Penjats d'un fil (11-M)

Un fresc matí deixo la mainada,
m'enfilo al tren ple de gom a gom.
Un dia més com qualsevol altra
i tot de sobte la fi del món.

Crits que provenen de totes bandes,
sagnant castell de focs artificial,
cossos estampats a banda i banda
i aquell silenci d'absència vital.

Dos-cents fils segats arran d'una trucada
que no espera resposta de cap receptor,
només la misèria més inhumana,
l'odi nascut de la desraó.

Ells ja no veuran un dia més
ni el caliu d'una abraçada.
Han deixat un buid ple de dubtes al vent.
Cercaran resposta els qui us estimaven
deixant de banda el matís de la pell.

Qui ha estat tan cruel? Qui té la resposta?
Com i per què de tot aquest mal?
Serà l'herència de l'arrogància,
de l'aliança amb els gens del mal?

Seré la següent a puja al tren de l'odi,
sense camí, sense cap retorn?
Tots hi anem amb les mans lligades
i els ulls embenats fruit del nostre entorn.

Unim esforços sense recança
per afrontar junts aquest tram tortuós
per veure al final una llum d'esperança
mitjançant el respecte envers tots els colors.

Siguem hereus dels nostres propis actes
i no permetem ser titelles vençuts.
Tallem els fils que avui ens subjecten
guiant les passes del nostre futur.

A vosaltres que heu recorregut l'últim tram.

Violant de Bru (13 de març de 2004)

Tommy Salau

Brollant com perles
de perfum celestial
les teves freqüències alliberades
exciten milions de neurones terrenals,
abocant emocions recloses
superant cadenes closes
perfilant un camí espiritual
despullat de tota carcassa artificial.

Heus aquí la teva veu sagrada
que em manté encadenada
en aquesta dimensió personal
que comunica cel i terra a la vegada.

Violant de Bru (novembre 2003)

jm

qui cerca respostes
en la foscor de les hores
darrera la lluna que solca el camí,
destria les brosses que broden l'estora
només pel plaer de saber-les gaudir.

ulls de poeta, mans de saviesa,
gens desmembrats a la cursa del temps,
llanterna eterna, distant i propera
que mena el meu guia al teu coneixement.

sabré reconeixe'm al fons de l'obaga
quan el silenci em negui la llum?
només anhelo romandre reclosa
enmig de neurones, espera latent,
confiant la sinapsi, resposta quimera
mostrant-me efímera un instant, un moment.

Seria el vostre nom, tendresa,
claredat la vostra ment anciana,
no conec persona més docta i més humana
que l'home que comunica quelcom
més enllà de la paraula
amb el domini que hom demana,
transparent, ambigu i revelador
mentor dels joves, amic dels grans,
memòria dels més ancians.

Nasqué amb un pa negre sota el braç
embolcallat pel fullam del llibre de les mosques
tot jugant a perseguir  la Piga
que fugia darrere la girafa Rafa.
I jo em pregunto què té d'excepcional,
sinó és la seva senzillesa que l'honora?

Violant de Bru (març 2005)

Al límit (Castellers)

Portem al límit els cossos,
cerquem el cel, l'indret més encimbellat,
mons despoblats assedegats d'homes,
a un salt de viure la immortalitat.
Però, compte que l'infern espera,
un cop en fals i serem atiats
al foc que tempta des de la impaciència,
llenya convertida en pols,
petita, fràgil reminiscència.
Serenitat, 
fem-ho possible,
trobem el punt, la combinació ideal,
l'última empenta,
i serà nostre,
depèn de tu, 
d'ell, 
d'aquell pas magistral.
No ens enceguem per l'infinit,
temptem el cim del plaer absolut
amb la certesa d'una ment il.luminada 
que ens guiï,
amb el silenci només romput per una llàgrima
que llisca per l'espadat 
i per l'alè del qui se sent diví.
Per la sublimitat de ser únic, 
d'un tot absolut fet de cossos,
ments, i esforços.
Un conjunt equidistant a la glòria suprema.
El temps, però,  escurça distàncies, 
caldrà defugir el pou de l'oblit. 
Fem nostre el nou sostre
i albirarem l'horitzó, 
l'Olimp, l'espai indefinit.
Tu ets la llavor d'aquesta immensitat,
participa d'aquest plaer,
uneix-te a la muntanya, abracem-la tots
o serem orfes dels cims inhabitats,
d'anhels desorbitats,
d'espais inabastables.
Ara resta precipitar-se al buit,
amb la serenor del qui ho arrisca tot,
sense torna, de puntetes
per no despertar la bèstia de la derrota, 
de la vergonya, de la decepció.
A un pas de la glòria, 
de la meva,
de la teva, 
de la de tots,
i vencerem.
Hem abraçat la mort i la vida 
i ara rebem l'eternitat.

    Violant de Bru (agost 2005)