el número de consellers de 5 a 6. /probablement és el veguer. (Manca informació) /Hi ha un Ramon Romeu (quasi segur el mateix), que serà veguer de la ciutat el 1634 i que serà pres pel lloctinent i capità general de Catalunya per çertes causes y raons./ Més informació sobre els seus actes quotidians, disponible/ El ciutadà honrat Ramon Romeu exercirà diverses vegades d'ambaixador dels consellers de Barcelona per assumptes polítics amb els virreis...o protocolaris, a partir del 1637. En el fet històric de la detenció de Francesc de Tamarit, ell és un dels ambaixadors que enviarà la ciutat per tractar el tema. /personatge polític actiu, doncs, durant la guerra dels segadors/
- Jerònim Romeu: És un dels capitans d´una de les 5 companyies que enviarà Barcelona durant la guerra de secessió el 1642. El 1648 probablement el mateix Jerònim Romeu serà nomenat veguer de la ciutat i ho serà com a mínim fins el 1650. El veiem diverses vegades com a ambaixador de la ciutat fins el 1663. Potser és el Sr. Romeu al qual es refereix l´ambaixador Ximenez des de París en una carta al regent Fontanella el 1652.
- Jaume Romeu: Estamper (estampes de l´Antich Diatari), podria formar part del llinatge. 1642.
- "...." Romeu: Cavaller que el 1653 va ser a presència del Princep Joan per tractar un assumpte del Consell de Cent. /no ens ha quedat el nom per desgràcia/
·Gregori Romeu: Oller, que serà portaler el 1651 i serà en la bossa d´insaculats per ser-ho el 1653.
·Antich Romeu: Peraire.
·Josep Romeu: Hortolà. /aquests són Romeus anònims de la bossa d´insaculats del 1653 que va ser impulsada entre altres per Jeroni Romeu que també hi apareix en l´estament dels ciutadans/
- Josep Romeu de Ferrer: Regent del Consell d´Aragó. És un dels dos negociadors que enviarà Catalunya pel tractat dels Pirineus /Personatge històric molt important sobre el qual ha d´haver-hi molta informació/ en el segle XVII trobem una important recuperació del llinatge Romeu després de la sequera del XVI, tot hi que cal esbrinar si, després d´un segle, aquests Romeus són de la mateixa família dels Romeu baix medievals/


Tornar al Romeu Magazine