lliscant sobre dunes blanques
alimenten el teu recel
impedint que el fruit de noves branques
creixi a partir d'aquesta arrel.
Allibera el teu cor de l'hoste ingrat
que marca el pas dels teus batecs
i no mereix ésser honorat
de dirigir tan grans bufecs.
Canvia la direcció dels teus ulls,
aparta d'aquests possibles brosses
que emmascaren la realitat que esculls
no permetent eliminar les crosses
per por de perdre el qui ara aculls.
Dóna'm les claus del teu cofre
i en seré un bon guarda jurat
no permetent que quedi de nou orfe
a mans de qualsevol aprofitat.
Permet que sigui el teu esclau
i m'alliberi de la riquesa
que ara guardo sota clau
essent vós l'única, princesa,
que tindreu accés al meu palau.
Violant de Bru, 2003