Encara oloro el teu perfum

        que emanava del teu rostre

        quan te n'anares com de costum

        per adobar el nostre sostre.

        Segueix entonant aquella veu

        que es passeja a galop

        assejant un cop i un altre cop

        una gran òpera del liceu.

        Continua fresc el teu reflex

        a l'interior dels meus miralls

        que em deixava ben perplex

        la teva ombra fent estralls.

        Recordo suau el paladar

        de crema ensucrada a menta fresca

        per sobre untada la teva llesca

        parella perfecte del meu entrepà.

        No oblido la seda

        que broda el teu cos

        fonent-se com cera

        ara espelma en repòs.

        Violant de Bru, 2003